Barcelona: obert per pandèmia Revisat per Revista Treball a . Escric aquestes notes un dia abans de que 100 escoles bressol municipals obrin a Barcelona les seves instal·lacions per a més de 1.500 nens i nenes i pocs dies Escric aquestes notes un dia abans de que 100 escoles bressol municipals obrin a Barcelona les seves instal·lacions per a més de 1.500 nens i nenes i pocs dies Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Barcelona: obert per pandèmia

Barcelona: obert per pandèmia

Barcelona: obert per pandèmia

Escric aquestes notes un dia abans de que 100 escoles bressol municipals obrin a Barcelona les seves instal·lacions per a més de 1.500 nens i nenes i pocs dies abans de poder entrar a la tercera fase, camí del que s’anomena ‘nova normalitat’ després de tres mesos d’estat d’alarma i confinament. No és el primer cop que podem constatar com l’Ajuntament de Barcelona s’aboca decididament a fer front a una emergència greu. Recordem els fets del Carmel, el 2005, o l’apagada de llum del 2007. O, més recentment, els atemptats del 17 d’agost del 2017, l’arribada massiva en els darrers estius de persones migrades, refugiats i menors sense referència parental o, fins i tot, la devastació provocada per la borrasca Glòria. Davant de totes aquestes situacions, l’Ajuntament havia sabut reconvertir-se i havia generat experiència i coneixement que ens permetien abordar noves contingències.

Potser algú podia creure que per falta de competències i finançament aquest nou repte de la covid-19 no era cosa dels ajuntaments. Però el que hem constatat és que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, amb un suport nítid i digne d’elogi per part de l’oposició, sí s’ha pres aquesta emergència sanitària com un assumpte propi i ha actuat amb decisió, diligència i eficiència. Podem dir clarament i amb orgull que, en una ciutat tancada, l’Ajuntament ha estat sempre obert. I que no sols ha estat abocat al servei de la seva ciutadania sinó que ha estat motor de solucions més enllà de la ciutat, dinamitzador de les energies socials i nexe entre administracions.

Una mostra d’això està en els 26 decrets d’alcaldia publicats en els dos primers mesos, acompanyats de set instruccions, una guia de contractació i moltes altres disposicions que, per cert, han estat massivament emulades a moltes altres administracions. Vull destacar la forma en que s’ha instaurat el teletreball –o potser hauríem de dir el treball remot- en dues terceres partes del 16.500 treballadors municipals, la implicació en serveis essencials del 57% de la plantilla (amb la Guàrdia Urbana, els Bombers i els serveis socials al capdavant) i el molt bon funcionament dels serveis externalitzats (recollida de residus, neteja, atenció domiciliària…).

Però el que més m’interessa subratllar és com l’Ajuntament, amb la seva alcaldessa al davant, ha aconseguit sortejar els conflictes polítics i, en bona part, resoldre’ls a l’àmbit local. Lamentablement, hem vist com els guionistes de ‘L’11-M va ser culpa d’ETA’ teoritzen que ‘El 8-M i el govern social-comunista tenen la culpa de les morts’ i que els autors del ‘Madrid ens roba’ s’han volgut treure responsabilitat de sobre amb el ‘Madrid ens mata’. Barcelona, enlloc d’entrar en aquestes batalles brutes, ha mostrat una sana lleialtat institucional a un govern espanyol del qual ens hem de sentir més que orgullosos i també a un govern de la Generalitat amb el que la cooperació ha estat contínua. Però, atenció, aquesta doble lleialtat s’ha fet, per una banda, sobre la base dels objectius comuns, que han estat i són en primer lloc salvar vides i, en segon lloc, salvar i recuperar llocs de treball i, per una altra banda, amb una elevadíssima capacitat propositiva i amb una iniciativa directa contínua i efectiva, que és al que em vull referir en aquestes línies.

Vull destacar tres actuacions, totes elles iniciades en els primers dies. Em refereixo a l’aixecament dels pavellons sanitaris, la generació de dispositius per acollir persones sense llar i  la constitució d’una comissió conjunta amb la Generalitat per millorar la gestió de les residències de gent gran i les derivacions dels seus usuaris afectats per la malaltia. Per abordar aquests enormes reptes, calia disposar de moltes coses: lideratge polític, reorganització plena de l’equip gerencial, compromís dels treballadors i les treballadores –en alguns casos a través de 1.000 voluntaris-, sistemes àgils de contractació per urgència –emparats pels successius decrets estatals- i disposicions financeres extraordinàries. Puc donar fe de que s’han donat totes les condicions.

