Esteu aquí: Home » Articles publicats per Quim Brugué (Pàgina 2)
Quim Brugué
Quim Brugué

Catedràtic de Ciència Política de la UAB

Articles publicats : 23

Disculpeu-me

Cada cop em costa més escriure un article d’opinió. Crec que aviat hi renunciaré. Pateixo d’un fort desconcert i tinc moltes dificultats per llegir la realitat. La conseqüència òbvia és que em quedo sense idees; i sense almenys una idea no es pot escriure un article mínimament decent. Avui, per exemple, ja porto una bona estona pensant que podria escriure, però només aconsegueixo idees absolutament banals i ...

Llegir més

Educació: de què estem parlant?

Intento aprofitar l’oportunitat d’escriure un article per reflexionar sobre algun tema que m’interessi. No parlaré, per tant, de l’actualitat política catalana o espanyola. No parlaré de quin partit polític representa millor la vella o la nova política. Tampoc de si hem d’esperar 18 mesos o 18 anys. I encara menys de qui podrà governar i amb qui ho farà. He de reconèixer –i no ho dic amb satisfacció- que to ...

Llegir més

Els embolcalls de la nova política

Comença a ser freqüent que se m’acosti algun conegut, coneixedor de la meva condició de professor de ciència política, i, amb un somriure d’orella a orella, em digui: “apa nano, com estem gaudint, no? Sembleu nens amb sabates noves”. M’adrecen aquestes paraules sornegueres perquè els politòlegs hem adquirit darrerament un protagonisme que ningú podia preveure, perquè la nostra temàtica nodreix els guions de ...

Llegir més

Un Parlament sense paraules

Ja fa uns mesos, al juliol, Xavier Antich escrivia un d’aquells precisos articles que sovint ens regala como petites obres d’art. Portava per títol La Paraula Compartida i, usant referents clàssics, ens feia notar que només podem aspirar a un món compartit si, alhora, disposem de paraules compartides. Ja en la primera frase, Xavier Antich es mostrava contundent al afirmar que “tota paraula, si ho és de veri ...

Llegir més

Una victòria estranya

No hi ha massa dubtes sobre els resultats del 27S: Junts pel Sí va guanyar les eleccions. És més, Junts pel Sí va aconseguir una doble victòria. D’una banda, va aconseguir situar les eleccions en el terreny del debat nacional i forçar una lectura plebiscitària dels seus resultats. Aquelles formacions polítiques que han estat més còmodes en aquest escenari, com Ciutadans i les CUP, han aconseguit bons result ...

Llegir més

Mercè, Pep, Joan, Sònia

L’agenda del mes de juny d’aquells que tenim fills, i jo en tinc tres, és molt atapeïda: berenar per acomiadar el grup de música, sopar amb els del futbol, teatre a l’escola, sortida amb els del handbol i de nou amb els del futbol, ara amb l’equip del petit. Mengem sandvitxos de Nocilla, patates xips i, sobretot, ens fem un tip de parlar, parlar i parlar. Abans d’entrar al teatre, la Mercè, mestre en una es ...

Llegir més

Són de segon ordre?

Aquesta campanya electoral ha estat marcada per allò que la literatura especialitzada anomenava –ja als anys setanta- la nacionalització de la política local. És a dir, tot i tractar-se d’unes eleccions locals, discutim sobre temes d’àmbit nacional i interpretem els seus resultats també en clau nacional. Els mateixos especialistes usaven aquest procés de nacionalització per constatar que les eleccions local ...

Llegir més

Sí, ens representen

Usem, ja de manera habitual, el terme casta. Ha substituït un terme més antic però igualment despectiu: classe política. Segurament aquest pas de la classe a la casta és una de les aportacions de la nova política, un concepte al qual no sóc capaç d’atorgar cap significat precís però que ens proveeix d’originals i impactants girs lingüístics. Les insistents referències a la casta o a la classe política –no i ...

Llegir més

“Professors, we need you!”

Fa uns mesos, el New York Times publicava un article amb el suggerent títol de “Professors, we need you!”. L’autor, Nicholas Kristol, no es referia a la voluntat d’incorporar acadèmics a llocs de responsabilitat política sinó, més aviat, a la necessitat de disposar d’acadèmics que proporcionin idees i conceptes que ens ajudin a entendre un món cada cop més desconcertant. Ni entenem què ens està passant ni s ...

Llegir més

És l’hora de la ingenuïtat

Tirant de tòpics, segur que ningú pot llençar la primera pedra i que tendim a veure la palla a l’ull aliè ignorant la biga en el propi. Cert, però, uncop fet aquest reconeixement inicial, un dels principals canvis que hauria d’acompanyar la regeneració democràtica té a veure amb algunes actituds bàsiques de coherència política que han estat i estan encara absents de manera molt transversal. La tan esmentada ...

Llegir més
Scroll to top