Andalucía – Catalunya / Cataluña – Andalusia Revisat per Revista Treball a . Ja fa uns mesos, just un any després del conflicte de la tardor catalana i gràcies a la inestimable tasca de Javier Tébar i Javier Aristu –i el compromís de des Ja fa uns mesos, just un any després del conflicte de la tardor catalana i gràcies a la inestimable tasca de Javier Tébar i Javier Aristu –i el compromís de des Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Andalucía – Catalunya / Cataluña – Andalusia

Andalucía – Catalunya / Cataluña – Andalusia

Andalucía – Catalunya / Cataluña – Andalusia

Ja fa uns mesos, just un any després del conflicte de la tardor catalana i gràcies a la inestimable tasca de Javier Tébar i Javier Aristu –i el compromís de desenes de persones procedents del món de la cultura, del treball i de la informació–, es van celebrar a Sevilla les primeres jornades dels Diàlegs Catalunya-Andalusia.

Aquesta setmana els diàlegs tornen –aquest cop a Barcelona, al Palau Macaya el 5 i 6 d’abril–, amb una llista de participants encara més llarga i diversa i un programa que eixampla la mirada, tenint en compte tant l’àmbit català i andalús, com l’espanyol, com –evidentment– l’europeu.

Aquí a Barcelona, seran dos dies de trobada i de reflexió (aquí es pot trobar tota la informació: http://www.condialogo.com) entorn de quatre taules: Andalusia i Catalunya en el moment present: entre la paradoxa de la (in)satisfacció i la utopia (in)disponible? (hi participaran Manuel Pérez Yruela i Marina Subirats, i el diàleg estarà conduït per Mercedes de Pablos); Catalunya i Andalusia: dues crisis creuades en una Espanya de final de cicle: quin trajecte per a un nou projecte? (dos diàlegs: un entre Josep Maria Fradera i Bartolomé Clavero, conduït per Esther Vera, i un altre entre Javier Pérez Royo i Mercedes García Aran, conduït per Enric Juliana) i, finalment Andalusia, Catalunya i Espanya en el projecte d’Europa avui: entre l’amenaça populista i els reptes democràtics? (hi participaran Manuel Arias Maldonado i Astrid Barrio, i el diàleg estarà conduït per Milagros Pérez Oliva).

La iniciativa, que va començar a caminar ara fa un temps, tenia en el seu moment com a principal virtut simplement la d’existir: en un moment de polarització i de política bulímica, feta massa sovint a cops de tweets, va representar una forma de construir un espai de reflexió pausada i compartida entre persones de procedència i conviccions diferents.

La seva continuïtat apunta a reptes més ambiciosos i, sense cap mena de dubte, encara més necessaris.

En primer lloc, pretén concretar la voluntat de consolidar un mètode, que no és altre que el del diàleg entre diferents. Definir l’espai d’una reflexió conjunta en la qual tothom pugui manifestar les seves conviccions, però també escoltar i valorar les raons de l’altre, les seves perspectives i les seves motivacions. Un espai en el qual, de forma enriquidora, totes i tots estiguin disposats a canviar, però també a ser canviats, desterrant el plantejament de les conviccions absolutes. En aquest sentit, pot representar una contribució important de la societat civil al debat polític, en la mesura que assenyala una forma de relació i de contraposicions d’opinions porosa, que sempre busca l’eixamplament, l’intercanvi i la síntesi.

En segon lloc, vol superar un plantejament vinculat únicament als conflictes territorials que tenim més a prop. En aquest sentit, la decisió d’organitzar els diàlegs en les tres dimensions (la catalana-andalusa, l’espanyola i l’europea) vol promoure la presa de consciència necessària de la interconnexió existent entre els conflictes i els grans temes d’aquí i d’arreu. Sovint s’ha tendit a segmentar-los massa, quan probablement no hi hauran solucions possibles sense una mirada que comprengui tot el quadre i no tan sols una part.

I finalment, pretén consolidar una xarxa de persones i de competències que es construeixen de forma voluntària i pren la paraula partir de dos dels territoris més poblats d’Espanya, en certa manera saltant-se la concepció radial que ha caracteritzat la política i la cultura no només espanyola, sinó de bona part dels Estats europeus. En aquest sentit, vol ser també una invitació i una exhortació a revertir aquesta lògica clàssica que ja no es correspon a la realitat. Europa i Espanya es vertebren cada cop més a partir d’una xarxa real, amb nusos vius distribuïts en el conjunt del territori, que, justament per tenir òptiques i perspectives d’observació pròpies i diverses, proporcionen mirades que són enriquidores en la mesura en què s’ajusten a la manera de veure la realitat des de diferents punts.

Per totes aquestes raons, esperem que la trobada de Barcelona sigui només un pas més en un camí que sembla cada cop més necessari i enriquidor

Autor/Autora

Paola Lo Cascio

Llicenciada en Ciències Polítiques i Doctora en Història Contemporània

Articles publicats : 11

Deixa el teu comentari

Scroll to top