Canviar de base Revisat per Revista Treball a . D’aquí a pocs dies sabrem si finalment els tribunals inhabiliten definitivament l’actual president de la Generalitat, Quim Torra. Allò que ja sabíem -perquè ell D’aquí a pocs dies sabrem si finalment els tribunals inhabiliten definitivament l’actual president de la Generalitat, Quim Torra. Allò que ja sabíem -perquè ell Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Canviar de base

Canviar de base

Canviar de base

D’aquí a pocs dies sabrem si finalment els tribunals inhabiliten definitivament l’actual president de la Generalitat, Quim Torra. Allò que ja sabíem -perquè ell mateix ho va dir fa mesos- és que l’experiència del seu Govern està més que esgotada. Tothom pot veure que la respiració assistida amb la qual encara segueix viva la legislatura té a veure únicament amb la conflictivitat entre els socis de govern i amb la necessitat imperiosa del món postconvergent, immers en un procés de crisis i transformació en el qual el PDCat està demostrant una resistència que a priori no constava en el guió. JxCat necessita temps per organitzar-se, amb Puigdemont pujant la seva aposta per construir un artefacte electoral capaç de revalidar la remuntada del desembre de 2017. L’objectiu de Waterloo -que, tot sigui dit, avui sembla més llunyà que ahir- és poder tenir ressorts de supervivència (política i fins i tot personal) de cara a una propera fase política que fa tota la pinta que serà molt diferent de la que hem viscut en la darrera dècada.

S’ha escrit molt sobre el procés en els darrers anys, però potser ha quedat una mica desdibuixada la seva naturalesa plural. No pas en el sentit polític, sinó causal. El procés és i ha estat moltes coses, però entre aquestes, i amb una importància molt més destacada d’allò que s’ha volgut fer creure, també ha estat i és el resultat sistèmic d’una de les moltes mutacions que ha experimentat l’espai polític de matriu pujolista, que després de la retirada del seu epígon, el 2003, no ha deixat de tenir problemes per mantenir la centralitat. Primer per l’empenta dels governs catalanistes i d’esquerres -algú recorda la febre pel protagonisme d’Artur Mas en la tramitació de l’Estatut?- i, posteriorment, per la competència aferrissada amb els amics-enemics d’Esquerra Republicana. Els canvis de guió, les torsions inesperades, els cops d’efecte (alguns d’ells amb conseqüències molt perilloses fins i tot pels qui els van impulsar) han tingut una constant: la voluntat irreductible de mantenir la presidència de la Generalitat.

Si s’observen les contorsions que ha fet l’independentisme durant els últims mesos -amb aquest culebrot final que és la possible inhabilitació del president de la Generalitat- queda molt clar que el marc en que es mou tota la reflexió política de l’antic espai postconvergent -i que magnetitza també l’altre soci del Govern, atrapant-lo i dificultant qualsevol tipus de governació- és simplement aquest, encara que es disfressi de qualsevol altra cosa amb tota la retòrica possible.

S’ha de tenir molt clar que la situació a Catalunya ja no aguanta més aquest marc. Segurament no l’aguantava tampoc abans, però ara és més que evident donada la situació sanitària, econòmica i social que es deriva de la pandèmia de la covid-19. Certament, la ciutadania haurà de decidir en torn a l’encaix territorial, però la prioritat ha de ser recuperar la confiança política i la cohesió social malmeses durant el procés per enfrontar els reptes que tenim per davant, que són gegantins: canviar el model econòmic i apostar per una reindustrialització verda; salvar l’ocupació; encarrilar la transició ecològica i la digitalització; enfortir uns serveis públics que han estat maltractats i s’han revelat més importants que mai; garantir els drets socials més elementals; posar l’educació i la cultura al centre de l’acció política; repensar Barcelona en clau metropolitana com a eina tractora d’un país més equilibrat i que pugui prosperar en el nou context.

L’agenda política ha d’estar plena de tots aquests temes. I no només per opció, sinó per necessitat imperiosa. Les institucions catalanes no poden i no han de mantenir-se al marge d’aquesta agenda perquè hi ha qui -amb il·lusió o inèrcia que pot esdevenir bucle melancòlic, o bé per simple engany o interès de part; factors que mai poden ser veritablement transformadors- vol continuar fent girar la roda del hàmster que sembla que mai pugui parar. Canviar de base, més que ampliar-la, és decisiu per a Catalunya, per a la seva ciutadania i per les pròpies institucions d’autogovern que tant va costar recuperar, ja que la percepció creixent de la seva inutilitat pot deslegitimar-les davant de la gent i ferir-les de mort. Cal, doncs, fer un ‘reset’. Cal canviar de base. Calen eleccions.

Autor/Autora

Paola Lo Cascio i Marc Andreu

Codirectors de 'Treball'

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top