Per exemple, els serveis socials han acollit en temps rècord i amb la col·laboració generosa de les entitats del tercer sector, de la Unitat Militar d’Emergències, de l’Agència de Salut Pública, de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Bombers, prop de 700 persones sense llar en cinc espais, situats a la Fira, a dos albergs i a dos equipaments municipals. Aprofito per destacar la bona experiència d’haver generat un dispositiu per a persones amb addiccions i un altre únicament per a dones, així com el repartiment extraordinari d’àpats, la multiplicació dels ajuts econòmics d’emergència (fins a 110.000 d’euros diaris, quan allò habitual són 30.000) als centres de serveis socials i una llarga llista d’actuacions concretes que han reduït el primer impacte de la gravíssima crisi econòmica i social que ha desfermat la pandèmia.

I amb la mateixa força i un punt d’emoció hem d’aplaudir els pavellons sanitaris –complements que han estat decisius dels hospitals Clínic, del Mar, de Sant Pau i de la Vall d’Hebron- i els Hotels  Salut, i la tasca feta per donar suport a les 269 residències de gent gran que acullen més de 14.000 persones a la nostra ciutat. Han estat sens dubte empentes extraordinàries a la lluita contra els contagis i per la curació dels malalts que han aconseguit salvar moltes vides a través de la descongestió dels hospitals i les residències. Repeteixo: moltes vides salvades. I afegeixo: generant una experiència de gestió que ens ajudarà enormement a treballar amb major celeritat en cas de rebrot i davant de noves emergències sanitàries.

La famosa corba ha estat doblegada. Queda davant nostre un panorama difícil amb més atur i més desigualtat. Novament, l’Ajuntament es podria haver escudat en la falta de competències i finançament per tirar la pilota cap amunt. Aquest cop, amb un govern espanyol molt més progressista que els que van fer front a la crisi anterior i, probablement, amb una Unió Europea menys austeritària. Efectivament, la política dels ERTO, l’Ingrés Mínim Vital, els avals ICO, la flexibilització dels dèficits, la prohibició temporal d’acomiadaments i desnonaments i moltes altres mesures executades o anunciades van en el sentit correcte. Però això no evita un drama social que serà fort i llarg.

En les darreres setmanes, l’equip de govern municipal ha generat un pressupost del Pla post-covid per 90 milions d’euros tot i la forta caiguda d’ingressos i la convicció de que 2020 serà un any deficitari per les arques municipals. Aquests diners ens permetran reforçar moltes de les polítiques citades i altres, com les ja iniciades de suport als autònoms, generació d’espai públic pel passeig i les terrasses, la reconversió del festival Grec i les festes de barri… Tornant a l’àmbit social, els nous fons ens permetran reforçar ajuts per a unitats familiars que quedaran al marge de l’Ingrés Mínim Vital, potenciar activitats d’estiu per a joves i adolescents, reforçar serveis contra la violència masclista, mantenir dispositius per persones sense llar, assegurar el suport emocional a sectors especialment afectats, atendre millor persones irregulars, ajudar a llogaters de pisos i habitacions, reforçar el treball comunitari i moltes altres coses que no caben en aquest article.

He aconseguit acabar el text sense citar ni un sol nom propi, perquè n’hi hauria molts a destacar, la majoria anònims per a l’opinió pública, i perquè ara vindrà el temps dels homenatges, que necessàriament han de ser sobretot col·lectius. Amb el mateix esperit positiu, demano ara als lectors de dins i fora de Barcelona que, lluny de la batalla partidista que patim, aprofitem per pensar ja en nous ensenyaments i nous reptes de cara tant al panorama social que ens deixa la pandèmia com a la preparació davant de les pròximes crisis amb origen ambiental, bèl·lic o sanitari que segur que patirem. Examinem tots plegats els nostres instruments i pensem molt més en clau de col·laboració interinstitucional i amb les entitats socials. Comencem, per exemple, per la necessitat de la integració sòcio-sanitària per superar el model actual del conjunt ‘centres sòcio-sanitaris-residències-centres de dia-atenció domiciliària’ en el camí de les ‘superilles socials’. Us prometo que Barcelona ja ho està fent.

Autor/Autora

Ricard Fernández Ontiveros

Gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona des del 2015

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top