Esteu aquí: Home » Opinió (Pàgina 7)

Literats i política: una associació inconvenient?

No em refereixo als autors de creació literària, cinematogràfica o televisiva que refan de forma fantasiosa episodis de la vida política. O que situen els protagonistes d’una novel·la o d’una pel·lícula en un rerefons de forta significació política. El general Bonaparte apareix en el primer paràgraf de la immensa Cartoixa de Parma. I la guerra civil espanyola és l’escenari de tantes novel·les, poemes, pel·l ...

Llegir més

Rajoy és comunista

Rajoy és comunista. Sempre ha defensat els interessos dels dèbils davant dels poderosos. Va córrer davant dels grisos, va lluitar com qui més contra la dictadura totalitària franquista, es va emportar algunes hòsties i fins i tot va arriscar la seva vida. No sé si va passar per la presó o no, em falta confirmar-lo, però sí sé que molts comunistes com ell van passar un munt d'anys a la garjola. Alguns van ha ...

Llegir més

El neomasclisme ja té qui el representi

Vagi per davant que és discutible que existeixi una cosa anomenada neomasclisme. Al respecte hi ha bons arguments a favor o en contra. Però el que sí és segur és que hi ha noves formes en què el masclisme està provant de reconquerir l’esfera pública, i per això l’ús del terme em sembla –si més no provisionalment– afortunat. El vell masclisme fonamentava les desigualtats de gènere en la defensa de valors rel ...

Llegir més

Del model País Valencià al model Barcelona: adéu, bipartidisme, adéu

EL MODEL NASCUT DE LA TRANSICIÓ. El primer cicle electoral posterior al franquisme (1977-1980) va donar uns bons resultats al PSUC, al voltant del divuit per cent dels vots, a les eleccions generals de 1977 i 1979, a les municipals del 79 i a les eleccions de 1980 al Parlament de Catalunya, amb la candidatura encapçalada per Josep Benet. Però els dirigents més lúcids del partit varen llegir amb preocupació ...

Llegir més

Marx i l’idiotisme de la vida camperola

Un dels passatges més coneguts i celebrats del Manifest Comunista és, precisament aquell en el que s’enuncien els trets territorials del capitalisme ascendent: “La burgesia ha sotmès el camp a la ciutat. Ha creat ciutats enormes, ha incrementat prodigiosament la població urbana en comparació amb la rural, i així ha arrencat una part considerable de la població de l’idiotisme de la vida camperola. De la mate ...

Llegir més

Aprendre del Front d’Esquerres: deixar enrere els sectarismes per avançar cap a la unitat

Fa 80 anys, el 16 de febrer de 1936, i els dies immediatament posteriors, Barcelona va viure unes jornades històriques, d'aquelles en les quals els barcelonins mostren la seva joia. El motiu era que el Front d'Esquerres, versió catalana del Front Popular, havia guanyat les terceres eleccions al Congrés dels Diputats. Un cop aconseguida la victòria, que no va ser reconeguda per la dreta, es va formar govern ...

Llegir més

De contes i de llibres de text

La Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, una llei que pretén pal·liar les discriminacions que encara hi ha envers les dones a la nostra societat, va ser aprovada al final de l’anterior legislatura però encara no ha estat desplegada. Per impulsar-ne el desplegament, com a diputada de Catalunya Sí Que Es Pot, vaig fer una bateria de preguntes, una de les quals tenia a veure amb Educació i era “relativa a ...

Llegir més

Disculpeu-me

Cada cop em costa més escriure un article d’opinió. Crec que aviat hi renunciaré. Pateixo d’un fort desconcert i tinc moltes dificultats per llegir la realitat. La conseqüència òbvia és que em quedo sense idees; i sense almenys una idea no es pot escriure un article mínimament decent. Avui, per exemple, ja porto una bona estona pensant que podria escriure, però només aconsegueixo idees absolutament banals i ...

Llegir més

Novetat i èxit

De cara el dia 26 de juny amb la convocatòria de noves eleccions a Corts Generals hi ha gent que diu que tornarà a ser el mateix i que, vist el que han fet els partits, no val la pena anar a votar una altra vegada. Atès que aquesta opinió pot ser bastant àmplia i que una baixa participació sempre perjudica l’esquerra, és molt important que tinguem molt clar el valor del vot i que puguem explicar què hem fet ...

Llegir més

Ni la terra és plana, ni el meu país té bandera, ni el mar és frontera

Joan Fontcuberta atribueix a la revolució digital l’entrada en una nova era: la postfotografia. La fotografia, fruit de la massificació i tot sovint banalització, ja no és un acte de memòria, ni tan sols de creació artística, sinó de conversa substitutiva de les paraules. Les fotografies ja no serveixen per recordar sinó per comunicar, no són un passat que guardem per al futur sinó simplement present, immed ...

Llegir més
Scroll to top