Aportacions al document de la Convenció Nacional d’ICV Revisat per Revista Treball a . Punt de partida programàtic: ICV sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya. ICV va definir a la seva X Assemblea que defensa que Catalunya di Punt de partida programàtic: ICV sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya. ICV va definir a la seva X Assemblea que defensa que Catalunya di Rating: 0
Esteu aquí: Home » Tribuna oberta: la qüestió nacional » Aportacions al document de la Convenció Nacional d’ICV

Aportacions al document de la Convenció Nacional d’ICV

Punt de partida programàtic:

ICV sempre ha defensat el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

ICV va definir a la seva X Assemblea que defensa que Catalunya disposi d’un estat propi, que podria ser federal, confederal o independent.

ICV s’ha definit com a punt de trobada de federalistes i independentistes.

ICV va realitzar una consulta interna de cara a la consulta del 9N i la militància va acordar: Sí a la primera pregunta (estat propi) i pluralitat d’opcions a la segona pregunta (sobre la independència).

ICV va participar com a força política en la jornada del 9N votant en el procés participatiu i recollint signatures denunciant l’actitud del PP.

Uns militants d’ICV varen defensar públicament el sí- sí i d’altres el sí-no. Aquesta pluralitat es va concretar fins i tot en el posicionament dels co-coordinadors nacionals.

Una part dels1.900.000 vots del sí-sí i una bona part dels 250.000 del sí-no i sí.blanc, son de votants d’ICV o de persones que podrien considerar votar-nos, alguns provinents de l’electorat socialista. Hi podem afegir  també els que no van votar per considerar que es feia el joc a Artur Mas: això podria donar un univers de més de mig milió de persones susceptible de coincidir amb les propostes nacionals d’ICV.

Si s’hagués de fer el referèndum autèntic, ICV no tindria més problema: la postura està adoptada de la forma més democràtica i participativa possible.

El repte és com convertir aquesta posició en programa electoral.

Cal trobar un punt programàtic que permeti que ICV continuï sent punt de trobada dels  federalistes que volen un estat propi i dels independentistes, sense que cap posicionament s’imposi a l’altre.

Cal trobar UN PUNT PROGRAMÀTIC QUE PERMETI DEFENSAR ALHORA EL SI-NO I EL SI-SI: pot semblar  la quadratura del cercle, és cert, per no és impossible.

Tal com hem dit, davant les properes eleccions tenim el perill de que en el tema nacional una part del nostre electorat se’n vagi cap a partits que defensin posicions independentistes i una altra part cap a partits que defensin posicions suposadament federalistes o simplement anacionals.

Es tractaria de fer de la necessitat, virtut: intentar mantenir el nostre electorat i no renunciar a incorporar-hi independentistes realistes i federalistes sobiranistes.

Sense oblidar que allò que marca el posicionament d’ICV és ,d’una banda, la darrera Assemblea Nacional celebrada l’any 2013, i d’una altra, la consulta interna del mes d’octubre de 2014: no hi ha Convenció que pugui passar per damunt dels acords adoptats en Assemblea i a partir d’una consulta interna.

Caldrà  esbrinar d’entrada si tothom està disposat a buscar acords: jo no vull que cap federalista marxi d’ICV, però darrerament han aparegut algunes opinions de federalistes expressant que cal clarificar el missatge d’ICV, encara que sigui pagant el preu de que els independentistes marxin. Aquestes postures no ajuden a trobar una sortida al debat que tenim endegat.

Punts del programa electoral: O  ESTAT LLIURE ASSOCIAT O INDEPENDÈNCIA.

a)     El pacte constitucional de 1978 va quedar trencat l’any 2010 per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut que havia votat el poble català.

b)     La mobilització popular posterior durant quatre anys i la incapacitat de l’Estat espanyol per articular una resposta civilitzada evidencien que ja no hi ha marxa enrere: Catalunya no vol ja un Estatut lleugerament millorat.

c)      Catalunya exigeix un estat propi.

d)     No es tracta tampoc de retocs parcials de la Constitució de 1978: cal un procés constituent a Catalunya. Aquest procés català no té perquè ser incompatible amb un procés constituent a l’Estat espanyol, ans al contrari el procés català pot estimular l’espanyol. Però el procés constituent català no pot quedar supeditat ni a l’espera del procés espanyol.

e)     ICV proposa mantenir la idea de la celebració d’un referèndum sobre la independència. És un error del moviment sobiranista pensar que aquesta reivindicació està superada o que es pot substituir per unes eleccions denominades plebiscitàries.  L’exigència d’un referèndum disposa d’un suport a Catalunya superior al vuitanta per cent de la població, i constitueix la millor bandera que tenim per reivindicar una sortida política davant la Unió Europea i l’opinió pública mundial.

