El virus va canviar les nostres vides i la guerra està canviant el nostre món. Encara amb les mascaretes enganxades a la boca, veiem caure bombes a tres hores en avió. La convulsió és el nostre paisatge habitual; la hipervelocitat dels esdeveniments, pura normalitat. El conflicte a Ucraïna ens trasbalsa i angoixa, deixa com a petites i, fins i tot, ridícules totes les altres trifulques polítiques que ens pu ...

Tota nació comparteix una narració, una història-relat com a conjunt de mites i llegendes al voltant d’on venim i a on anem, valors i principis entrellaçats amb vincles sentimentals i emotius. No són fets objectius. Tota comunitat s’emociona, plora, s’indigna o crida quan s’evoca aquell dia, aquella lluita, aquells herois i heroïnes que van fer alguna cosa excepcional. Es comparteix una història no per ser ...

La capacitat del processisme per degradar les institucions catalanes és tan monstruosa i a la vegada tan habitual que ja la considerem part del paisatge. Però no ens hi podem acostumar. Mai s’havia escopit tan sovint sobre l’autogovern en nom de l’autogovern. No hi ha precedents d’un front patriòtic que en nom de la llibertat de Catalunya hagi convertit el Parlament del nostre país en un lloc on la vergonya ...

No hi ha una solució ni immediata ni fàcil a Catalunya. No es pot pretendre arreglar en 10 dies el que s’ha espatllat en 10 anys. El temps de la política no és el de twitter o les tertúlies. O no hauria de ser així. En primer lloc, cal dedicar un bon temps a fer política i tornar a gestionar la realitat, no a vendre unicorns o substituir-ne uns per d’altres. A Catalunya no ens hem inventat ni el populisme, ...

La realitat canvia en funció de les paraules que utilitzem per definir-la. “Explotar la Terra” o “La Mare Terra”, per exemple, són metàfores que expressen cosmovisions oposades, sobre nosaltres com a societat i la relació que tenim amb la natura, profundament ideològiques. Són dues maneres antagòniques de veure el món i la vida. El mateix antagonisme expressa “Estat de Benestar” respecte a “Estat burocràtic ...

Fa pocs dies va morir Umberto Eco. Malgrat que era un prestigiós semiòtic i filòsof, per a la gran majoria era conegut com l’autor de la novel·la d’èxit ‘El nom de la rosa’. Eco explicava que el títol del llibre era deliberadament ambigu, perquè referir-se al ‘nom de la rosa’ era referir-se a un munt de significats diferents. La paraula rosa contenia un excés de significats que acabava per confondre. Aquest ...