Cap al municipalisme relacional Revisat per Revista Treball a . Els resultats de les eleccions locals del 24M confirmen noves tendències en el panorama polític municipal. Una d’elles té especial rellevància pel què fa les co Els resultats de les eleccions locals del 24M confirmen noves tendències en el panorama polític municipal. Una d’elles té especial rellevància pel què fa les co Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Cap al municipalisme relacional

Cap al municipalisme relacional

Cap al municipalisme relacional

Els resultats de les eleccions locals del 24M confirmen noves tendències en el panorama polític municipal. Una d’elles té especial rellevància pel què fa les condicions de governabilitat dels Ajuntaments en el mandat que comença: el creixement del pluralisme en els Plens Municipals.

Les eleccions de 2011 ja van comportar la pèrdua d’un gran nombre de majories absolutes i per tant la necessitat de conformar governs en minoria i governs de coalició en molts municipis del país. Aquesta tendència es referma en aquestes eleccions com a conseqüència del debilitament generalitzat dels partits de govern. En conjunt, CiU, PSC i PP experimenten un fort retrocés de vots (-435.000) des de les eleccions de 2011. Els transvasaments de vots d’aquests partits cap a d’altres formacions polítiques tradicionals i emergents (C’s, candidatures En Comú, ICV, CUP, ERC…) ens deixen com a resultat un panorama polític municipal molt més plural i complex.

Més enllà de la lectura que es pugui fer de la dimensió ideològica d’aquests resultats (pèrdua de vots per part dels partits de la vella centralitat, reforçament de l’espai polític de les esquerres independentistes i autodeterministes), la combinació d’elements com  el debilitament de les majories de govern, la dificultat de conformar governs de coalició i la impossibilitat, en molts casos, de configurar majories absolutes alternatives a les candidatures guanyadores, plantegen un repte per a la governabilitat municipal de primer ordre. Aquest escenari de pluralitat obliga a posar l’accent en la dimensió “relacional” del govern municipal, una dimensió que no és nova, però que és fa més necessària a mesura que les majories polítiques s’afebleixen. En un gran nombre de municipis catalans (i de la resta de l’estat), el govern local del proper mandat serà relacional o no serà.

En realitat, el municipalisme relacional no s’esgota en la necessitat dels pactes entre partits, sinó que afecta el conjunt dels processos d’elaboració de les polítiques públiques. Els recursos necessaris per al desplegament de les polítiques (finançament, informació, expertesa, competències, suport social…) es troben dispersos entre una gran diversitat d’actors, públics, privats i socials. A cada àmbit de política pública hi trobem diferents tipus d’agents la col·laboració dels quals resulta necessària per a fer viables els projectes i les accions de govern. No és només una qüestió de dependències mútues. Hi ha en joc també la “intel·ligència” de les polítiques públiques, i fins i tot la construcció de legitimitats socials, que no es poden donar per descomptades un cop assolida la majoria electoral. Si això sempre ha estat així, en el moment actual ho és encara més. L’escenari de restricció dels recursos públics i dels marges d’autonomia local reclama un estil de fer polítiques públiques més interactiu. Una ciutadania més informada i exigent imposa el desenvolupament d’una política local més participativa.

La qüestió clau del proper mandat, per tant, no serà tant qui governarà, sinó amb qui governaran aquells que tindran la responsabilitat de fer-ho. Entre quins partits es conformaran aliances. Amb quins actors es prioritzarà l’establiment de relacions de col·laboració. El poder polític municipal no pot ser concebut com una posició política conquerida, sinó que ha de ser interpretat com un procés en permanent (re)construcció.

Candidatures que avui estan en posició de governar com Barcelona en Comú poden capitalitzar l’experiència de ser en elles mateixes el producte d’un procés relacional complex que ha fet possible la confluència d’organitzacions i de sensibilitats polítiques diverses. La coalició d’actors que ha fet possible la victòria electoral, però, no és suficient per a l’exercici de l’acció de govern. No ho és des del punt de vista dels recursos necessaris però tampoc en termes de construcció de les legitimitats socials necessàries. Caldrà obertura de mires, generant espais de diàleg i d’entesa amb formacions polítiques, organitzacions socials i persones molt diverses, a l’hora que cal preservar i ampliar la coalició dels actors afins. No es pot governar sense els propis, però tampoc es pot governar només amb ells. El repte del municipalisme relacional és de gran magnitud, a l’hora que resulta apassionant pel què pot comportar de configuració d’una veritable nova política a nivell municipal.

Autor/Autora

Ismael Blanco

Investigador Ramón y Cajal a la UAB

Articles publicats : 10

Deixa el teu comentari

Scroll to top