Catalunya província única Revisat per Revista Treball a . El pacte PSOE-Ciutadans no tan sols no ofereix cap sortida a la situació catalana sinó que tampoc afronta les necessitats de reforma de l’organització territori El pacte PSOE-Ciutadans no tan sols no ofereix cap sortida a la situació catalana sinó que tampoc afronta les necessitats de reforma de l’organització territori Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Catalunya província única

Catalunya província única

Catalunya província única

El pacte PSOE-Ciutadans no tan sols no ofereix cap sortida a la situació catalana sinó que tampoc afronta les necessitats de reforma de l’organització territorial espanyola. Malgrat aixecar ampolles i provocar abraçades obscenes entre socialistes i populars, la substitució de les diputacions per uns indefinits “consells d’alcaldes” és una proposta més continuista que reformista, que recorda el canvi de nom dels governadors civils per subdelegats del govern.

Després de gairebé quaranta anys d’estat autonòmic, el mínim que es pot dir és que les Comunitats Autònomes han esdevingut la base territorial de l’Estat i que no hi ha res que justifiqui, més enllà del manteniment de la circumscripció electoral, la pervivència de les províncies i de la seva delimitació gairebé bicentenària, hereves d’una concepció centralista de l’Estat. Ans al contrari, la seva supressió esperonaria la necessària reforma de l’administració local, reforçaria les Comunitats Autònomes  i deixaria a la seva voluntat, si fos el cas,  l’establiment d’altres nivells administratius d’intersecció entre l’administració local i autònoma.

Malgrat la consagració de les províncies en la Constitució, el PSUC va plantejar des del mateix debat estatutari  (de l’Estatut de Sau) una via per a suprimir les províncies a Catalunya: la conversió de Catalunya en província única. Una via que requeria ( i requereix) l’aprovació d’una llei orgànica per majoria absoluta de les Corts. Tanmateix, un via morta per la sociovergència que ha governat aquest país. Cal tornar a repassar, a tall d’exemple,  els debats parlamentaris com el de la segona investidura de Jordi Pujol (1984) quan li ho reclamava el “Guti” i el presidenciable, que aleshores s’omplia la boca d’ètica, fugia d’estudi mantenint les províncies ( i diputacions) i alhora aprovant una divisió comarcal del 1936 per raons de partit i no de país.

En aquest moments “constituents” seria bo plantejar de bell nou l’aprovació pel Parlament de Catalunya d’una proposició no de Llei que instés a les Corts a l’aprovació d’una llei orgànica que convertís Catalunya en província única. No crec que la pèrdua de 12 senadors electes, d’alguns diputats al Congrés o bé de les diputacions sigui avui un obstacle perquè les forces polítiques catalanes donin el seu suport i, així mateix, ho facin les forces polítiques espanyoles.

La supressió de les províncies potser no és tan èpic com la construcció d’un Estat propi però aquesta petita passa per la política és una gran passa per una ciutadania que necessita missatges clars i contundents de racionalització i optimització dels recursos públics. Necessita que els polítics facin política i no política ficció.

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top