Esteu aquí: Home » Cartes dels lectors i les lectores

El contingut d’aquestes cartes només representa l’opinió dels seus autors i autores, en cap cas la línia editorial de la revista ni la d’ICV

I ara, què?

Sens cap mena de dubtes, ja és hora de fer balanç d’això que hem acordat denominar procés sobiranista; amb el ben entès que no improviso res, sinó que el que segueix és conclusió d’altres articles meus. Diguem-ho de bell antuvi: si del que es tractava era de fer una campanya d’agitació i conscienciació independentista, ha estat tot un èxit, en aquest sentit cal felicitar els qui s’hi han lliurat en cos i àn ...

Llegir més

Berlin Alexanderplatz i Herr Schulz

Herr Schulz és un llibreter i crec que entendrà el perquè d’aquest títol. Herr Schulz llueix sovint una corbata roja que, aparentment, fa conjunt amb el seu missatge més radical davant la dretanització de tota la socialdemocràcia. O el Sr. Schulz no encaixa en la línia oficial o bé ens està enganyant. Berlin Alexanderplatz és una novel·la escrita per Alfred Döblin en 1928. Günter Grass considera que és la m ...

Llegir més

Sobre la candidatura de les europees

No m'acaba de fer el pes la candidatura amb IU: Segur que Willy Meier és un defensor del dret a decidir? Representa la necessària renovació, després de 10 anys al PE? Com és que Ernest Urtasun és relegat al tercer lloc? No és creïble que es faci en pro de la paritat. Per què no anem amb Compromís i Equo? Que no formem part del Grup Verd al PE? D'altra banda, per què ICV es nega a subscriure un punt en comú ...

Llegir més

L’autoritat moral per reivindicar el paper del PSUC

Està clar que a Catalunya vivim un moment històric. I amb els moments històrics, sovint ens esforcem per establir paral·lelismes amb etapes importants del passat. És inevitable. També s'ha posat de moda parlar del PSUC: que si el PSUC hauria dit això, que si el PSUC estaria per aquesta o altra opció... Que ho facin antics i veterans companys m'agrada, que m'expliquin la història del Partit m'interessa, perq ...

Llegir més

Ara és demà (passat)

Un cop ens hem llevat embriagats de l'indubtable èxit de l'Ara es Demà, tot i la dura autocrítica prèvia dels qui ho consideraven massa o massa poc, cal que pensem quins han de ser els passos futurs a seguir. Queda clar que no ens podem limitar a esperar que els esdeveniments ens forcin a moure fitxa, ni tampoc podem empènyer a altres actors per tal que tinguin gestos de reconeixement, maduresa i generosita ...

Llegir més

Atur juvenil, una dada més?

Fa pocs dies, es van publicar les xifres de l’EPA corresponents a l’últim trimestre de 2013. Aquest cop no s’ha parlat gaire d’atur juvenil, ja que l’anàlisi s’ha centrat a destacar que durant el 2013 s’ha continuat destruint ocupació i que el petit repunt es deu a la reducció de població activa. Però, segons dades d’Eurostat, el novembre de 2013 vam batre el rècord d’atur juvenil: 57,7%, la taxa més alta d ...

Llegir més

Sorpresa majúscula i estranyesa total

Vaig llegir amb estupefacció una carta de la nostra coordinadora d’Àmbit publicada en el número 204 de Treball en què, amb quatre paraules i de males maneres, desautoritza el federalisme i l’acusa de no haver alçat la veu contra  la vergonyant sentència del TC que va matar l’Estatut del 2006. Tot i que no m’agrada gens la paraula “federalisme”, és clar que dins d’IC hi ha gent que no és independentista i qu ...

Llegir més

Nou conflicte laboral: La SATI de La Garriga

Sense pràcticament ressò fora de la vila, La Garriga viu uns moments difícils per al futur de 169 famílies. L’empresa tèxtil SATI, propietat de la família Fisas, en concurs de creditors des del mes de juliol i amb un deute reconegut de 46 milions d’euros, ha presentat un ERO d’extinció per a 169 dels seus 256 treballadors. Aquest fet representa un cop duríssim  per a l’economia local, en tractar-se de l’emp ...

Llegir més

Noves militàncies, nova organització

Vull aprofitar l’oportunitat que m’ofereix Treball, en haver recuperat en aquesta nova etapa una secció de participació més oberta, per compartir una vivència que trobo esperançadora, però que també ens planteja un repte col·lectiu important: fa un temps que m’encarrego de fer el primer contacte de benvinguda amb les persones que s'incorporen al projecte d'ICV a Barcelona; en els 10 primers mesos de l'any, ...

Llegir més

Dret a decidir, sí o sí, i cultura federal per un nou futur per a Catalunya

Es diu que el referèndum d’autodeterminació no s’arribarà a fer a Catalunya.  A ICV el defensem, perquè és la via de màxima legitimitat sobirana d’un poble i creiem en el dret a decidir-ho tot.  Seria el greuge més important i un nou atac fulminant a Catalunya, que ha demostrat durant més de trenta anys una lleialtat a prova de molts diners invertits, renúncies, culturització, progrés i molts intents “pluri ...

Llegir més
Scroll to top