Esteu aquí: Home » Articles publicats per Quim Brugué
Quim Brugué
Quim Brugué

Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona

Articles publicats : 29

Covid-19: l’última empenta cap al col·lapse democràtic?

"Jo m'enfronto amb decisió als fenomens que no comprenc, i no els tracto amb reverència. Sóc millor que ells. L'home s'ha de reconèixer com a superior als lleons, els tigres, els estels, superior a totes les coses de la natura, fins i tot superior a les coses que no entenem i que ens semblen un miracle. D'una altra manera no som homes, sinó ratolins, espantats per tot". Aquestes paraules, que Txèkhov posa e ...

Llegir més

Sobre falses sortides, diàlegs i polítics amateurs

Després de reconèixer l’angoixant situació política que vivim, tothom es pregunta com ens en sortirem. Com desencallarem aquesta paràlisi que ens tenalla? Com trobarem una porta per fugir d’aquest carreró sense sortida? La resposta no és senzilla, especialment si descartem les dues falses respostes més freqüents. La primera d’aquestes falses respostes descansa en una convicció, entre ingènua i cínica, que c ...

Llegir més

Democràcia esparracada

En temps de polarització política, alguns viuen engrescats per la claredat i la valentia de les seves posicions. Després de superar temps de tebieses, experimenten l’excitació de lluitar pel paradís. Res d’engrunes. Altres, en canvi, viuen aquesta polarització amb la incomoditat de sentir-se atrapats; obligat a escollir entre opcions que no són capaços d’apropiar-se amb nitidesa. Incapaços de veure el parad ...

Llegir més

Sacrificar la democracia en las urnas

Escribo este artículo pensando en la política catalana actual y, sobre todo, en la dimensión democrática del debate que este conflicto ha suscitado. Entre los defensores de la apuesta independentista hizo fortuna una expresión que proclamaba: “esto va de democracia”. Así, más allá de la independencia, el clamor popular exigía una democracia que España negaba a los catalanes. El conflicto, por lo tanto, podí ...

Llegir més

Dignament indignats amb universitats i polítics

No serà una opinió molt compartida, ni tan sols per molts col·legues universitaris, però observant el debat sobre màsters i doctorats d’aquests darrers dies, no aconsegueixo desempallegar-me d’una sensació de banalitat i avorriment. Coincideixo sense fissures, només faltaria, en la necessitat de transparència administrativa i rigor acadèmic; però tot el soroll generat em sembla això, massa soroll. Un soroll ...

Llegir més

Universitat: recordar les essències, oblidar els rànquings

Soc professor universitari, i sempre m’he considerat molt afortunat de ser-ho. Vaig arribar a la Universitat, per primer cop, com a estudiant, fa gairebé 40 anys, de manera que soc doblement afortunat: he convertit la meva vocació en una feina i, a més a més, gràcies al moment d’entrada al sistema i no pas a cap mèrit personal especialment destacable, ocupo una plaça estable i rebo una retribució adequada. ...

Llegir més

Ni il·luminats ni enfangats

En moments greus, repetim sovint, és quan la política –la política de debò– hauria d’aparèixer i actuar. Esperem, tots plegats, que la política de les petites misèries deixi pas a la política heroica de les grans solucions. I esperem, ara sí, que la POLÍTICA, escrita en majúscules, arribi en les hores convulses per oferir-nos sortides i superar el desconcert. Aquesta invocació a la necessitat d’exercir la P ...

Llegir més

Pobresa: de l’excepcionalitat a la cronicitat

“Vivim una època de riquesa i superabundància,  i, malgrat tot, que inhòspita és” (Rutger Bregman, Utopia per a Realistes) Vivim, efectivament, en una època de riquesa i superabundància. Segons xifres proporcionades pel propi Bregman, l’economia global ha multiplicat per 250 el volum que havia assolit durant la revolució industrial. El percentatge de pobresa extrema es va reduir del 94% al 44% entre 1820 i ...

Llegir més

Un problema d’excés de proximitat amb els ciutadans

La representació política no està vivint els seus millors moments. Els representats polítics són objecte de múltiples crítiques i, de fet, se’ls considera els culpables de bona part dels problemes que ens afecten. Per a uns no aporten cap valor afegit i, per tant, serien prescindibles. Per a altres, només s’ocuparien dels seus interessos personals i, per tant, es despreocuparien d’allò que ens interessa a l ...

Llegir més

Polítiques de cohesió social: de les falses certeses als racons de pensar

Fa temps que no parlem de polítiques públiques; és a dir, d’aquell conjunt d’actuacions que, de manera intencionada, volen transformar la realitat educativa, sanitària, econòmica o social. Un oblit imperdonable, ja que les polítiques públiques representen aquell punt de trobada on conflueixen els objectius amb les accions, aquell moment on ens arremanguem per construir el món somiat. Són aquell espai on es ...

Llegir més
Scroll to top