Atrevir-se a guanyar un procés constituent transformador Revisat per Revista Treball a . Com a persones militants d’ICV hem estat convocades a una Convenció. Que és una convenció, una <<costum, opinió, regla, etc, que és fruit d’un acord expré Com a persones militants d’ICV hem estat convocades a una Convenció. Que és una convenció, una <<costum, opinió, regla, etc, que és fruit d’un acord expré Rating: 0
Esteu aquí: Home » Tribuna oberta: la qüestió nacional » Atrevir-se a guanyar un procés constituent transformador

Atrevir-se a guanyar un procés constituent transformador

Com a persones militants d’ICV hem estat convocades a una Convenció. Que és una convenció, una <<costum, opinió, regla, etc, que és fruit d’un acord exprés o tàcit entre les persones>>? O bé una <<Assemblea política extraordinària reunida per fer una constitució o modificar-la>>?

Amb aquest article pretenc contribuir a superar el “procediment i document” que ens convoca (que podrien semblar <<un costum, acord exprés o tàcit>>) i esdevinguin <<una assemblea extraordinària>> que convoqui i proposi, una assemblea (bé moltes) per fer i activar un procés constituent a Catalunya i , si s’escau, a Espanya. Però no per proposar marc jurídics; sinó uns processos de debat  i acord de pràctiques socials i polítiques constituents d’unes alternatives d’allò comú, d’una nova societat, economia i ciutadania. Sí, tota una Odissea, per anar de Troia a Itaca, però enlloc de 24 cants com feu Homer, ho intentaré amb quatre paraules gregues (Pathos, Ethos, Logos, Kairos).

PATHOS Retorn al futur, ara SÍ ja és demà. Quan es faci història dels canvis polítics esdevinguts a partir de 2014, caldrà fer justícia amb allò esdevingut l’1 de febrer a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona, l’Assemblea Oberta “Ara és Demà. Connectem les lluites socials” (veure http://iniciativa.cat/icv/publications/1249 ). Sí, s’esdevingué abans de Guanyem, abans dels cercles,… Durant un matí més de 1.000 persones, diverses, sense documents previs, treballant en petits grups, on l’opinió de cadascuna tenia el mateix valor. Allà s’articularen 25 eixos de propostes de transformació i canvi amb voluntat de fer realitat nous espais de confluència política, unitària i plural. Per tant, allò que el document de la Convenció proposa (pàg. 23 <<Deliberació: Proposem articular un procés de debat social, de baix a dalt, que reculli totes les aportacions sobre el model de 4 societat i sobre les relacions amb l’Estat.>>) ja es va practicar fa un any. Aquell demà ja és ara i cal recuperar les 10 accions urgents d’aquella Assemblea Oberta (http://www.pensionsimentides.cat/esmenes/images_araesdema/Accions.jpg) .

ETHOS Canviar-ho TOT; també i començant per ICV. Vivim un dels moments (o el moment) més transcendental des de la fundació el 1987. Formem part  d’un instrument (formació política), no una fi en sí mateix, <<compromesa amb totes les persones que volen transformar el món i superar el capitalisme>> per << construir una societat basada en la democràcia i el socialisme>>. Ara i aquí, tant l’instrument partit polític, com  la seva manera i espai  principals de fer política (les institucions representatives), s’estan transformant profundament. Així està mutant la manera de fer política i totes les formacions deixen de ser intermediadores (en les que es delega  la “representació”), per esdevenir interconectadores (les que vulguin transformar-se). Així significa fer política des d’un nou concepte d’allò públic, que no només són les institucions, i on emergeix amb gran protagonisme l’acció col·lectiva, de persones i moviments socials, ampliant i millorant la democràcia. Com bé va escriure Ismael Blasco (http://revistatreball.cat/nova-politica-per-a-la-confluencia/) cal “prioritzar els objectius de transformació social per sobre dels objectius organitzatius propis”. ICV ha d’aportar el seu bagatge, i això significa l’experiència organitzativa i institucional, tant per evitar els “errors”  que ha observat i/o hi ha participat, com sobretot, els encerts per encara intensificar-los i millorar-los. Des de la pròpia tradició de “responsabilitat històrica i compromís”, com feu en el seu moment el PSUC amb l’Assemblea de Catalunya i el 1980 amb una candidatura encapçalada per en Josep Benet. I ICV Barcelona amb Guanyem!

LOGOS Som un nació, un sol poble ICV (i la coalició) són, encara, positivament l’ “únic” espai polític/electoral compartit per les dues “comunitats nacionals” en que es “reconeix” la ciutadania  ( http://www.eldiario.es/piedrasdepapel/Evitara-Cataluna-Podemos-llegue-Moncloa_6_331476851.html).Per tant, és el que més s’assembla al conjunt de Catalunya, com fins fa poc també ho feia CiU.

Així és fonamental que, a ICV (i la coalició), no només coexisteixin, sinó que positivament han de conviure molt millor, les dues grans opcions de present i futur per Catalunya per les esquerres: esdevenir un Estat independent i ser un Estat (con)federat amb altres pobles d’Espanya. Per tant, cal proposar políticament i exercir, intensament, dos processos interconectats: tant fer un referèndum sobre  la independència de Catalunya (a la  manera de Quebec i Escòcia) com una reforma con(federal) i republicana d’Espanya. Possiblement la millor manera d’anomenar-ho, en una sola proposta, podria ser l’Estat Lliure Associat (ELLA) conscient que no hi ha cap referent modèlic (ni Baviera, ni Puerto Rico…) però precisament podria esdevenir-ne Catalunya!

