Boric i l’esquerra xilena, l’esperança que venç la por Revisat per Revista Treball a . “Con la alegría sana de la limpia victoria alcanzada”. Aquesta frase, l’origen de la qual prové del discurs de victòria de Salvador Allende a les eleccions de 1 “Con la alegría sana de la limpia victoria alcanzada”. Aquesta frase, l’origen de la qual prové del discurs de victòria de Salvador Allende a les eleccions de 1 Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Boric i l’esquerra xilena, l’esperança que venç la por

Boric i l’esquerra xilena, l’esperança que venç la por

Boric i l’esquerra xilena, l’esperança que venç la por

“Con la alegría sana de la limpia victoria alcanzada”. Aquesta frase, l’origen de la qual prové del discurs de victòria de Salvador Allende a les eleccions de 1970, es va escoltar de nou al centre de Santiago la nit del 19 de desembre de 2021. Gabriel Boric Font, com a president electe de Xile, la va fer pròpia en la seva alocució davant una multitud de seguidors que es van congregar a l’avinguda Libertador Bernardo O’Higgins, més coneguda com a Alameda, la principal artèria de la capital xilena.

L’elecció del diumenge 19 de desembre va decidir entre dos projectes antagònics en una segona volta presidencial. Per una banda, Boric, representant de la coalició Apruebo Dignidad, conformada pel Frente Amplio -aliança actualment formada per Convergencia Social, Revolución Democrática i Comunes-, el Partido Comunista de Chile i el Frente Regionalista Verde Social, més altres moviments i agrupacions d’esquerra.

Per una altra banda, José Antonio Kast, líder del Partido Republicano i del Frente Social Cristiano, la figura del qual encarna tant les principals idees del pinochetisme xilè a nivell econòmic, polític i social, a més de l’adopció de la retòrica de la ultradreta mundial: antiglobalisme, menyspreu per les diversitats i dissidències sexuals, restriccions als drets reproductius de les dones, crítiques a la migració i relativització del canvi climàtic, proper a figures polítiques com el president del Brasil, Jair Bolsonaro, i Santiago Abascal de Vox.

A la primera volta presidencial, Kast va donar la sorpresa en ser la principal força electoral, amb 1.961.387 vots, que van representar el 27,91% del total. Boric el va seguir amb el 25,83%. La novetat d’aquesta primera volta no va ser només la inesperada victòria de l’ultradretà, sinó dos altres eixos d’importància. Uno va ser la irrupció en tercer lloc de l’economista Franco Parisi, líder del Partido de la Gente, plataforma política les lògiques internes de la qual apunten a un discurs contra l’anomenat duopoli del poder polític representat en l’eix esquerra/dreta, de marcat accento antipolític i populista. Parisi, radicat als Estats Units i que no va estar a Xile durant la campanya ni va participar dels debats presidencials degut a una causa pendent per no pagar la pensió d’aliments dels seus fills, va mobilitzar altes votacions en algunes regions, aconseguint ser el candidat més votat a la región d’Antofagasta, al nord del país.

L’altre factor de la primera volta va ser el fracàs electoral de les principals coalicions polítiques de Xile després de la fi de la dictadura. La coalició de centre-esquerra, representada per Nuevo Pacto Social, tributària de l’antiga Concertación -el tronc de la qual és l’aliança entre la Democracia Cristiana i el Partido Socialista-, i la seva candidata, la democristiana Yasna Provoste, va aconseguir el cinquè lloc amb un 11,6% del total de vots. Mentrestant, el candidat oficialista, Sebastián Sichel, exministre del govern de Piñera i exdirector de Banco Estado, va ser quart amb un 12,78% de votos. Així, per primera vegada des del retorno a la democràcia, el nou president de Xile no sorgiria directament de les principals aliances polítiques dels últim 30 anys.

La conformació d’aquest escenari electoral, sumat a un Poder Legislatiu sumament fragmentat en la seva configuració a partir de març del 2022 i que va permetre la victòria de candidats a parlamentaris d’ultradreta, va implicar la possibilitat d’una victòria de Kast. Mentre el programa de govern de Boric va establir pilars que promouen la protecció de drets sociales, proposant la fi del sistema de pensions mitjançant cotització individual en fons privats, el canvi del sistema de salut, la reducció de la jornada laboral a 40 horas setmanals i l’augment progressiu del salari mínim a 500.000 pesos xilens (aproximadament 510 euros) de cara al final del seu govern; la resposta de Kast enfront d’aquestes propostes va ser la por: llibertat versus comunisme, l’ordre contra el caos, l’estat de dret contra les expresions de mobilització social que es van manifestar a Xile després de l’esclat social del 18 d’octubre del 2019, el control de la migració amb tanques y rases al desert d’Atacama contra l’entrada desregulada d’estrangers, provinents majoritàriament de Veneçuela.

