Ara és demà Revisat per Revista Treball a . Més de 1.700 persones van participar en l’Assemblea Oberta impulsada per ICV i EUiA per contribuir a combatre les polítiques neoliberals i afavorir la confluènc Més de 1.700 persones van participar en l’Assemblea Oberta impulsada per ICV i EUiA per contribuir a combatre les polítiques neoliberals i afavorir la confluènc Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Ara és demà

Ara és demà

Ara és demà

Més de 1.700 persones van participar en l’Assemblea Oberta impulsada per ICV i EUiA per contribuir a combatre les polítiques neoliberals i afavorir la confluència de l’esquerra.

Treball 205.inddEl passat 1 de febrer, a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, es va aplegar gent d’ICV, d’EUiA i d’altres moviments i organitzacions. Gent que milita, que és activista. Gent d’esquerres, catalanista i gent ecologista. Gent que no es resigna i que coincidim en la necessitat d’impulsar una alternativa al model polític, social i econòmic existent i als governs de la dreta.

Sota el lema “Ara és demà”, aquesta trobada representa el tret de sortida de la voluntat ja expressada en la darrera Assemblea Nacional d’ICV: que junts, juntes, podem canviar-ho tot. I va ser tot un èxit d’assistència, així com també pel contingut dels debats.

L’acte expressa igualment l’aposta per una manera diferent de fer les coses: sense documents previs, en petits grups, on l’opinió de cadascú valia el mateix. Un procés que comença des de baix per anar fent xarxa. A l’assemblea van participar persones d’altres partits i plataformes, també es van sentir les veus d’algunes de les lluites que es fan al carrer (treballadors en vaga d’Alstom, TV3 o Panrico), així com representants de moviments socials i veïnals, sindicats i altres organitzacions i plataformes polítiques.

L’objectiu, ara, és donar-hi continuïtat, seguir fent feina a nivell local i en les diferents mobilitzacions per sumar, ser més i construir des de l’obertura i la unitat el que va començar aquell cap de setmana. La voluntat és seguir treballant amb els i les assistents a l’assemblea de dissabte, però també amb tots aquells i aquelles que hi estaven convidades.

En aquest sentit, l’Assemblea Oberta va acordar crear un grup entre els i les integrants per donar continuïtat a la trobada i extensió territorial. Així mateix, dels debats ha sorgit un document col·laboratiu on-line (pad.araesdema.cat), i també s’ha elaborat la infografia que resumeix aquestes conclusions. Podeu consultar-ho tot aquí: http://www.araesdema.cat

No va ser un dissabte qualsevol

Montse Pineda Lorenzo
Participant a l’Ara és demà

L’entrada a la fàbrica Fabra i Coats és monumental, i et transporta a un temps en què les lluites també eren monumentals, jo en diria “èpiques”. La previsió era que 1.400 persones estarien deambulant una estona per aquell espai. La meva impressió va ser: “Ostres, aquest rojos! Quina emoció li estan posant a aquesta història d’unir esforços…”.

La previsió s’havia desbordat i hi havia una carpes que protegien de la pluja, però no del fred. En un primer moment, ens vam disgustar molt, perquè les condicions no eren les òptimes; però de cop i volta, la gent es va posar a construir una alternativa i es va oblidar del seus peus. Durant tot el matí, vaig participar en “Ara es demà” com a relatora; o sigui: vaig escoltar, escoltar i escoltar. Amb els peus glaçats, amb el cor calent.

Jo, com tothom, estic plena de prejudicis socials i polítics. Un d’aquests és un cert desprestigi de determinada gent, que qualifico de “massa adoctrinada en discursos de partits”. El dia 1, aquest prejudici es va trencar en mil trossets. Perquè vaig veure centenars de persones, des d’un posicionament autocrític, defensant idees i alternatives que podien suposar deixar enrere unes sigles. Va ser un exercici democràtic interessant, per a mi.

Allà no es parlava de “vots”, sinó de transformar la societat des de tots els àmbits. Òbviament, es va parlar dels partits, dels que hi eren i dels que no ni eren, però no com a eix fonamental. Perquè a la gent de base ja no li serveixen determinades coses. I he de dir que el sentiment més comú és que tampoc no volien escoltar els de sempre dient el de sempre. I no em refereixo als líders dels partits, sinó a les “velles glòries” dels moviments socials clàssics.

