Alternatives per un sistema fiscal més progressiu Revisat per Revista Treball a . El debat sobre el sistema fiscal no és només sobre el disseny del sistema de recaptació públic, sinó per la consecució del desenvolupament econòmic, l’ocupació El debat sobre el sistema fiscal no és només sobre el disseny del sistema de recaptació públic, sinó per la consecució del desenvolupament econòmic, l’ocupació Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Alternatives per un sistema fiscal més progressiu

Alternatives per un sistema fiscal més progressiu

El debat sobre el sistema fiscal no és només sobre el disseny del sistema de recaptació públic, sinó per la consecució del desenvolupament econòmic, l’ocupació i el benestar social, que són els objectius d’una democràcia.

La qüestió és, doncs, quina seria la reforma que el sistema fiscal espanyol necessitaria per assolir aquests objectius. A continuació s’apunten set criteris per una reforma equitativa, redistributiva i solidària:

En primer lloc, cal una reforma en profunditat que recuperi la capacitat recaptatòria perduda i la progressivitat abandonada. El sistema fiscal s’ha de situar tècnicament i en termes de recaptació, progressivitat i equitat per sobre de la mitjana europea, en la mesura que el PIB, la renda per càpita i altres paràmetres socioeconòmics  evolucionen. L’eix del sistema fiscal ha de ser la imposició directa en rendes, patrimoni i beneficis. La imposició indirecta mai ha de superar en ingressos la directa. L’estimació directa de les bases fiscals serà la norma general, les exclusions han de ser mínimes.

En segon lloc, l’objectiu principal  ha de ser la reducció del frau fiscal. El volum actual, creixent durant molts anys, es pot considerar equivalent a les necessitats de despesa social que s’han retallat. A la vegada han de desaparèixer els refugis fiscals legals, com les SICAV, que permeten determinades rendes o patrimonis fugir del sistema. Igualment, cal una legislació en contra del refugis fiscals externs, com els paradisos fiscals, i  considerar el delicte fiscal amb més duresa penal.

En tercer lloc, l’eliminació (tècnicament possible) de l’economia submergida permetria incrementar significativament la recaptació i repartir la càrrega fiscal amb major equitat. Recordem que més del 25% de l’economia espanyola se situa fora del sistema legal.

En quart lloc, el sistema fiscal ha de ser una eina fonamental per evitar la corrupció provocada per la generació de beneficis especulatius en aquells sectors sensibles, com el món immobiliari i les inversions financeres a curt termini, on la taxa Tobin té un paper rellevant.

Cinquè, el sistema fiscal ha de coordinar-se amb el sistema de la seguretat social i vincular-lo a ell. Els sistemes fiscals autonòmics i locals tindran la mateixa consideració i tindran mecanismes de relació i informació mútues, respectant el federalisme fiscal. El sistema fiscal ha d’incorporar un subsistema de fiscalitat ambiental de caràcter recaptatori i de modificació de conductes.

Sisè, la protecció a l’estalvi no especulatiu tindrà un tractament públic protector i productes específics públics (o de control públic), per evitar les situacions que s’han donat amb les preferents i altres productes financers de gran risc.

Setè, els criteris de progressivitat, equitat, lluita contra el frau, etc. del sistema fiscal s’han d’incorporar  al sistema constitucional, atès que són eixos bàsics del funcionament econòmic d’una democràcia.

Autor/Autora

Enric Oltra

Àmbit d'economia d'ICV

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top