Com organitzar-se davant els lloguers abusius Revisat per Revista Treball a . El lloguer és una forma d'accés a l'habitatge que s'ha considerat minoritària a l’Estat espanyol durant les darreres dècades. La tinença en règim de compra -imp El lloguer és una forma d'accés a l'habitatge que s'ha considerat minoritària a l’Estat espanyol durant les darreres dècades. La tinença en règim de compra -imp Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Com organitzar-se davant els lloguers abusius

Com organitzar-se davant els lloguers abusius

Com organitzar-se davant els lloguers abusius

El lloguer és una forma d’accés a l’habitatge que s’ha considerat minoritària a l’Estat espanyol durant les darreres dècades. La tinença en règim de compra -impulsada els anys 60, amb la voluntat de contenir les protestes socials amb l’extensió de l’endeutament i la propietat privada entre les classes treballadores- s’ha estimulat des dels diferents governs a través d’una política fiscal i de foment d’aquest tipus de tinença. Tanmateix, després de l’esclat de la bombolla immobiliària, la restricció del crèdit i diversos fenòmens han augmentat la demanda dels habitatges en règim de lloguer. A Barcelona, l’atracció de visitants que s’allotgen en habitatges d’ús turístic, sovint sense llicència, ha disminuït les places de pisos en lloguer. Així mateix, processos de gentrificació de determinats barris, com és el cas de Sant Antoni, han tingut un efecte devastador sobre els preus dels habitatges de lloguer. També el lloguer estacional, opció freqüent per part de ciutadans europeus amb alt poder adquisitiu, ocupa habitatges que deixen de ser destinats al lloguer familiar. Actualment, a l’Estat espanyol, al voltant d’un 15% de les persones viuen de lloguer, a Catalunya un 20% i un 30% a la ciutat de Barcelona. És important tenir en compte que, més enllà de la propietat i el lloguer, existeixen altres formes alternatives de tinença, com ara les cooperatives de cessió d’ús, el dret de superfície o la masoveria urbana, amb un fort potencial transformador però encara minoritàries a dia d’avui.

La situació del lloguer, actualment, és alarmant; la seva regulació desprotegeix els inquilins pel que fa a la durada del contracte i altres aspectes essencials, especialment arran de les darreres modificacions de 2012 i 2013, mentre que el preu i els increments de renda expulsen veïnat de barris i ciutats. La manca d’intervenció de l’administració pública en el mercat de lloguer privat impedeix posar fre als abusos per part de propietaris i grans tenidors.

Des de l’Observatori DESC considerem que les respostes davant d’això han de ser coordinades. Les entitats que treballem el dret a l’habitatge fa temps que alertem de la problemàtica dels preus de lloguer; la premsa es fa eco de les apujades de rendes i de desnonaments silenciosos per finalitzacions de contractes sense renovació. Malgrat això, resulta imprescindible que les persones llogateres puguin organitzar-se i plantejar demandes concretes a les administracions. En aquest sentit, d’altres països que han patit problemàtiques similars relacionades amb els habitatges de lloguer han aconseguit millores gràcies a l’associació dels inquilins. En alguns països, com ara Alemanya, existeixen diversos sindicats de llogaters, de diferents mides, abast territorial i color polític. A Suècia, en canvi, n’existeixen menys, però el principal compta amb un milió i mig d’afiliats. Aquest fet l’erigeix com a actor imprescindible a l’hora d’acordar periòdicament les rendes de lloguer amb els grans propietaris, arribant sovint a preus beneficiosos per als llogaters.

En ocasions es descriu el fet de formar part d’un sindicat com qui es fa una assegurança de cotxe quan se’n compra un: és una forma de mutualitzar-se per qualsevol dubte o contratemps que pugui sorgir en l’inquilinat. La disponibilitat de serveis d’assessorament jurídic i d’accés a la informació, d’interlocució amb propietaris dels habitatges o negociació de preus, són alguns dels elements que poden resultar atractius per als llogaters. D’altra banda, l’organització de campanyes contra les apujades de preus en blocs d’habitatges determinats, la lluita contra condicions abusives dels contractes o l’impuls de canvis legislatius més garantistes per als inquilins, són aspectes que també sumen persones al projecte.

No resulta casual que els països amb un parc de lloguer més estès siguin aquells on existeix control de preus i d’increments de les rendes. L’equilibri entre necessitats dels inquilins i voluntats dels propietaris és un punt complicat, on no s’anul·lin els beneficis per part dels propietaris –recordem, estem parlant del mercat de lloguer–, però sí se’n pugui limitar el lucre, cada vegada més elevat. Cal recordar que l’habitatge és un dret fonamental que requereix de certes garanties per part de les administracions. En aquest sentit, resulta imprescindible la incorporació de criteris d’assequibilitat (control de preus), estabilitat (contractes de durada major que l’actual), habitabilitat (vetllar per les condicions dignes dels habitatges), seguretat (flexibilitzar els criteris per desnonar, actualment d’un únic mes d’impagament), no-discriminació (regulació dels criteris d’avals i fiances). Si bé les primeres passes estan començant a donar-se per part l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat, en crear un Índex de Referència de Preus, és important posar sobre la taula d’altres qüestions bàsiques que, o bé s’aborden pròximament, o les ciutats deixaran de ser espais de convivència i veïnatge per convertir-se en aparadors i segones residències de luxe.

Autor/Autora

Irene Escorihuela

Directora de l'Observatori DESC

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top