Esteu aquí: Home » Estat espanyol (Pàgina 2)

Democràcia com a apropiació?

Democracy is not about where the political is located but how it is experienced. Wolin, 1984   La política democràtica ha estat presentada habitualment com un exercici de representació, de tal manera que la qualitat de la democràcia ha acostumat a relacionar-se amb la qualitat de la representació. El «no ens representen» del 15M va ser una expressió evident de la fractura generada al voltant del princi ...

Llegir més

Un fals culpable: la política

“Escric això a Viena, al Prater, amb vistes a la roda gegant que inevitablement fa pensar en Harry Lime [1]. Hom pot veure, imaginar, el liberalisme com el propulsor de la gran roda, amb cada vagoneta movent-se al principi lentament i després cada vegada més ràpid. El viatge provoca primer una gran eufòria (als passatgers). Però, pel que sembla, amb el temps algú va prémer l'interruptor de súper ràpid, va t ...

Llegir més

Vistalegre termina, Podemos se estabiliza a costa de la pluralidad interna

A una semana de Vistalegre II, todavía con el eco de los debates en caliente, se hace público el acuerdo entre Iglesias y Errejón que deja poco lugar a equivocaciones. Otra vez se impone la realidad: la composición de las distintas tendencias en Podemos nunca se hace sobre la base de la política –diferencias estratégicas o discusiones–, sino que se organiza sobre un reparto de cuotas de poder. Iglesias, ref ...

Llegir més

Ciutadans: la dreta efímera?

Els resultats de les eleccions al País Basc i Galícia permeten, com tots els processos electorals, diverses lectures, algunes de les quals van més enllà dels territoris que han celebrat eleccions. La velocitat de la política espanyola (crisi del PSOE)  i de la catalana (qüestió de confiança) és tan elevada que sembla que el 25 de setembre hagués succeït fa molt de temps. És evident que alguns dels esdevenim ...

Llegir més

Dilemes estratègics

El 26J semblava que era possible sumar una majoria de govern progressista i situar Unidos Podemos, En Comú Podem, A la Valenciana i En Marea com a primeres forces de l’esquerra. Els resultats ho han desmentit i s’obre un temps per a la reflexió sobre com administrar un valuós capital polític de més de cinc milions de vots i 71 escons, amb l’objectiu de continuar sent el motor d’un procés de canvi. Hi ha due ...

Llegir més

Paradoxes electorals i qualitat democràtica

Acabem de travessar uns moments electorals que poden marcar el nostre futur més immediat: el referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i les segones eleccions consecutives al Congrés dels Diputats. Els resultats, al meu parer, tot i haver-nos agafat per sorpresa, no han estat massa sorprenents. Han estat, això sí, uns resultats que continuen instal·lant la política espanyola i europea en ...

Llegir més

De les enquestes a l’escrutini

També ho podríem titular dels somnis a la realitat. En efecte, durant tota la campanya i en els sondejos a peu d’urna la coincidència era pràcticament absoluta: el PP guanyava però perdia vots i escons, Unidos Podemos passava per davant del PSOE i, fins i tot, s’acostava perillosament al PP, els socialistes retrocedien a la tercera posició, és a dir patien el sorpasso, C’s quedava quart amb pèrdua de vots i ...

Llegir més

A propòsit del dret de vaga

Aquest passat mes de febrer es complien 97 anys de la vaga de La Canadenca, a Barcelona. Tot naixia de la reticència de la direcció de l’empresa a l’organització sindical dels seus treballadors, que els va dur a acomiadar una part de la plantilla. Aquests acomiadaments varen provocar una vaga que va paralitzar Barcelona durant 44 dies. Al final es va aconseguir la readmissió dels treballadors acomiadats i s ...

Llegir més

La lluita pels drets dels treballadors i les treballadores

La greu crisi econòmica generada per un afany incontrolat  de negoci i de benefici, juntament amb unes polítiques antisocials i d’una forta carrega ideològica neoliberal i individualista, ha comportat  no només retallar drets dels treballadors i treballadores, sinó també suprimir-ne. Els diferents governs d’inspiració neoliberal   -malgrat el seu discurs, “hem de fer això per que la situació de crisi ho exi ...

Llegir més

Més populisme punitiu: la cadena perpètua

Ho hem dit tantes vegades que ja resulta gairebé banal: des de 1995, el Codi Penal post-constitucional , ha patit vint-i-vuit reformes, impulsades per Governs de diferent signe però unides pels mateixos defectes, entre els que destaquen el freqüent oportunisme i la utilització del Codi com a instrument de propaganda. El resultat és un Codi Penal inestable i, en algunes matèries, erràtic, que provoca insegur ...

Llegir més
Scroll to top