Esteu aquí: Home » Catalunya (Pàgina 10)

Tres reptes de l’Educació a Catalunya

Sovint escoltem el Departament d’Ensenyament dir que el sistema educatiu català té reptes per assolir, però que, bàsicament, funciona. I tenen una part de raó. Funciona com a element segregador, funciona com a garant del manteniment de l’ordre establert, funciona com a generador de consumidors i de mà d’obra barata, funciona des d’una doble xarxa, injusta i mantinguda amb els diners de totes, però on les co ...

Llegir més

Els reptes del canvi educatiu: reflexions al voltant d’Escola Nova 21 i Xarxes pel Canvi

El desplegament del programa Escola Nova 21 (EN21) ha generat crítiques de diversa naturalesa. Alguns han qüestionat el propi concepte de la innovació que implica la iniciativa (Subirats, 2017); altres han posat sobre la taula els riscos que es desprenen pel fet de ser una iniciativa privada (Bayo, 2016); altres han alertat sobre els perills que pot generar en clau de segregació escolar (Tarabini; 2016); i ...

Llegir més

Els cabells blancs, la bondat a la cara

“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. / N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors. / N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons. / Però n’hi ha que lluiten tota la vida, aquests són els imprescindibles”. Aquests versos de Bertolt Brecht acompanyen un dibuix de Díez Gil en el recordatori de l’Enric Pubill, històric militant del PSUC i president de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics, ...

Llegir més

Referèndum o (convocatòria de) referèndum

El 23 de març del 1977, el BOE publicava el Reial Decret-Llei de 18 de març referit a les normes electorals que havien de regular la convocatòria de les eleccions generals del 15 de juny de 1977. El president Adolfo Suárez va imposar a l’oposició democràtica la Llei electoral redactada per Landelino Lavilla, ministre de Justícia, i Miguel Herrero Rodríguez de Miñón, alt càrrec del ministeri i futur membre d ...

Llegir més

Els “postpressupostos” de Junqueras

Vivim en temps de “postveritats” i “fets alternatius”. Val a dir, que allò que compta no és la realitat, sinó el relat que se’n fa: el marc mental en què els esdeveniments i les dades s’interpreten segons unes pautes de lectura preestablertes. Tot allò que ens envolta –institucions, mitjans de comunicació...– sembla dominat per una frenètica lluita pel relat. La política catalana, sacsejada des de fa uns an ...

Llegir més

El partit dels honestos

Ara fa uns quants dies que, en aquesta mateixa revista, en Domènec Martínez recordava el viatge que, el 1978, alguns dirigents del PSUC feren a Torí per intercanviar experiències amb el PCI d’Enrico Berlinguer i preparar-se la campanya electoral de les municipals de l’any següent. Lluny de ser un simple amarcord (el mot ve del títol d’una pel·lícula de Fellini, i ja forma part del llenguatge estàndard itali ...

Llegir més

Trenta anys amb iniciativa

Als trenta anys de la fundació d’Iniciativa per Catalunya (que després canviaria el nom per l’actual, Iniciativa per Catalunya Verds), reapareix la idea de posar en marxa una nova formació política, que pugui reunir l’esquerra transformadora i fer-ne una força de govern. Sense nostàlgies i sense actituds de superioritat, val la pena aturar-se un moment a pensar en quines posicions i quins estils de treball ...

Llegir més

“Una democràcia que ha emmalaltit”: lluita hegemònica per definir democràcia

"La democràcia espanyola té un problema estructural que la va deteriorant, és una democràcia que ha emmalaltit". Aquestes paraules del president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont van ser dites en el Parlament i van generar enrenou. Ho va fer el 8 de febrer en demanar la paraula per fer una declaració després de l’inici del judici al seu antecessor en el càrrec, Artur Mas, i les que van ser co ...

Llegir més

La millor mare del món

Quan el meu fill i la meva filla eren adolescents, sempre els deia que, de grans, si volien tenir criatures, segurament haurien de lluitar contra una teoria que jo creia que s’instal·laria com a reacció al comportament cada cop més freqüent de la incorporació de les dones al mercat de treball. La meva imaginada teoria era: infants i joves nascuts en famílies de mares treballadores són més infeliços, més imm ...

Llegir més

El gènere fluid i la construcció social del gènere

Tant els estudis de gènere com la teoria queer discuteixen les identitats de gènere clàssiques (masculí i femení), desvelant el seu caràcter cultural, reformulant nous processos d’identificació i diferenciant-les de la diversitat de preferències sexuals. Així, les categories “sexe” (home, dona), “gènere” (masculí, femení) i “objecte de desig” (homosexual, heterosexual), no són estanques, sinó un continu en ...

Llegir més
Scroll to top