Esteu aquí: Home » Catalunya (Pàgina 2)

Refutació dèbil de les objeccions laclaudianes a Marx

No és corrent posar-se a parlar sobre ontologia en una publicació com Treball , però els deixebles de Laclau han pres el costum de fer una desqualificació epistemològica de Marx cada cop que n’escriuen o en parlen i voldria donar la meva opinió, deixant clar per endavant que mai he estat un creient de cap ortodòxia. Per entrar en matèria, començaré explicant el punt de vista de Laclau i Mouffe tal com jo l' ...

Llegir més

Ofensiva sindical y social

En cualquier sociedad capitalista, ante el crecimiento de la demanda crece el valor de lo demandado. Ahora, lo que demanda la sociedad son derechos, recuperación económica y democracia. El atrincheramiento de la derecha, con sus políticas neoliberales, y el enquistamiento de medidas concretas, como la reforma laboral o sus políticas fiscales, producen pobreza en todos los sentidos, no solo el económico. Los ...

Llegir més

Activistes o militants?

És sabut, perquè ho va dir Gramsci i se sol repetir sovint (fins i tot en samarretes o en un dels antològics cartells del festival Barnasants), que les idees no viuen sense organització. En canvi, sovint no es té tant present que les organitzacions no viuen sense militància. I, a més a més, massa sovint s’obvia que la militància no és exactament el mateix que l’activisme. L’esquerra, en general, és procliu ...

Llegir més

Dos riscos i una tasca pendent de les esquerres en la construcció nacional-popular de Catalunya

“Cal observar el fet que en moltes llengües, “nacional” i “popular” són sinònims o gairebé. ([…] En francès, “nacional” implica un significat on el terme “popular” està més elaborat políticament, perquè està lligat al concepte de “sobirania”: sobirania nacional i sobirania popular tenen o han tingut igual valor). A Itàlia, el terme “nacional” té un significat molt restringit ideològicament i en cap cas coin ...

Llegir més

La roca y la marea

Culturas organizativas en las fuerzas políticas transformadoras Me piden que escriba un artículo con motivo de la Asamblea Organizativa que Catalunya en Comú celebrará el próximo 22 de abril, y que culminará un proceso de análisis y deliberación de más de tres meses[1]. Quisiera aprovechar la oportunidad para abordar un tema que está en el trasfondo de todas las discusiones mantenidas: la cuestión de las cu ...

Llegir més

Ara sí, construïm joves en Comú

Des de Catalunya en Comú estem vivint aquestes setmanes un procés clau, en tant que un any després de l’assemblea de la Vall d’Hebron, que ens va permetre començar a caminar, estem, ara sí, construint l’organització necessària per poder ser una eina útil als objectius de transformació social que ens vam marcar aleshores. Les idees no viuen sense organització i, per això, cal construir Catalunya en Comú arre ...

Llegir més

Els comuns i la construcció d’identitats

Un dels fenòmens polítics que s’han viscut els últims decennis ha estat el progressiu desmembrament de les organitzacions de classe tradicionals. Aquest fenomen, que es podria dir que ha estat global (amb algunes excepcions com Llatinoamèrica), té moltes raons de ser, però una de les principals és el paper del neoliberalisme com un projecte de desorganització social. El neoliberalisme ha destruït el nosaltr ...

Llegir més

Pobresa: de l’excepcionalitat a la cronicitat

“Vivim una època de riquesa i superabundància,  i, malgrat tot, que inhòspita és” (Rutger Bregman, Utopia per a Realistes) Vivim, efectivament, en una època de riquesa i superabundància. Segons xifres proporcionades pel propi Bregman, l’economia global ha multiplicat per 250 el volum que havia assolit durant la revolució industrial. El percentatge de pobresa extrema es va reduir del 94% al 44% entre 1820 i ...

Llegir més

Que el 8M entri a les aules

Vivim mesos en què el discurs feminista va pel camí de ser hegemònic i marca l’agenda política, mediàtica i social. Ho presenciem a les gales de cinema, teatre o música, al carrer, amb una vaga general el 8 de Març que es va convertir en una fita per a la nostra història contemporània, i amb moviments com #SomosManada, #Metoo i #TimesUp. Ara, quan les dones han passat d’estar presents a ser les protagoniste ...

Llegir més

Per què l’independentisme i la resta del sobiranisme no es troben. Una reflexió des de la desobediència

Sempre s’ha dit que la solució a les aspiracions secessionistes de l’independentisme només té dos camins: el pacte amb l’Estat espanyol, i la confrontació violenta. O es celebra un referèndum pactat, o es guanya una guerra de secessió. No hi ha  més. No hi ha més? No. La via de la desobediència Hi ha una via intermèdia, la desobediència, que té a veure amb la distinció que Johan Galtung feia de violència di ...

Llegir més
Scroll to top