És sabut, perquè ho va dir Gramsci i se sol repetir sovint (fins i tot en samarretes o en un dels antològics cartells del festival Barnasants), que les idees no viuen sense organització. En canvi, sovint no es té tant present que les organitzacions no viuen sense militància. I, a més a més, massa sovint s’obvia que la militància no és exactament el mateix que l’activisme. L’esquerra, en general, és procliu ...

“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. / N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. / N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons. / Però n’hi ha que lluiten tota la vida, aquests són els imprescindibles”. Aquests versos de Bertolt Brecht acompanyen un dibuix de Díez Gil en el recordatori de l’Enric Pubill, històric militant del PSUC i president de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics, ...

Previsiblement, el nom del nou subjecte polític de l’esquerra catalana serà un dels principals elements de debat o d’interès mediàtic en les properes setmanes. Sembla lògic que així sigui. No obstant això, el fet que el nou espai polític dels comuns neixi ja amb un gentilici assentat i més o menys acceptat, tant pels seus membres com per l’univers comunicatiu, hauria de restar part de novetat o transcendènc ...

Va ser el 1972 quan, transmutat per primer cop en el detectiu Pepe Carvalho, Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003) va fer aquesta confessió: Yo maté a Kennedy. Però el mèrit de l’escriptor i periodista desaparegut ara fa 10 anys supera la seva insuperable ficció. Ell també va matar Franco, Felipe González i José María Aznar. Es va atrevir, fins i tot, amb Joan Pau II i Fidel Castro a Y ...