Esteu aquí: Home » Catalunya

Reordenació del mapa polític català

És evident que vivim una època on s’estan produint uns canvis sense precedents en gairebé tots els ordres de les relacions polítiques, socials, culturals i mediambientals. Des de la pèrdua de prestigi i auctoritas d’institucions centenàries, i fins i tot mil·lenàries, com l’Església, l’exèrcit, la monarquia o la mateixa família –tot i que aquesta manté una valoració bona gràcies a la seva capacitat d’ajuda– ...

Llegir més

Records infantils de la presó Model: el pintor Francisco Cuadrado, director d’una orquestra a la presó, i la nina francesa

El locutori era una habitació quadrada de petites dimensions, on darrere d’un munt de reixes s’endevinava la figura del pare. El vam anar a veure els tres fills, en Pere, la Betona i jo (en Toni no havia nascut), i la mare, i ens acompanyava Mossèn Rovira. Els dos grans ens vam acostar a parlar amb ell amb la contenció i seriositat que ens caracteritzava, i la Betona es va posar a plorar arraulida, asseguda ...

Llegir més

Democràcia. Diàleg. Un sol poble.

La judicialització de la política, les penes de presó anticipades, els sentiments ferits i l’empat etern han augmentat la polarització política i social en dos blocs, amb dificultats per encetar el diàleg sincer que tant necessitem. La realitat és tossuda, però estem en política per transformar la realitat, i sabem que això costa. La gent de Compromís per la Independència, tossuts també, no ens hem conforma ...

Llegir més

Quim Torra prepara el terreny per dir que la reunió amb Sánchez ha estat un fracàs

Aneu preparant-vos. La pròxima reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra, prevista per al 9 de juliol, serà un fracàs. O millor dit: Quim Torra i les corretges de transmissió política i mediàtica del processisme (la Divisió Mediàtica Ítaca, en una expressió del Coscu) diran que ha estat un fracàs. L'Espanya irreformable i tal. Aquest país de toreros, bailaores de flamenc, siesta i fatxes que no ens estima. Vo ...

Llegir més

Famílies i institucions sobreprotectores

Fa pocs dies vaig anar a la Costa da Morte a fer-hi unes conferències i em van convidar a passejar per la platja i a dinar a la vora del mar. Mentre menjàvem, observàvem una nena que pedalejava damunt d’un tricicle. Això no tenia res d’extraordinari; el que sí que era desmesurat era l’equipament de la nena, que semblava que estigués a punt de pujar el Tourmalet: casc, colzeres, genolleres... En fi, era impo ...

Llegir més

L’hora del diàleg. L’hora dels comuns.

Catalunya en Comú ha estat des de fa temps la força política capdavantera a l’hora d’insistir en el fet que el conflicte entre Catalunya i Espanya només es pot resoldre a partir de la negociació. I ho ha fet des del sobiranisme i la defensa inequívoca del dret a decidir. La bandera del diàleg i del referèndum pactat amb l’Estat, a més del seu programa social, li va donar la victòria a Catalunya a les dues d ...

Llegir més

La identidad compartida

La elección de Quim Torra como president no es sorprendente, sino coherente con el relato del catalanismo conservador. Él ha dicho en voz alta lo que el pujolismo –y el republicanismo heredero de Heribert Barrera– viene diciendo en voz baja. Es la identidad al desnudo, sin ropa interior ni Photoshop. Hablar de identidad nacional era una manera de entendernos, siempre que no entrásemos en detalles sobre qué ...

Llegir més

Ni il·luminats ni enfangats

En moments greus, repetim sovint, és quan la política –la política de debò– hauria d’aparèixer i actuar. Esperem, tots plegats, que la política de les petites misèries deixi pas a la política heroica de les grans solucions. I esperem, ara sí, que la POLÍTICA, escrita en majúscules, arribi en les hores convulses per oferir-nos sortides i superar el desconcert. Aquesta invocació a la necessitat d’exercir la P ...

Llegir més

Tot dit, tot per fer

Des que es va fer públic, fa pocs dies, el nom del candidat a la Presidència de la Generalitat –designat a dit per l’expresident Puigdemont–, el diccionari de sinònims sembla exhaurit a l’hora de fer referència al caràcter i prerrogatives del ja proclamat president pel Parlament. Des de suplent a vicari passant per tota mena de qualificatius és evident que mai fins ara havia estat tan devaluada la funció de ...

Llegir més

Política en curt

Un especulador, als mercats financers, pot apostar a què un valor sobre el qual especula apujarà o abaixarà. Més o menys tots coneixem com funciona. Es compra a un preu “x” i es ven –siguin minuts, dies o setmanes després– a un preu més elevat, obtenint un benefici. En canvi, quan l'especulador creu que aquell valor tendeix a la baixa fa l'operació contrària: ven primer al preu actual i compra més tard a un ...

Llegir més
Scroll to top