Participació ciutadana en el canvi d’època Revisat per Revista Treball a . En paral·lel al que estava succeint en d’altres indrets d’Europa i de la resta del món (molt particularment a Amèrica Llatina), durant els anys anteriors a l’in En paral·lel al que estava succeint en d’altres indrets d’Europa i de la resta del món (molt particularment a Amèrica Llatina), durant els anys anteriors a l’in Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Participació ciutadana en el canvi d’època

Participació ciutadana en el canvi d’època

FemRamblaEn paral·lel al que estava succeint en d’altres indrets d’Europa i de la resta del món (molt particularment a Amèrica Llatina), durant els anys anteriors a l’inici de la crisi vam assistir a Catalunya a una proliferació d’experiències de participació ciutadana en les polítiques locals. Aquestes experiències van adoptar formes diverses, com els consells consultius (temàtics i territorials), que ja gaudien de certa tradició en els nostres municipis, però també altres fórmules més innovadores com els jurats ciutadans, els pressupostos participatius i una gran diversitat de processos participatius al voltant de l’elaboració de Plans Estratègics, Agendes Locals 21, Programes d’Actuació Municipal o el planejament urbanístic municipal. La proliferació d’aquest tipus de pràctiques va anar acompanyada de certs discursos polítics i acadèmics que pregonaven la crisi de les formes tradicionals de govern local i la necessitat de nous estils de governança, més col·laboradora i participativa. Es multiplicaren, també, diferents tipus d’actors que promovien, assessoraven, dinamitzaven i fins i tot contribuïen a finançar les experiències d’innovació democràtica.

Què ha passat al llarg dels últims anys amb aquest tipus de pràctiques de participació? Quin curs ha seguit en el context de la crisi la suposada transformació cap a noves formes de governança més participativa? A la recerca TRANSGOB (desenvolupada en el marc del Plan Nacional de I+D, liderada per l’IGOP-UAB i en la qual hi participen diferents equips d’investigació de la resta de l’Estat i del Regne Unit) plantegem, d’entrada, 4 possibles trajectòries. En un extrem, l’escenari del retrocés implicaria el progressiu desmantellament i residualització de les estructures participatives preexistents, imposant-se nous estils de govern tecnocràtics i privatitzadors. En l’altre extrem, l’escenari del reforçament comportaria la consolidació i l’enfortiment de les pràctiques participatives, com a resposta al fet que, en el context de la crisi, s’intensifiquen aquells factors que justifiquen la necessitat de la participació (complexitat dels problemes col·lectius, deslegitimació de les formes de govern tradicionals, etc.). Altres escenaris possibles serien: la reformulació, en la mesura que s’atribueixin nous significats i noves funcions a la participació ciutadana; i la continuïtat, en la mesura que imperin les inèrcies institucionals.

Els resultats preliminars d’aquesta recerca, basada en la comparació del que està succeint en diferents ciutats espanyoles i britàniques, posen en evidència que a gairebé tot arreu es poden trobar exemples de totes les tendències esmentades, per bé que les dues tendències dominants són la continuïtat i el retrocés. Moltes de les estructures participatives preexistents (com els consells consultius) continuen existint per inèrcia, més que no pas per la convicció dels seus responsables polítics o per l’entusiasme dels seus participants. En algunes ciutats, fins i tot, s’han dut a terme  (o s’estan plantejant) autèntiques “retallades participatives” (sovint justificades en nom de la “racionalització”), tot aprofitant el desprestigi d’aquest tipus de pràctiques de participació “des de dalt” entre el propi teixit associatiu. La qüestió de la participació ciutadana en les polítiques locals, en tot cas, sembla estar perdent posicions en l’agenda de preocupacions de les institucions.

Aquest panorama de la participació ciutadana promoguda institucionalment contrasta fortament amb el reforçament i la innovació de la participació ciutadana “des de baix”. Diferents moviments i col·lectius socials estan promovent noves pràctiques participatives que combinen elements de resistència, formulació i construcció d’alternatives, pràctiques que sovint comporten l’emergència de nous subjectes polítics i socials, de nous lideratges i noves formes organitzatives. La intensitat de les innovacions socials contrasta amb la paràlisi institucional, la qual cosa incrementa el decalatge entre les dinàmiques participatives ciutadanes i institucionals.

Ens cal revisar a fons el discurs i la pràctica de la participació ciutadana en l’àmbit local, adaptant-los al canvi d’època en què estem immersos. En aquest procés hauríem de tenir en compte, almenys, cinc grans reptes: 1) reformular l’agenda de la participació, connectant-la a les temàtiques de més transcendència social en un context com l’actual (habitatge i desnonaments, buits urbans, pobresa i segregació urbana, priorització pressupostària, sostenibilitat dels serveis, etc.); 2) reforçar la capacitat d’influència de la participació, de manera que els seus resultats siguin més tangibles en la quotidianitat de les persones; 3) adoptar nous principis organitzatius, propis de les realitats participatives emergents, com l’horitzontalitat, l’assemblearisme, les xarxes i l’ús intensiu d’Internet; 4) reorientar els processos de participació cap al terreny de la construcció col·lectiva (el fer), sense limitar-nos a la consulta o a l’opinió (el parlar); 5) afavorir l’autonomia dels processos participatius, que han de poder ser impulsats per les entitats i els moviments socials, per després obtenir el reconeixement i el suport institucional sense que això comporti la seva cooptació. En definitiva, la participació no pot continuar essent entesa com una concessió institucional, sinó que hauria de concebre’s com un dret que la ciutadania pot exercir. En el camí cap a la resignificació de la participació ciutadana en el canvi d’època, s’estan donant ja alguns processos que il·lustren el valor d’aquests principis. El procés de Fem Rambla, al barri del Poblenou de Barcelona, és, a hores d’ara, un dels referents.

Autor/Autora

Ismael Blanco

Investigador Ramón y Cajal a la UAB

Articles publicats : 10

Comentaris (1)

  • César Ochoa

    Enhorabona per l’article. En resum, cal una ciutadania autoorganitzada i conscient del seu poder per canviar les coses, en particular aquelles més properes.

    Si algú vol més informació sobre el procés de Fem Rambla – que ahir va organitzar una nova Jornada Participativa – pot consultar la web:
    http://femrambla.wordpress.com

    Seria fantàstic si l’autor volgués enllaçar aquesta adreça la seva referència a Fem Rambla 😉

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top