Esteu aquí: Home » Catalunya (Pàgina 2)

Tot dit, tot per fer

Des que es va fer públic, fa pocs dies, el nom del candidat a la Presidència de la Generalitat –designat a dit per l’expresident Puigdemont–, el diccionari de sinònims sembla exhaurit a l’hora de fer referència al caràcter i prerrogatives del ja proclamat president pel Parlament. Des de suplent a vicari passant per tota mena de qualificatius és evident que mai fins ara havia estat tan devaluada la funció de ...

Llegir més

Política en curt

Un especulador, als mercats financers, pot apostar a què un valor sobre el qual especula apujarà o abaixarà. Més o menys tots coneixem com funciona. Es compra a un preu “x” i es ven –siguin minuts, dies o setmanes després– a un preu més elevat, obtenint un benefici. En canvi, quan l'especulador creu que aquell valor tendeix a la baixa fa l'operació contrària: ven primer al preu actual i compra més tard a un ...

Llegir més

Refutació dèbil de les objeccions laclaudianes a Marx

No és corrent posar-se a parlar sobre ontologia en una publicació com Treball , però els deixebles de Laclau han pres el costum de fer una desqualificació epistemològica de Marx cada cop que n’escriuen o en parlen i voldria donar la meva opinió, deixant clar per endavant que mai he estat un creient de cap ortodòxia. Per entrar en matèria, començaré explicant el punt de vista de Laclau i Mouffe tal com jo l' ...

Llegir més

Ofensiva sindical y social

En cualquier sociedad capitalista, ante el crecimiento de la demanda crece el valor de lo demandado. Ahora, lo que demanda la sociedad son derechos, recuperación económica y democracia. El atrincheramiento de la derecha, con sus políticas neoliberales, y el enquistamiento de medidas concretas, como la reforma laboral o sus políticas fiscales, producen pobreza en todos los sentidos, no solo el económico. Los ...

Llegir més

Activistes o militants?

És sabut, perquè ho va dir Gramsci i se sol repetir sovint (fins i tot en samarretes o en un dels antològics cartells del festival Barnasants), que les idees no viuen sense organització. En canvi, sovint no es té tant present que les organitzacions no viuen sense militància. I, a més a més, massa sovint s’obvia que la militància no és exactament el mateix que l’activisme. L’esquerra, en general, és procliu ...

Llegir més

Dos riscos i una tasca pendent de les esquerres en la construcció nacional-popular de Catalunya

“Cal observar el fet que en moltes llengües, “nacional” i “popular” són sinònims o gairebé. ([…] En francès, “nacional” implica un significat on el terme “popular” està més elaborat políticament, perquè està lligat al concepte de “sobirania”: sobirania nacional i sobirania popular tenen o han tingut igual valor). A Itàlia, el terme “nacional” té un significat molt restringit ideològicament i en cap cas coin ...

Llegir més

La roca y la marea

Culturas organizativas en las fuerzas políticas transformadoras Me piden que escriba un artículo con motivo de la Asamblea Organizativa que Catalunya en Comú celebrará el próximo 22 de abril, y que culminará un proceso de análisis y deliberación de más de tres meses[1]. Quisiera aprovechar la oportunidad para abordar un tema que está en el trasfondo de todas las discusiones mantenidas: la cuestión de las cu ...

Llegir més

Ara sí, construïm joves en Comú

Des de Catalunya en Comú estem vivint aquestes setmanes un procés clau, en tant que un any després de l’assemblea de la Vall d’Hebron, que ens va permetre començar a caminar, estem, ara sí, construint l’organització necessària per poder ser una eina útil als objectius de transformació social que ens vam marcar aleshores. Les idees no viuen sense organització i, per això, cal construir Catalunya en Comú arre ...

Llegir més

Els comuns i la construcció d’identitats

Un dels fenòmens polítics que s’han viscut els últims decennis ha estat el progressiu desmembrament de les organitzacions de classe tradicionals. Aquest fenomen, que es podria dir que ha estat global (amb algunes excepcions com Llatinoamèrica), té moltes raons de ser, però una de les principals és el paper del neoliberalisme com un projecte de desorganització social. El neoliberalisme ha destruït el nosaltr ...

Llegir més

Pobresa: de l’excepcionalitat a la cronicitat

“Vivim una època de riquesa i superabundància,  i, malgrat tot, que inhòspita és” (Rutger Bregman, Utopia per a Realistes) Vivim, efectivament, en una època de riquesa i superabundància. Segons xifres proporcionades pel propi Bregman, l’economia global ha multiplicat per 250 el volum que havia assolit durant la revolució industrial. El percentatge de pobresa extrema es va reduir del 94% al 44% entre 1820 i ...

Llegir més
Scroll to top