ICV proposa a totes les forces polítiques catalanes i espanyoles un PACTE PER LA DEMOCRÀCIA , segons el qual, tres mesos ( per exemple)  després de les eleccions generals espanyoles, el nou Govern espanyol es compromet a convocar, d’acord amb el Govern de la Generalitat, un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, en el que una les opcions ha de ser la independència.

ICV  proposa a la resta de forces polítiques catalanes un  COMPROMÍS PEL DRET A DECIDIR que implicaria no donar suport a cap majoria parlamentària a les Corts espanyoles que no s’hagi compromès a la celebració del referèndum en els termes i el termini indicats.

f)       ICV rebutja la proposta anomenada federal del PSOE, basada en disset comunitats autònomes (encara que les anomenéssim estats), algunes competències identitàries de Catalunya blindades, una petita millora del sistema de finançament que en cap cas seria el concert econòmic solidari, i una reforma cosmètica del Senat. Insistir ,des d’ICV, en l’apel·lació al federalisme light ens situa com a supeditats al PSC, sense proposta pròpia. I fa gairebé impossible qualsevol confluència d’esquerres que no sigui amb el vell PSC. I això no és el que va decidir la nostra darrera Assemblea Nacional.

g)     La nostra proposta:

–         Reconeixement del caràcter plurinacional de l’Estat espanyol.

–         Reconeixement de la sobirania de Catalunya com a subjecte polític.

–         Reconeixement del dret a la secessió.

–         A partir d’aquests reconeixements, l’estructuració de Catalunya en ESTAT LLIURE ASSOCIAT  a l’Estat espanyol, és a dir, una relació confederal de plena igualtat amb Espanya.

–         Cal donar nom, batejar, la nostra proposta: si no ho fem, la proposta es dilueix, es fa difícil d’explicar i provoca que la bategin els mitjans de comunicació no sempre al nostre gust. El nom pot ser Estat lliure associat o un altre en una línia similar, però el nom s’ha de trobar.

–         Caldria definir únicament  unes poques competències comunes ( cap de l’estat, forces armades, representació internacional compartida, i els mecanismes de relació   ….).

–         La fórmula jurídica es podria concretar en una nova Constitució espanyola ( que alhora hauria de convertir Espanya en una República) o ,en el cas d’una reforma no total, en articular una solució específica per Catalunya, en una Disposició Addicional a la Constitució de 1978 (basada en els drets històrics de Catalunya) que seria fàcil de tramitar si hi hagués voluntat política.

–         Lògicament aquesta proposta, s’hauria de sotmetre a referèndum a Catalunya i a l’Estat espanyol.

h)     Avantatges de la proposta d’estat lliure associat :

–         Seria un pas de gegant en el reconeixement de l’estat propi i la sobirania de Catalunya.

–         Acabaria amb els greuges polítics, culturals i econòmics que pateix Catalunya.

–         Evitaria possibles ruptures personals identitàries.

–         Evitaria el perill de que Catalunya quedés fora, ni que fos temporalment,  de la Unió Europea.

–         Aportaria estabilitat política i social , atès que es derivaria d’un gran acord.

–         Donaria satisfacció al sector federalista ( militants i votants) d’ICV que estan, com tota l’organització, a favor de que Catalunya disposi d’un estat propi.

i)        En cas que l’Estat espanyol no accepti negociar aquesta proposta en un temps determinat, fet que avui sembla més que probable, Catalunya hauria d’emprendre el camí cap a la independència.El mateix Joan Herrera ha declarat públicament que no descarta la independència: es tractaria de concretar-ho programàticament  però de forma clara i no marginal.  Aquesta possibilitat, en cas de negativa de l’Estat espanyol a negociar l’estat lliure associat , o en cas que en el referèndum de la nova Constitució espanyola la resta de l’Estat no acceptés el nou status de Catalunya, seria la única que permetria que la gent d’ICV ( militants i votants) que ja ha optat per la independència es sentís representada en el programa electoral.

Aquesta opció política cal situar-la al marge de les dificultats evidents de ser portada a terme (les mateixes més o menys que aconseguir la relació confederal): seria l’opció d’ICV, més enllà d’analitzar en quines etapes es podria concretar. També és molt difícil la transformació de la UE o la construcció del socialisme i , en canvi, ho defensem.

