Esteu aquí: Home » Opinió (Pàgina 4)

Desobeir o protestar

La desobediència és patrimoni dels ciutadans i de les ciutadanes, de les persones individuals o bé de les entitats i dels col·lectius de la societat civil. Les institucions i els seus representants poden discrepar, fins i tot protestar, de les resolucions judicials i de les actuacions d’altres administracions, però no desobeir, i en cap cas deixar de complir la llei. No cal dir que, en un Estat de Dret ( i ...

Llegir més

El PSOE investeix, Unidos Podemos envesteix

Investir: concedir a algú la investidura. Envestir: anar impetuosament a l'encontre d'algú o d'alguna cosa, anar a topar / Escometre per demanar quelcom. Doncs bé, per primer cop en la història de la segona Restauració borbònica, un membre del PP ha estat investit president del Govern gràcies a l'abstenció de la majoria de diputats del PSOE. Si ens ho expliquen pocs anys enrere, no ens ho haguéssim cregut. ...

Llegir més

Les estàtues de la impunitat continuen dempeus: la tortura com a evidència

L’estàtua de Franco, decapitada i baixada del seu pilar, ja no està davant d’El Born; tampoc la de la Victòria franquista desposseïda de la seva columna. Aquestes estàtues ja feia uns anys, tampoc no gaires, que s’havien retirat de l’espai públic, i precisament sobre aquesta pervivència en democràcia ens proposaven pensar. Aquestes estàtues ja no hi són, però les estàtues de la impunitat continuen dempeus. ...

Llegir més

Elogi del turisme de masses

El turisme té mala fama. Els qui es deleixen per viatjar no volen pas, en molts casos, ser denominats ni considerats turistes: reclamen ser “visitants” o “viatgers”. Fins i tot les empreses que promocionen l’activitat turística contraposen la noció “autèntica” dels viatges que ofereixen a la “falsedat” de l’experiència turística. Això és així perquè el turisme sol associar-se a allò que és banal en comptes ...

Llegir més

Qui té por dels referèndums?

L’ofensiva contra els denominats “populismes” ha trobat en els referèndums un nou motiu d’escàndol i alarma. La crítica a aquesta eina de participació democràtica s’ha anat desplegant de manera més o menys descarada. De vegades, amb tons erudits quan s’invoquen les teories de la decisió racional i de la dificultat de decidir mitjançant l’agregació de preferències. De vegades, amb atacs estripats contra la p ...

Llegir més

Dotze anys de deures no fets

Ara fa un temps, interrogant-se sobre el futur del PDC, Francesc Marc Álvaro escrivia en un article publicat a La Vanguardia (“El partit de Puigdemont”, 19 de setembre de 2016) que “Puigdemont es prisionero del concepto de una independencia-exprés que, a su vez, es hijo de un frame antipolítico, ineficaz y pueril: “tenim pressa”. Automàticament –coses de la ment- em va venir al cap una anècdota d’ara fa dot ...

Llegir més

Més llibertat, més igualtat, més fraternitat

Al nostre país, la majoria d’adolescents i universitaris no coneixen aspectes essencials del que significaven Franco i la dictadura (amb la complicitat activa del poders econòmics i judicials o del catolicisme oficial). Com ignoren qui va ser Francesc Boix: un jove resistent de la JSU detingut i deportat a Mauthausen, i que les seves fotografies (clandestines) van servir de testimoni de l’holocaust i van se ...

Llegir més

Complot, ingenuïtat o inèpcia al PSOE

Transcorreguts només deu dies des de l’esperpèntic i alhora dramàtic Comitè Federal del PSOE, ja han estat dites des de diverses tribunes gairebé totes les coses que hom podia pensar al respecte i ja s’han formulat tota mena de suposicions i càbales pel que fa a les causes, els protagonistes i els interessos ocults, o no tant, que han desembocat en l’ensulsiada del fins ara principal partit de l’esquerra es ...

Llegir més

El Guti: el militant i l’aventurer

Ara fa 10 anys de la mort del Guti, Antoni Gutiérrez Díaz. Un polític moralista, un militant imbatible, un home d’Estat malgrat que no va haver governat mai, un pediatre que els del seu ram el consideraven excepcional, un personatge especial. Uns l’estimaven, altres l’admiraven, a d’altres els irritava. Tots el respectaven, per la seva dedicació personal i la seva intel·ligència política. Una personalitat r ...

Llegir més

“Hauries d’anar més discreta i així els nois no et molestaran”

El Marc mira l’escot de la Berta, fa un gest de tenir calor i després amb la mirada suggereix al Pol que també li miri els pits. Ell ho fa, i per censurar-lo li tira una bola de paper. Comença la classe. La Coralina, la cap d’estudis i professora d’Història de l’Institut Àngel Guimerà de la sèrie “Merlí” de TV3, atura la lliçó per dirigir-se a una alumna: “Berta, no et refredaràs?”. Cara de circumstàncies. ...

Llegir més
Scroll to top