KAIROS ATREVIM-NOS A GUANYAR. Així és sintetitzà l’ “Ara és Demà” l’’1 de febrer de 2014. Doncs sí, encara som a temps!

El document diu: << El debat nacional no és només una oportunitat per una  proposta de la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol sinó també una oportunitat de pensar en el país que volem i de lluitar políticament per aconseguir-lo.  I per això proposem un instrument i un mètode excepcional: el Procés Constituent.>>

Tornem a Ara és Demà. ICV (i la coalició), com a partits, haurien de fer un pas al costat. I que,    persones militants conjuntament, siguin les que convoquin un procés d’assemblees obertes per debatre i acordar una candidatura i proposta política constituent per guanyar, canviar i transformar Catalunya a les eleccions del 27 de setembre. Un procés  complementari, per tant, paral·lel tant a les eleccions municipals de 24 de maig com a les de Corts generals espanyoles de finals de 2015.

Tal com proposava un dels 25 eixos sorgits de l’Assemblea Oberta ARA ÉS DEMÀ “Proposem crear un grup impulsor plural, paritari i intergeneracional que permeti donar-hi continuïtat. Caldria treballar en assemblees a nivell local i sectorial per acabar convocant una nova Assemblea Oberta en els propers mesos. Els partits convocants d’aquesta primera assemblea haurien de fer un pas enrere i promoure una convocatòria conjunta amb altres actors de la societat civil organitzada. Igualment, caldria fer difusió i ampliar la convocatòria. Cal anar a buscar totes aquelles organitzacions que comparteixin les reflexions aquí mostrades i que puguin estar interessades en participar de la creació d’una nova alternativa política d’esquerres a Catalunya”

Aquest grup impulsor plural, paritari i intergeneracional, organitzaria trobades/assemblees a tots els àmbits territorials de Catalunya. Per tal de concretar, en propostes i pràctiques, els 10 objectius de <<la transició a una societat més justa, neta i lliure… >> que proposa el document de la Convenció en les pàgines 15 a 18).  En aquest grups seria important que els impulsessin persones militants que són actives en els moviments socials i plataformes que promouen aquelles 10 temàtiques.

El punt d’arribada hauria de ser una assemblea nacional oberta (juny/juliol) per aprovar una proposta política i candidatura (4, 1 per circumscripció) per les eleccions del 27 de setembre.

Epíleg: l’Odissea ha d’estar protagonitzada, al màxim nivell, per Penèlopes. Tant la història d’ICV, com ara el conjunt del sistema polític català i espanyol, ja  ha estat massa protagonitzat per Ulisses (alguns també Telèmacs, fins i tot Polifems). És el moment de les Penèlopes (en femení i plural) perquè cal des-teixir per poder teixir uns processos transformadors. I cal començar pel propi partit i la manera d’actuar a les institucions.

Tal com proposa el document de la Convenció (pàgina 36) “Un procés constituent passa per crear l’alternativa al sistema heteropatriarcal i capitalista”.  Tal com els feminismes transformadors proposen, la vida “val l’alegria de viure-la” (no només la pena) i no només cal lluitar, per les necessitats persones i el planeta, sinó també pels desitjos. I així, tal com el  document de la Convenció (pàgina 36 a 42) proposa <<modificar els patrons culturals dominants en el poder,…, per  feminitzar les polítiques públiques, … pel compromís amb una democràcia paritària, … per l’exercici de la representació pública sigui des del feminisme, … per fer aquesta transformació cal assumir els espais de poder>>.  En coherència ICV, la coalició, o el possible espai de confluència per les eleccions del 27 de setembre, hauria d’estar encapçalat, a les 4 circumscripcions, per  dones, d’esquerres i feministes! Sinó és ara quan?

Autor/Autora

Xavier Rubio
Articles publicats : 2

Comentaris (5)

  • Pere

    Em sembla una bona aportació.
    Alguna candidatura també podria estar encapçalada per un home, si més no, per complir amb la quota…

    Responder
  • Josep M Armengou

    Gràcies per l’aportació, Xavier, sempre a primera línia. En capto el fil fonamental, perquè el text és d’una gran complexitat. Em fa l’efecte que la CN dels propers dies de finals de febrer serà tan important en la mesura que sigui “conflictiva” (aquí podríem analitzar la bondat intrínseca del “conflicte” com a forma normal d’aevenç entre els humans, i no pas com a mot d’espant), com ho és la nostra societat actual. I que n’hauria de sortir alguna capacitat de síntesi en aquest partit entre l’alliberament nacional i el social, dues opressions que ja fa massa temps que duren i sobre les quals pivota tota la política des de fa temps.

    Responder
    • Xavier Rubio

      Josep Maria, m’agrada encara escoltar molt “El último de la Fila” 😉 Gràcies per lo de “primera línia”…
      Complex sí, i també divers, com és el país i el partit. I per això lluitem, pel “conflicte” entre possibles solucions als diferents problemes. Endavant en la lluita d’esquerres per TOTES les sobirànies! Per superar TOTES les opressions!

      Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top