El canvi educatiu: reptes, riscos i responsabilitats Revisat per Revista Treball a . El sistema educatiu tal com el coneixem avui està obsolet. L’escola ha perdut el seu protagonisme com a lloc de coneixement i d’aprenentatge, i en cal una redef El sistema educatiu tal com el coneixem avui està obsolet. L’escola ha perdut el seu protagonisme com a lloc de coneixement i d’aprenentatge, i en cal una redef Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » El canvi educatiu: reptes, riscos i responsabilitats

El canvi educatiu: reptes, riscos i responsabilitats

El canvi educatiu: reptes, riscos i responsabilitats

El sistema educatiu tal com el coneixem avui està obsolet. L’escola ha perdut el seu protagonisme com a lloc de coneixement i d’aprenentatge, i en cal una redefinició. Quin sistema educatiu volem? Per a quina societat? Són preguntes que ens hem de formular no només des de l’escola sinó des de tota la societat. Ens trobem en un moment interessant que implica reptes, riscos que no podem passar de llarg i responsabilitats no només dels mestres sinó també de l’administració, dels moviments, de les famílies i de la societat. L’escola hauria de ser un espai que aculli tots els infants i joves perquè trobin allò que necessiten per formar-se i créixer com a persones. Però per arribar a aquest objectiu necessitem que tota la societat, tant la classe política com tota la resta, cregui que l’educació és un bé comú que cal preservar. D’una banda, calen tots els recursos necessaris per fer veritablement una escola que sigui un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal, però de l’altra també cal plantejar i definir per a què eduquem i com ha de ser l’escola que respongui a aquest objectiu.

Reptes

Com ha de ser l’escola renovada o transformada? Quins són els reptes que tenim al davant? A continuació n’apuntem uns quants:

  1. Un lloc on aprenguem junts i aprenguem a viure amb els altres. Un lloc on l’aprenentatge sigui un fet que no es basi només a aprendre coses, i a fer coses, sinó que també aprenguem a viure els uns amb els altres i a posar en joc tots els valors que ens fan viure en comunitat.
  2. Un lloc que sigui la vida mateixa, connectada amb l’entorn, on no només ens preparem per al demà, sinó que tot el que fem tingui sentit i interès en el present, perquè ara no sabem quins sabers necessitarem per al demà.
  3. Un lloc que fomenti l’equitat, construint una xarxa d’escoles públiques i de gran qualitat, que ajudin a compensar les diferències que socialment tenim avui, per fer una societat més cohesionada i més igualitària.
  4. Un lloc construït amb uns principis sòlids, que ens ajudin a fonamentar les pràctiques pedagògiques. Alguns d’aquests principis que ens guien des de fa temps, encara vius i necessaris, són: el respecte per l’infant com a centre de l’acció i com a constructor de coneixement i el mestre com a guia de l’aprenentatge.

Riscos

La innovació educativa comporta uns riscos que no podem passar de llarg, i que cal contrarestar donant-los alternatives i oportunitats.

  1. Inclusió o elitisme? El primer risc és fer una innovació només per a uns quants i per això és important que els canvis, la transformació del sistema, treballi per a la inclusió de tots els infants i joves vinguin d’on vinguin i siguin com siguin. No serà una veritable innovació aquella que no fomenti i faciliti la inclusió.
  2. Coherència i rigor o superficialitat? Cal deixar de banda les modes i treballar des de la reflexió i el rigor, des de la coherència i el treball en equip. Fer els canvis perquè realment hi creiem, hi hem pensat, ens hem format i tenim unes raons fonamentades i compartides amb tot l’equip, amb les famílies i amb l’entorn.
  3. Cooperació o competència? Tenir com aliat el treball en xarxa, i deixar de ser escoles aïllades; bandejar la competència i fomentar la cooperació entre escoles; distribuir el lideratge perquè els canvis es facin des de l’impuls dels equips i no només des de les direccions dels centres.
  4. Implicació social o interessos particulars? És tota la societat que ha de treballar per a la millora de l’educació, amb la participació de tots els agents socials implicats. En primer lloc les famílies, que són en gran part les que empenyen per fer aquest canvi, ja que són les que veuen que l’escola, moltes vegades, no satisfà els interessos i les necessitats dels infants i joves. I comptar també amb els agents que treballen en l’entorn: municipis, centres de salut, esplais i temps lliure, mitjans de comunicació…

Responsabilitats

Així doncs, davant d’aquests riscos i reptes, ¿qui té la responsabilitat de contribuir i d’empènyer perquè aquests canvis siguin efectius en l’educació en el nostre país?

El suport i el compromís de l’administració hauria de ser la garantia que les escoles, a l’hora de fer canvis en profunditat, tinguin els recursos necessaris, i que no es generi frustració en les escoles, els mestres i les famílies al llarg d’aquest procés de transformació. Calen recursos, i això vol dir temps, formació, un equip estable de mestres… I sobretot, cal que des de les institucions es confiï encara més en els mestres i que s’ajudi a fer el procés des de baix. A més d’un reconeixement explícit de les escoles que estan fent canvis en profunditat des de fa temps.

Com a mestres, hem de creure en els infants que tenim al davant: creure que cada un d’ells és únic i que tots poden desenvolupar el seu projecte de vida en dignitat. I això ho hem de fer treballant en equip, formant-nos contínuament, compartint i sent generosos.

Com a moviments de renovació pedagògica, hem de continuar lluitant perquè no es creï una xarxa d’escoles “innovadores” en oposició a les “altres”, sinó que fonamentem les pràctiques a través del treball en xarxa i no des de la competència. Tenim la responsabilitat de sumar esforços i deixar de banda el que ens separa, per compartir tot allò que ens uneix. Comptem per a això amb tota l’experiència acumulada al llarg de molts anys de feina i de lluita, amb el rigor que ens aporten els fonaments teòrics i pràctics.

Sabem que estem davant d’un moment important i interessant, però també complex i per això, ple de riscos i perills. Hem de debatre a fons les nostres idees i projectes, ser respectuosos amb els que no pensen com nosaltres, i ser responsables i valents. Sabem que el que ens farà forts és fer el camí plegats amb tots els qui lluitem per una escola millor.

“Tenim somnis per a molta estona i horitzons per descobrir i il·lusió per fer-ho. Amb la seguretat que això és el que, amb una mirada senzilla i neta, ens demanen els infants, des del primer moment.” Marta Mata

Autor/Autora

Francina Martí

Associació de Mestres Rosa Sensat

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top