Can Vies i el model de ciutat Revisat per Revista Treball a . El dissabte 24 de maig el govern municipal responia amb policia i un nou cop de porta –físic i polític- al veïnat de Sant Andreu que, de forma lúdica i pacífica El dissabte 24 de maig el govern municipal responia amb policia i un nou cop de porta –físic i polític- al veïnat de Sant Andreu que, de forma lúdica i pacífica Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Can Vies i el model de ciutat

Can Vies i el model de ciutat

Can Vies i el model de ciutat

El dissabte 24 de maig el govern municipal responia amb policia i un nou cop de porta –físic i polític- al veïnat de Sant Andreu que, de forma lúdica i pacífica, recordava que totes i tots “Som Harmonia”. El diumenge 25 al matí els Mossos obligaven a retirar les taules del multireferèndum a molts barris de la ciutat, l’Estat intentava desmantellar una proposta per fer créixer la democràcia. El mateix 25 a la nit vèiem com, a Barcelona, els tres partits de l’antic règim (PSC-CiU-PP) perdien 30 punts respecte les europees del 2009 i 150.000 vots i 23 punts respecte les municipals del 2011: un esfondrament progressiu de la vella política precaritzadora. Dilluns 26 el govern municipal materialitzava el desallotjament i l’enderroc del centre social autogestionat Can Vies. Tot passava en només tres dies, però crec que emmarca bé el que ha passat després i també les perspectives que es dibuixen.

Desallotjar Can Vies és injust i un gravíssim error. No s’hauria d’haver produït. En una ciutat complexa com Barcelona hi ha d’haver espai perquè creixin pràctiques d’autogestió vinculades a xarxes urbanes alternatives. Can Vies ho era, formava part de l’ecosistema de Sants. Havia teixit relat i complicitats, havia adquirit centralitat en l’imaginari simbòlic del barri.

En segon lloc, la contestació social dels dies posteriors té a veure amb el rebuig al desallotjament, però va més enllà. Té a veure també amb el context d’indignació ciutadana enfront els qui ens han retallat drets i precaritzat la vida. El dret a la ciutat és vulnerat amb la Marina de Luxe, amb pujades abusives de l’aigua o el transport, amb cada privatització, amb cada desnonament. La gent diu prou, al carrer i a les urnes.

S’ha anat teixint una base ètica de resistències. Ara necessitem articular un espai compartit d’alternativa, amb solidesa i atreviment, per guanyar l’hegemonia social i la majoria política.

En tercer lloc, totes les violències sobren. Als carrers de Barcelona hi va haver, durant una setmana, episodis de violència policial i de violència urbana; les dues són rebutjables. La lògica de la violència situa els arguments en carrerons sense sortida. Només l’expressió pacífica pot convertir els conflictes en oportunitats de creativitat i aprenentatge col·lectiu.

El desallotjament va ser hostil i ha generat condicions dures. Però el capital simbòlic del projecte és ara més fort. S’ha obert una estructura d’oportunitats, per a Can Vies i per a la Barcelona del 99%. Amb un doble repte. D’una banda, alinear els marcs, és a dir, obrir el relat i les pràctiques de Can Vies a un context social que avui és marcadament sensible a valors alternatius. La continuïtat del projecte de Can Vies ha guanyat força en clau d’àmplia implicació ciutadana.

D’altra banda, activar els connectors, és a dir, els agents que poden construir ponts entre les diferents dimensions d’injustícia viscudes per la gent i els barris de Barcelona. La setmana posterior al desallotjament, els iaioflautes, Stop Pujades i la PAH-Barcelona impulsaven una acció d’ocupació simbòlica de l’Ajuntament, situant el conflicte en termes més amplis, de model de ciutat: un govern municipal instal·lat en els beneficis de la marca Barcelona al servei d’una minoria, insensible a la fractura social i territorial de la ciutat, enfront d’un entramat cívic que atura desnonaments, es mobilitza per un transport públic a preus populars i defensa els projectes d’autogestió i gestió ciutadana com a xarxa de béns comuns.

Sí, s’ha anat teixint una base ètica de resistències. Ara necessitem articular un espai compartit d’alternativa, amb solidesa i atreviment, per guanyar l’hegemonia social i la majoria política. Un front ampli que connecti lluites, propostes i esperança. Per transitar de la ciutat trencada a la ciutat comuna.

Ricard Gomà, President del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona

Autor/Autora

Ricard Gomà

Professor de Ciència Política, UAB-IERMB

Articles publicats : 6

Deixa el teu comentari

Scroll to top