El termini hauria de ser, per exemple,  el de tres mesos (caldria pactar el termini temporal o establir les condicions polítiques del termini: ICV de la Conca de Barberà proposa el 31 de desembre de 2016 com a data límit) després de les eleccions generals espanyoles: si l’Estat espanyol no acceptés definitivament convocar el referèndum, ICV hauria d’optar per la independència a través d’una primera declaració del Parlament reivindicant el  dret de Catalunya a la independència que podria culminar en una , no desitjable però potser inevitable, declaració unilateral en el moment que es considerés que té possibilitats d’aconseguir un mínim reconeixement internacional o com a via per forçar la situació. Si l’Estat espanyol convoqués el referèndum, la posició d’ICV hauria d’oscil·lar entre el vot a favor d’un estat lliure associat ( que hauria de figurar entre les opcions de resposta, si hi ha un compromís de les forces polítiques espanyoles d’acceptar aquesta opció) i el vot a favor de la independència (en cas que no hi hagi cap compromís previ de l’Estat).

j)        Punts comuns de totes dues possibilitats:

La necessitat d’elaborar, a partir de l’endemà de les eleccions del 27 de setembre una Constitució del nou Estat català, que inclogués un model socioeconòmic d’avenç cap al socialisme, sostenible, de llibertats, de lluita contra la corrupció, de plena igualtat d’homes i dones, etc.: el país que volem.

Aquesta Constitució hauria de sortir d’un procés ampli de participació popular, de baix a dalt, de tal manera que el Parlament convertís en Constitució catalana les propostes sorgides de la ciutadania, i després aquesta ciutadania la ratifiqués en referèndum .

El programa d’ICV hauria de posar molt èmfasi en aquests punts en comú: procés constituent, Constitució catalana, model de país que defensarem…., que serien compartits pels partidaris de l’estat lliure associat  i pels partidaris de la independència.

La forma de presentar-nos.

És evident que ICV ha de rebutjar la proposta de Mas d’una llista única, que hores d’ara sembla ja descartada fins i tot per ERC.

Sobren els motius, però el més evident és la seva idea de presentar-se amb un únic punt programàtic que seria la independència.  Qui triaria els candidats i candidates? Durant els suposats divuit mesos de govern , qui formaria el govern?. En cas que tingués majoria absoluta ,que està per veure, quina política aplicaria quan encara estem en plena crisi econòmica i ens continuen indignant els casos de corrupció? Com governaria?  Amb quines retallades socials o amb quin augment d’impostos als més poderosos? Amb quins projectes mediambientals? Es continuaria amb les privatitzacions de l’aigua o de la sanitat? Es continuaria amb projectes com BCN World o les prospeccions a la costa? Quines mesures reals contra la corrupció i els corruptes s’adoptarien si dins CIU encara en queden? Els casos Pujol o Pigem son casos personals i privats derivats de la persecució pel procés sobiranista i prou?

El darrer acord entre CIU i ERC es resumeix en que CIU deixa de forçar a ERC a una llista unitària i ERC, a canvi, aprova els pressupostos del 2015 del Govern de CIU: un acord lamentable, en el que equivocadament s’han involucrat l’ANC i Omnium, i que està produint més desconcert i frustració dins el moviment sobiranista que no pas una altra cosa.

En canvi, com a continuïtat dels acords polítics que varen portar al 9N, es  podria  pactar alguns punts comuns entre les forces sobiranistes, exclusivament pel tema dels drets nacionals: ICV potser no els podria subscriure tots però sí una bona part.

Alhora ICV hauria de treballar per la hegemonia de les esquerres dins el procés sobiranista i per una sortida d’esquerres a la crisi, impulsant tant la confluència de l’esquerra transformadora en una candidatura o projecte ampli, com futurs acords amb altres forces d’esquerres per governar Catalunya en la línia que sempre han intentat aplicar el PSUC i ICV. En aquest sentit, l’experiència de Guanyem Barcelona , si té èxit, pot ser un bon argument  per a intentar una confluència similar per les eleccions al Parlament.  Si Guanyem Barcelona funciona serà més difícil per alguns dels seus components argumentar que no volen repetir l’experiència a les eleccions al Parlament de Catalunya. En aquest cas hauríem de prioritzar acords amplis, començant per Procés Constituent, sense descartar acords amb els socialistes escindits del PSC.

Annex. Una contribució específica d’ICV al procés sobiranista.

Durant la campanya de les darreres eleccions europees un aspecte que ens va donar rellevància i va fer fàcil la campanya en el tema nacional ( quan suposadament ens havia de resultar molt difícil) va ser l’aportació al procés sobiranista en clau europea, concretat en el suport de Ska Keller al dret a decidir.

En aquest camp podem jugar moltes cartes, escenificant el suport internacional en defensa el dret de Catalunya a decidir el seu futur.

