El CETA no és un acord de comerç Revisat per Revista Treball a . Barcelona va aprovar l’octubre del 2015 una moció per la qual es declarava municipi lliure de TTIP, CETA i TISA. Amb aquesta moció va adquirir el compromís de v Barcelona va aprovar l’octubre del 2015 una moció per la qual es declarava municipi lliure de TTIP, CETA i TISA. Amb aquesta moció va adquirir el compromís de v Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » El CETA no és un acord de comerç

El CETA no és un acord de comerç

El CETA no és un acord de comerç

Barcelona va aprovar l’octubre del 2015 una moció per la qual es declarava municipi lliure de TTIP, CETA i TISA. Amb aquesta moció va adquirir el compromís de vetllar pels interessos dels veïns i les veïnes de la ciutat front els tractats de lliure comerç, en defensa dels nostres drets i també dels principis democràtics que aquests tractats vulneren. Fa un any, es va celebrar a Barcelona la Trobada Paneuropea d’Autoritats Locals i la nova generació de TLC, en la que van participar prop d’un centenar de càrrecs electes que van signar l’anomenada Declaració de Barcelona. En aquesta Declaració manifestaven la seva preocupació i alarma davant el soscavament d’un principi elemental com el dret a legislar i utilitzar fons públics, inclosa la contractació pública, perjudicant així el govern de les ciutats i pobles en aspectes tan fonamentals com habitatge, serveis socials, educació, desenvolupament econòmic local, seguretat alimentària, salut pública, aigua, medi ambient i tractament dels residus. Els representants locals exigien ser consultats i informats i debatre totes les qüestions que es negocien en aquests tractats, i demanaven la suspensió de les negociacions del TTIP i del CETA, fins que els governs locals i regionals no haguessin dictat una opinió al respecte.

Uns mesos després d’aquesta Declaració, el passat 17 de febrer, el Parlament Europeu aprovava el CETA, en una demostració de total submissió als dictats neoliberals. Ens trobem en un moment delicat d’aquest episodi de “segrest” de les nostres democràcies. El CETA, un acord entre Canadà i la UE,  avantsala del igualment perillós TTIP, està en procés de ratificació per part dels Estats membres. A Espanya ningú no dubta que el govern Rajoy, amb el suport d’un PSOE-C’s entregats, probablement ratificarà aquest tractat, sense la més mínima concessió i sense tenir en compte els impactes sobre la ciutadania que comportarà i les més de 200 mocions de rebuig aprovades per municipis de l’Estat. I com hauríem d’actuar davant d’aquest menyspreu? La resposta està al carrer, i també a les institucions. Tothom recorda com a mitjans d’octubre el Parlament de Valònia va bloquejar durant dues setmanes el CETA; ho va fer en solitari, deixant al descobert les debilitats d’una UE a la que va obligar a asseure’s amb el govern való. El punt més rellevant d’aquest episodi va ser la reserva de poder tombar el CETA si no hi figuraven canvis en el tribunal d’arbitratge per dirimir conflictes entre Estats i multinacionals. Aquesta minicrisi del CETA no ha impedit que seguís la seva tramitació, i ha carregat les piles d’una societat civil organitzada que no perd l’esperança, després de tres anys de mobilització sostinguda, en aturar aquest acord a les portes dels parlaments nacionals, perquè és un tractat que deixa via lliure a Europa a la impunitat de les multinacionals. Estudis alternatius als utilitzats per valorar els beneficis del CETA demostren que tractar d’impulsar les exportacions com a substitució de la demanda interna no és una bona estratègia per a la UE, en un context d’austeritat, alt atur i baix creixement, com l’actual. Tothom sabem que la millora de la competitivitat de les empreses europees recaurà en la reducció dels costos salarials. Els moviments socials, els sindicats, les organitzacions d’esquerres i l’ecologisme social i polític intenten alertar d’aquesta nova ofensiva, que en lloc d’estimular l’activitat econòmica, augmentarà el deute insostenible i la inestabilitat social, posant fre a la transició ecològica.

El full de ruta del neoliberalisme, sustentat en l’estafa permanent als ciutadans i les ciutadanes, continua sense “despentinar-se”, i d’aquí que sorgeixin “invents” per evitar que a Europa es reprodueixin petites insurreccions valones, que com a mínim destapen debilitats i destaquen durant un parell de dies titulars en premsa. D’aquí que la Comissió Europea i els ministres de Comerç  presentin el Tribunal Multilateral d’Inversions.  Una jugada perfecta per blindar, amb un altre nom, el que és un sistema jurídic paral·lel i privat que permet a inversors i multinacionals portar a judici els Estats si consideren que certes decisions democràtiques afecten negativament als seus beneficis. Li diuen comerç, però està clar que és una altra cosa.  Un model de comerç que s’està allunyant cada cop més dels interessos dels ciutadans. Empreses que no respecten els drets humans i la sostenibilitat. Unes corporacions que desitgen dictar les regles del joc  i que la ciutadania, els treballadors i les treballadores, hauríem d’estar controlant i penalitzant quan no compleixin les normes jurídiques de les que democràticament els pobles ens hem dotat.

Autor/Autora

Rosa Mateu

Redacció Treball

Articles publicats : 18

Deixa el teu comentari

Scroll to top