Aprendre del Front d’Esquerres: deixar enrere els sectarismes per avançar cap a la unitat Revisat per Revista Treball a . Fa 80 anys, el 16 de febrer de 1936, i els dies immediatament posteriors, Barcelona va viure unes jornades històriques, d'aquelles en les quals els barcelonins Fa 80 anys, el 16 de febrer de 1936, i els dies immediatament posteriors, Barcelona va viure unes jornades històriques, d'aquelles en les quals els barcelonins Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Aprendre del Front d’Esquerres: deixar enrere els sectarismes per avançar cap a la unitat

Aprendre del Front d’Esquerres: deixar enrere els sectarismes per avançar cap a la unitat

Aprendre del Front d’Esquerres: deixar enrere els sectarismes per avançar cap a la unitat

Fa 80 anys, el 16 de febrer de 1936, i els dies immediatament posteriors, Barcelona va viure unes jornades històriques, d’aquelles en les quals els barcelonins mostren la seva joia. El motiu era que el Front d’Esquerres, versió catalana del Front Popular, havia guanyat les terceres eleccions al Congrés dels Diputats. Un cop aconseguida la victòria, que no va ser reconeguda per la dreta, es va formar govern amb gran rapidesa, fins i tot sense que s’haguessin reunit les noves Corts. El nou govern va decretar immediatament l’amnistia, d’acord amb el seu programa electoral de treure al carrer els presos polítics d’octubre del 34. Amb l’amnistia, el president Companys i el seu govern van tornar del Penal del Puerto de Santa María i van fer una entrada triomfal a Barcelona, tot reincorporant-se al govern de la Generalitat.

Amb la victòria del Front Popular s’obria una etapa en la qual s’anava a aplicar un programa de reformes com no s’havia aplicat durant la República, primer pel poc temps que va durar la primera legislatura, i després per una certa ambigüitat a l’hora d’aplicar les reformes, com en el cas de l’agrària, per exemple. A la segona legislatura, sorgida de les eleccions de 1933, la victòria va correspondre a la dreta, que lògicament va paralitzar tota política de reformes. I, precisament, va ser per acabar amb el domini de la dreta que es va crear el Front Popular (a Catalunya, el Front d’Esquerres), per unir les forces progressistes i presentar-se amb un programa comú a les eleccions de febrer de 1936.

El Front Popular, que té el seu origen a França, va constituir la primera experiència important d’unió de forces d’esquerres, i va introduir millores històriques en la vida dels treballadors. Per primera vegada, la classe obrera va veure reconeguts drets pels que feia molt de temps que venia lluitant. A Espanya, el Front Popular i el Front d’Esquerres no van poder complir el seu programa de profundes reformes pel cop d’Estat del mes de juliol, però aquell fet va quedar com a referència històrica de la qual avui en podem aprendre alguna cosa.

Deixeu-me explicar-vos alguna cosa sobre aquella experiència. Els temps són diferents i no podem repetir exactament aquell pacte d’unitat. Però l’experiència històrica i el sentit comú ens permeten apuntar algunes idees que considerem adients pel que fa al procés actual.

La primera és que cal deixar enrere els sectarismes si es vol avançar cap a la unitat. La segona és que cal, per començar, acordar un programa de mínims en els quals estem tots d’acord, i que fins i tot permeti la incorporació del màxim de forces. La tercera és evitar negociar des de la prepotència, política i personal; és obligat mantenir una postura de respecte en relació a tots els integrants del projecte d’unió. La quarta és que, al nostre entendre, s’ha de perfilar amb claredat una proposta de canvi que pugui tenir el màxim de suport, per evitar dividir els ciutadans en dues meitats enfrontades.

Front Esquerres_2Avui, al nostre país s’obren camins cap a la unitat de les esquerres, i des de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics ho celebrem, i en la mesura de les nostres forces, col·laborarem a fer que arribi a bon port.

El Front Popular, i el Front d’Esquerres, van aixecar grans esperances que, malauradament, l’alçament feixista va destruir. Avui cal treballar també per aixecar esperances que és possible que les coses canviïn a millor i, en aquest sentit, hem d’exigir als representants polítics de les forces d’esquerres que deixin de banda els possibles entrebancs i es posin d’acord en l’essencial, en un programa de canvis autèntics que senti les bases d’un nou país, i per això és imprescindible acabar amb la divisió i unificar el vot.

Creiem necessària la confluència de forces amb plantejaments nous amb organitzacions que porten molts anys en la brega política, fins i tot en la clandestinitat, i que tenen l’experiència i els quadres propis de tants anys de lluita. S’ha de tenir molt present que, per un costat, tot no va començar ahir i, per altre, que calen noves perspectives i nous impulsos. Tots són necessaris i ningú no sobra.

Amb aquestes esperances, desitgem que aviat sigui realitat la unió d’esquerres que obri noves etapes, en aquest panorama de corrupció i d’empitjorament de les condicions de vida i de treball al que no ens podem resignar.


Intervenció adaptada d’Enric Pubill a l’acte organitzat per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics al Museu d’Història de Barcelona en record i commemoració del 80 aniversari del Front Popular.

Autor/Autora

Enric Pubill

President de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top