Exemples:

a)     Jugar a fons la nostra presencia en el Partit Verd Europeu: secretaria general del partit i presidència la Fundació Verda Europea. Quants partits catalans poden presumir del mateix?

Això implicaria, visita de la Mar Garcia, acompanyada de la direcció d’ICV, al president de la Generalitat, a la presidenta del Parlament, als grups parlamentaris, als sindicats, a l’ANC i Omnium….Compareixença de la Mar Garcia a la Comissió del Parlament d’afers internacionals i de relacions amb la UE.

b)     Presència de la Ska Keller a Catalunya.

També una ronda de contactes internacionals.

Amb d’altres eurodiputats o diputats verds amb sensibilitat pel tema català, fent venir també una representació del Partit Verd escocès.

c)      Presència a Catalunya en una trobada o de forma esglaonada de membres del Foro de Sao Paulo. Posats a somiar, presència del Pepe Mugica a Barcelona…..

d)     Proposta d’un Pacte nacional d’explicació del procés català, a la comunitat internacional , defugint aspectes demagògics o folklòrics, en el que cada força política fes valdre els contactes amb les seves famílies polítiques europees i mundials.

En resum, enlloc de pensar que el tema sobiranista no va amb nosaltres jugar-lo a fons, des de les nostres posicions i aportant visibilitat internacional al procés.

Autor/Autora

Jaume Bosch

Exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 20

Comentaris (11)

  • Pere

    Em sembla una aportació molt lúcida i molt vàlida, que subscric plenament.

    Responder
  • Roman

    Crec que està bé que en el menú s’expliqui fil per randa l’aperitiu peró no a costa d’amagar la “pièce de résistance” perque aixó pot despistar als comensals..

    Aqui la tenim:

    “…si l’Estat espanyol no acceptés definitivament convocar el referèndum, ICV hauria d’optar per la independència a través d’una primera declaració del Parlament reivindicant el dret de Catalunya a la independència que podria culminar en una , no desitjable però potser inevitable, declaració unilateral.”

    Com diria el Puyal: “…aixó s’enten companys? o ho torno a explicar?”

    I parlant seriosament, crec que es important que a la Convenció no ens posem a nosaltres mateixos un piercing per on ens agafin el proper septembre Junqueras i Mas, i ens vagin portant de foto en foto i de reunió en reunió, com va passar amb la resolució de Viladecans. Discutim el que sigui entre els companys d’ICV però conservem el dret futur d’ICV a escollir la seva posició en funció de la conjuntura real. No idealitzem el Procés perque aquesta idealització la fan servir contra nosaltres CIU i ERC. O es que hi havia algu mes que ICV que creiés sincerament en el “dret a decidir”?

    Aprofitem la Convenció per visualitzar i formalitzar acords conceptuals unanimes dins d’ICV (Catalunya en un subjecte politic sobirá, L’Estat Espanyol es un estat plurinacional, etc,,,) i ja construirem sobre aquests acords profons una estrategia i una tàctica amb tot el detall que calgui quan calgui detall.

    Responder
  • Pere

    Si els principis teòrics no es concreten, són paper mullat. Com el “federalisme” del PSOE.
    Entenc que és el que intenta fer Jaume Bosch amb les seves aportacions.
    I si de debò ens creiem que Catalunya és un subjecte polític sobirà, l’horitzó de la independència és un dels possibles i la celebració d’un referèndum és una urgència inajornable.

    Responder
    • Roman

      Hola Pere,

      En Jaume Bosch no vol nomes que es concretin. Vol que es concretin en el sentit del independentisme -tal com demostra la cita que he posat mes amunt. Primer detalla una proposta i després diu que si no s’aconsegueix en tres mesos, ICV quedi obligada a votar una declaració de independencia. I finalment afirma que ” aquesta opció seria la única que permetria que la gent d’ICV ( militants i votants) que ja ha optat per la independència es sentís representada en el programa electoral.”

      Semblaria que el Jaume Bosch està dient que hi ha gent que “ja ha optat” i que ara som els demés els que “hem d’optar” si volem que els que “ja han optat” se sentint representats per ICV.

      Fins aqui son opinions però el que “es es colmo”, que diria el Pere Sampol, es llavors acusar a tercers de tenir “…postures… (que) …no ajuden a trobar una sortida al debat que tenim endegat.” Aquesta postura que indica el Jaume Bosch que te la gente gent “que ja ha optat” ajuda?

      Jo tinc una proposta: perque no ho fem al revés? proposem la independencia i si no ens la donen en tres mesos busquem una formula d’encaix.

