Esteu aquí: Home » Portada (Pàgina 12)

Violència masclista: un novembre per passar comptes

Per a les feministes -i cada cop més, per a tothom- és el mes en el qual avaluem la situació del país pel que fa a la violència masclista, això gràcies a l’adopció de la diada internacional el 25N. Any a any, especialment des de 2016, s’ha estès la idea que les violències masclistes no són episodis desafortunats per algunes dones, sinó un problema social que té les seves arrels en el sexisme, les desigualta ...

Llegir més

És l’hora de prendre la paraula

Ressenya de “Feminicidi. Un nou ordre patriarcal en temps de submissió”, de Carme Adán Les dades de producció editorial que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indiquen que dels 783 llibres publicats en gallec durant l’any 2017, només 44 obres han estat traduïdes a altres idiomes. Tot i que l’INE no ho explicita als seus reculls, de ben segur que poques d’aquestes traduccions van ser del gallec ...

Llegir més

Treball i intel·ligència col·lectiva

Un tresor. Això és Treball. Així han definit aquesta publicació els codirectors que ens han precedit, Sergi de Maya i Júlia Brosa, i com a tal la rebem els qui ens en fem càrrec a partir d’ara. Perquè, certament, Treball és moltes coses, però sobretot és un tresor en tant que capçalera política més antiga i en actiu de Catalunya. Per a un periodista i una politòloga, i encara més si tots dos compartim l’ofi ...

Llegir més

Amèrica Llatina: Governs anti-socials i estabilitat

A principis del segle XXI es va succeir a gairebé tot Amèrica Llatina l’arribada al poder de governs d’esquerra i a aquest fenomen –sense precedents des de la reinstauració de les democràcies a la regió– se’l va batejar com l’ “onada rosa”. No se li va dir “vermella” perquè entre els nous governs progressistes hi havia de tot: des de socialdemòcrates moderats fins als qui es proclamaven marxistes. Però avui ...

Llegir més

Noves i velles violències de rostre jove, entre adults que no saben el que volen

Havia oblidat pràcticament el tema de les violències de rostre jove. Una qüestió que em persegueix des que els anys 70 del segle passat va irrompre a la meva vida professional i social de carrer. Hong Kong em queda molt juny i, des de les bronques contra el Parlament de les retallades, les violències pròximes havien tingut una dimensió acotada que m’havien permès uns mesos de no pensar en elles, no haver de ...

Llegir més

L’hora de la política

La sentència pel judici del procés es va publicar fa tot just dues setmanes i en aquest temps s’han precipitat els esdeveniments polítics. Hem vist moltes mobilitzacions i els actes violents han estat una minoria, però no podem oblidar que representen una realitat molt perillosa que no havíem vist mai a Catalunya. S’han ajuntat una sentència injusta, perquè condemna a penes desproporcionades en relació a la ...

Llegir més

Bicicletes, brigadistes i fraternitat internacionalista

Europa respira amb dificultat. Ciutats contaminades, malalties cròniques, morts prematures i el crit de la generació de Greta Thunberg advertint-nos que el temps s’acaba. Reclamen mesures urgents i una oportunitat de futur. Interpel·len els governs, les empreses, les administracions i la ciutadania. Un cercle viciós i la darrera oportunitat. Copenhage és una ciutat modèlica, les bicicletes són protagonistes ...

Llegir més

Morir històricament i al temps de les cireres

Un entre tants. Així va titular Lluís Martí Bielsa (Gallur, Saragossa, 1921 – Santa Cruz de Moya, Conca, 2019) el que va subtitular Memòries d’un home amb sort. Però no. En Lluís Martí Bielsa no era un entre tants. I tampoc era només, malgrat ser-ho, una d’aquelles persones imprescindibles que Bertolt Brecht va definir en uns versos memorables i sempre repetits però que, precisament per això, poden arribar ...

Llegir més

La sentència: i ara, què?

No és fàcil escriure sobre la Sentència del Tribunal Suprem (STS) recaiguda en el judici pel procés amb el panorama polític i social que tenim en els dies immediatament posteriors. Un president de la Generalitat fora de la realitat i absolutament incapaç d’entendre el que significa el càrrec que ocupa, que en moments gravíssims es contenta amb ser un activista (amb perdó dels activistes) i triga dos dies a ...

Llegir més

La franquícia Errejón

Les esquerres espanyoles i la plurinacionalitat Santiago Carrillo, mentre fou secretari general del PCE, va mantenir una relació complicada amb el PSUC: li costava assimilar que la conseqüència lògica d’un Estat espanyol plurinacional era que una nació com Catalunya disposés d’un partit nacional català com el PSUC. Tot i que, ja sense responsabilitats polítiques, Carrillo fou la única personalitat madrileny ...

Llegir més
Scroll to top