Davant d’aquest escenari, Boric va optar por sortir del discurs de la por i de les notícies falses. Amb el suport després de la primera volta dels partits de la coalició Nuevo Pacto Social, va sumar al seu equip diverses personalitats del món acadèmic, econòmic i social per donar un nou impuls a la seva campanya. Moderant algunes de les seves posicions, Boric va posar l’accent en elements que per a l’esquerra solen ser més complexes d’abordar, com la seguretat ciutadana i la regulació de la migració, va mantenir els seus eixos programàtics, però apostant per un gradualisme i destacant que la idea de l’esperança era superior a la por i a l’anticomunisme imposat des de la campanya de Kast, que al seu torn va sumar les forces tradicionals de la dreta xilena, representades por la Unión Demócrata Independiente (el sector més conservador), Renovación Nacional i Evópoli (autoanomenats tributaris de la dreta liberal).

En un gran desplegament de campanya, liderat per l’expresidenta del Colegio Médico, Izkia Siches, Boric va incentivar la participació electoral -de només un 47% a la primera volta-, mentre Kast va intentar apropar-se als vots de Parisi, assistint a un programa virtual per conversar i relativitzar la demanda por pensió d’aliments en contra seva. Ambdues estratègies electorals es van enfrontar durant una campaña en què l’ultradretà va apostar por sembrar dubtes sobre Boric: solicitar un test de drogues que el candidat d’esquerres li va treure durant el darrer debat televisiu, acusar-lo d’abús sexual per una demanda d’actes masclistes contra Boric ocorreguts el 2012…, entre altres estratègies de la por i de difusió d’informacions falses.

A la segona volta, finalment la ciutadania xilena va mostrar la seva voluntat en favor de Gabriel Boric. L’estratègia de José Antonio Kast, apostant a una elecció renyida i d’anar als tribunals electorals en cas d’una diferència mínima, va fracassar. L’augment de la participació va ser notori, amb un 55% del padró electoral, essent Boric el candidat més votat de la història xilena. La mobilització electoral a les zones més pobres de Santiago va ser significativa, els vots a favor de Parisi no es van traspassar a Kast, cosa que va permetre al candidato d’esquerres guanyar en 11 de les 16 regions de Xile. Especialment, l’electorat que més li va donar suport va ser de caràcter urbà però, per sobre de tot, femení i jove. El gairebé un milió de vots de diferència, amb una distància percentual de més d’11 punts, va demostrar que la mobilització electoral va ser fructífera. L’esperança va vencer a la por.

Els reptes per al president electe són diversos. La important votació ha carregat sobre les seves espatlles el pes de les demandes sociales que la població xilena exigeix, incrementades especialment després de l’esclat social. Són els drets socials i les profundes reformes al sistema de pensions i de salut; una reforma tributària; el desenvolupament de polítiques públiques per a la promoció i protecció dels drets de les dones -amb un moviment feminista fort i que li va donar suport electoral-; l’enfortiment dels drets del col·lectiu LGTBIQ+; reinserir Xile a l’escenari multilateral a nivell de polítiques mediambientals, reconeixent l’Acord d’Escazú… entre altres.

A més, Boric està cridat a protegir la feina de la Convención Constitucional per redactar una nova carta magna, que serà sotmesa a referèndum el 2022 per modificar la Constitución heretada de la dictadura i reformada el 2005. També tindrà la dificultat de negociar amb un poder legislatiu fragmentat, amb la Democracia Cristiana que ja va assumir el seu paper com a oposició al proper govern i una dreta en procés de recomposició després de l’entrada del Partido Republicano a l’arena política. Finalment, l’escenari econòmic xilè s’endevina complex durant els propers dos anys, amb una forta contracció, segons les projeccions del Banc Central de Xile, i això pot incidir en el finançament de les polítiques públiques.

Però independentment d’aquestes possibles dificultats, pròpies de l’art de governar, la victòria de Gabriel Boric, el president més jove de la història de Xile des de que existeix el càrrec, propicia grans esperances. El proper mandatari, nascut a Punta Arenas, a les costas de l’Estret de Magallanes, prové del món de la mobilització estudiantil del 2011, la més gran des del retorn de la democràcia si exceptuem les protestes del 2019. Boric va ser president de la Federación de Estudiantes de la Universidad de Xile el 2012 i ha sabut adaptar-se políticament per negociar i arribar a acords transversales. La postura dialogant de Boric, basada també en la seva proximitat i joventut, aixeca per a la ciutadania xilena tant la satisfacció d’haver frenat a l’ultradreta a nivell electoral i de començar un camí de canvis a Xile, en funció dels drets socials, el respecte pels drets humans i la conformació de polítiques integradores en un país on las diferències econòmiques i territorials són part d’una estructura heretada des de la dictadura de Pinochet. Així com l’esperança va superar la por, el repte és ara establir-la col·lectivament en la pràctica quotidiana. En tot cas, ara és temps de viure l’alegria sana de la neta victòria aconseguida.

 

Autor/Autora

Pedro Marchant Veloz

Llicenciat en Història i màster en Ciència Política de la Universidad de Chile i doctorand d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona

Articles publicats : 1

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top