      Resum: Estem segurs companys que es inteligent forçar concreccions en aquest contexte? no fora millor enunciar alló en que estem d’acord en comptes de qualificar-lo de “paper mullat”?

      Responder
      • Pere

        El problema és que aquest plantejament porta molt fàcilment al bloqueig. És, justament, on estem ara.
        Si no prens alguna iniciativa per remoure-ho, tot pot quedar indefinidament tal i com està.
        Per això no crec que sigui la millor opció.

        Salutacions

        Responder
        • Roman

          Pere :

          El que produeix els bloquejos (tant l’intern com el extern) es que la independencia es una idea tan extrema que necessita una gran unanimitat per poder ser proposada o portada a la pràctica i aquesta unanimitat no existeix ni dins d’ICV ni a Catalunya. Desde l’independentisme s’intenten forçar les coses amb voluntarisme, peró fent aprovar documents plens de jocs de paraules, amenaçant a la direcció de que “no et sentiràs representat” o posant ultimatums al govern d’Espanya no es desbloqueja res, la unica cosa que es fa es abusar de la paciencia dels que no son independentistes. Potser desde el independentisme no es percep pero per a molta gent, el Procés es una continua prova de paciencia, responsabilitat i disciplina, que si la tinguessin també els independentistes fora millor per ICV i per Catalunya.

          Salutacions cordials.

          Responder
  • Enric

    L’única proposta honesta és la independència. Si no, com es pot entendre el “d’igual a igual”? Com s’entén que assumim el dret a l’autodeterminació, que Catalunya és una nació i que som subjecte polític?
    Concretem. I qui tingui por del mareig, biodramina.

    Responder
    • Roman

      “La unica proposta honesta es la independencia”????

      “El que es mareji biodramina”??????

      Aixó es la voluntat de consens??? insults i sortides de to?

      Que Catalunya tingui sobirania no vol dir que hagi de demanar la independencia. Aquesta identificació es una de los moltes rodes de molí que fan menjar els independentistes com a guarnició de la seva intransigencia i maximalisme que veiem ben clares en aquest post.

      Responder
  • Carsten Busk Andersen

    Jaume Bosch no vull que cap federalista marxi d’ICV, però tampoc vol fer-los cap concessió perquè significaria que els independentistes marxen. Doncs, ja pots començar a fer concessions perquè el document que heu presentat és impresentable per qualsevol persona que no sigui nacionalista ni independentista.

    Durant una eternitat els federalistes i els internacionalistes d’ICV s’han vist com el llenguatge i la filosofia del partit s’han tornat cada vegada més catalanista i independentista. Les protestes han estat escasses, ho admeto, perquè sempre ha hagut una bona predisposició de cedir per evitar que els catalanistes/independentistes marxin. La mateixa predisposició no s’ha vist en direcció contrària. Però sempre hi ha un límit i a la societat catalana en general, el 9N va ser un punt d’inflexió. “Fins aquí hem arribat, prou!” era la reacció de molta gent que durant anys havia contemplat l’espectacle independentista sense dir res.

    A ICV ha hagut una reacció semblant, i la gent no nacionalista/independentista ha començat a protestar, però sense cap resultat. Els autors del document de la convenció no han fet el més mínim esforç per tenir-los en compte i han presentat un document plegat d’expressions, argumentacions i eufemismes nacionalistes que inevitablement creen malestar entre la gent que no combrega amb el catalanisme. Sembla que els catalanistes del partit ho volen tot o res, però ja és l’hora de dir prou. Ja podeu començar a fer neteja. ¿És realment imprescindible posar l’etiqueta “catalanista” al partit? ¿És realment necessari demonitzar Espanya amb l’eufemisme “l’Estat espanyol”? ¿És realment convenient escriure que defensem una Catalunya “sobirana”, si a ICV hi ha molta gent que no som independentistes, i “sobirana” i “ independent” per a la majoria de la gent i, també, segons els diccionaris són sinònims? ¿És realment oportú fer un document amb més de 20 pàgines sobre el tema independentista sense fer cap proposta concreta per evitar la “ucrainització” o trencament de la societat catalana i, en el seu lloc, reduir-lo tot a un conflicte entre “l’Estat espanyol i Catalunya”? Podria seguir amb desenes de preguntes semblant. ¿Realment penseu que heu fet un document equilibrat i digerible per als afiliats que es consideren federalistes, internacionalistes o anacionals? No ho puc creure.

    Responder
    • Roman

      Ser independentista no es ser “mes catalanista” sino ser catalanista d’una forma diferent (i per a mi bastant desafortunada perque trenca el pais i la organització ICV, sobre tot amb les maneres d’alguns postejadors).

      Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top