El que va oferir aquell dissabte no és el treball que ens queda per fer, que està clar que és molt, sinó que el que no fem ara, serà el que haurem de tornar a reconquerir demà. I després de moltes hores, d’emocions i debats intensos, vaig tornar a agafar el metro cap a Sants. Una mica cansada, però amb la convicció que havia estat present en un viatge al futur, on la utopia és el camí recorregut.

Prenent prestades les idees d’Hannah Arendt, la política tracta del fet d’estar junts els diversos.

Ara, ja, redefinició democràtica

Isabel Martínez Luna
Participant a l’Ara és demà

Ja fa força temps que una part important de la ciutadania reclama altres formes de fer política. Ciutadanes i ciutadans que utilitzen nous llenguatges i accions, que fan que els seus legitimats missatges arrelin amb força en la societat, i que volen que aquests es tradueixin també, com a prioritat,en l’agenda política. Tot plegat, evidencia la necessitat d’una participació més constant a l’hora de definir polítiques. Cal que les organitzacions i els partits polítics prenguin consciència d’aquesta realitat i actuïn en conseqüència, per tal de guarir la crisi de representació política que part de la ciutadania manifesta amb contundència i sistemàticament.

Dissabte vam viure una mostra que l’esquerra de partit està oberta a aquests canvis. Tot i així, cal molt més per acostar postures i aconseguir un front comú d’esquerres que recuperi drets i llibertats. És necessari transmetre realment que hi ha un canvi de mentalitat i que els partits creuen, fermament, que la ciutadania ja no responem només quan se’ns pregunta, sinó que constantment fem denúncia i propostes que cal tenir en compte.

I no només això, sinó que cal traduir aquest canvi a exigir i treballar per una participació real. Si aquesta no és la bandera que aglutina, serà difícil sumar totes les forces que no poden faltar. En definitiva, un exercici de responsabilitat i humilitat que ens ha de portar a una redefinició democràtica.

“Interessant i necessari”

Pep Riera
Participant a l’Ara és demà

Què li va semblar la iniciativa de l’acte “Ara és demà”? Creu que era necessari?
Interessant i necessari, i prova d’això és la gran participació activa ciutadana; per tant, és una experiència positiva. Aquests darrers anys hi ha hagut moltes iniciatives a nivell social, sobre tot a nivell independentista, per part dels qui plantegem que el model de país que volem l’hem de definir ara, no pas demà passat. Estic d’acord que, com amb el tema nacional i sobiranista, calen plataformes molt àmplies, políticament també, i molt transversals; però després, aquest país s’haurà de governar i per tant, començar a plantejar un front d’esquerres és del tot necessari, perquè hem de definir el país socialment, econòmicament, políticament… I aquí sí és evident que no tots els partits poden coincidir. La memòria històrica ens recorda que aquí, aquests escenaris ja s’havien dibuixat en altres èpoques, l’anomenat “Front Popular” a Espanya i el “Front d’esquerres” a Catalunyaen són un bon exemple.

I com valora el seu desenvolupament?
Amb una gentada tan gran no tenies gaire marge de maniobra, tal com es va fer i comptant amb les hores de temps, que tampoc no eren moltes. A cada grup, unes vint persones de 1.400 o 1.500; si fóssim més, no donaria temps a participar-hi, i així vàrem tenir l’oportunitat d’intervenir diverses vegades. D’històrics n’hi havia molts, un retrobament de molta gent que feia anys que no ens vèiem, i moltes abraçades.

Quins següents passos espera que es produeixin en el futur?
De la mateixa manera que, repeteixo, en el moviment social associatiu, penso que aquesta jornada és un començament molt interessat per avançar en la unitat política d’esquerres. Cal treballar-ho políticament, que continuï el moviment de les plataformes i assemblees, de Procés Constituent… veu per al poble. Gent que no està ubicada políticament hi participa molt en aquests moviments. Per tant, aquest treball unitari s’ha de anar reforçant. Els partits polítics d’esquerres poden elaborar un programa de mínims, han d’anar treballant el futur, independent o no; però les coses no poden continuar així.

Cites_AraEsDema

Visita el vídeo resum de l’Ara és demà: http://youtu.be/114stse0ndM

Autor/Autora

Redacció Treball
Articles publicats : 18

Deixa el teu comentari

Scroll to top