Brasil: cop d’Estat democràtic Revisat per Revista Treball a . Resulta molt difícil d’assimilar, almenys per a la generació que va viure els cruents cops d’estat de Xile o d’Argentina els darrers decennis del segle passat i Resulta molt difícil d’assimilar, almenys per a la generació que va viure els cruents cops d’estat de Xile o d’Argentina els darrers decennis del segle passat i Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » Brasil: cop d’Estat democràtic

Brasil: cop d’Estat democràtic

Brasil: cop d’Estat democràtic

Resulta molt difícil d’assimilar, almenys per a la generació que va viure els cruents cops d’estat de Xile o d’Argentina els darrers decennis del segle passat i les protestes generalitzades –tot i ser minoritàries- a molts països occidentals, que la destitució de la presidenta de Brasil, Dilma Rousseff, democràticament elegida l’any 2013, no hagi generat gairebé cap mena de reacció ni per part dels governs de la resta de països, ni per part de les forces polítiques de l’esquerra europea i llatinoamericana, ni per part dels moviments socials. La premsa escrita espanyola li ha dedicat durant dos dies un parell de pàgines interiors i no s’ha escandalitzat gaire pel fet que un estat tan important com Brasil hagi utilitzat de forma tramposa una normativa de l’any 1950 que no fou recollida en la vigent Constitució de l’any 1988.

L’acusació sostenia que la presidenta havia diferit el pagament d’unes subvencions per reduir el dèficit i havia aprovat sis crèdits milionaris sense autorització parlamentària, faltes que en cap cas podrien significar la destitució, pena prevista per a situacions extremes, i que, a més, tots els seus antecessors havien dut a terme en diverses ocasions. És evident, doncs, que s’ha fet un ús fraudulent de la legislació i de les previsions constitucionals i democràtiques.

Aquests són els fets esdevinguts la setmana passada amb la votació final en el Senat, convertit en tribunal de justícia, que per àmplia majoria ha sentenciat la destitució tot i rebutjar la seva inhabilitació per a futurs càrrecs públics. Li queda, és clar, l’apel·lació al Tribunal Suprem, però podria tardar més de vint anys en resoldre el cas, com ha passat amb un anterior president. El procés per a la destitució va començar el 2 de desembre, deu mesos. No cal dir res més.

Ara bé, malgrat la gravetat dels fets i de les conseqüències que se’n deriven, no sent la menor la pèrdua de confiança en el sistema democràtic a Brasil i a molts altres indrets, val la pena reflexionar sobre com els poderosos de sempre i els seus insaciables interessos ja no necessiten fer servir les armes, ni els exèrcits, ni els complexos sistemes d’espionatge per tal de defensar les seves posicions i tenir al front dels governs persones obedients i sotmeses a les seves demandes i requeriments. És igual que el nou president, Michel Temer, sigui un home corrupte i que la majoria de senadors que van condemnar Rousseff també estiguin acusats de corrupció, allò que compta és que el nou govern de Temer, amb dos ministres ja dimitits per corrupció, seguirà sense protestar les indicacions del capital especulatiu i no posarà dificultats a les grans empreses multinacionals, com sí ho feia Rousseff o ho va fer Lula, que prioritzaren que quaranta-dos milions de brasilers sortissin de la pobresa extrema, per posar només un exemple.       També és cert que el seu partit, el Partit del Treballadors, i alguns dels seus dirigents no han quedat al marge de diversos escàndols de corrupció i que la crisi econòmica ha perjudicat molts brasilers, però res d’això justifica ni explica el cop d’estat de la dreta i dels seus interessos més obscurs.

Després d’algunes dècades de governs progressistes a la immensa majoria de països d’Amèrica del Sud, la situació està canviant i no per a bé, precisament. Nous presidents a Argentina i Perú, per parlar dels canvis més recents, abonen aquesta opinió. Caldria estar amatents a aquests canvis i, sobretot, no deixar passar sense crítica i sense oposició un cop d’estat com el que s’ha produït a Brasil. No s’ho mereixen els brasilers ni ens ho mereixem nosaltres, per molt “entretinguts” que estiguem amb el deplorable espectacle polític que estem vivint.

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 26

Deixa el teu comentari

Scroll to top