Alstom i el perquè de la darrera reforma laboral Revisat per Revista Treball a . Potser des del procés 1.001 contra CCOO a principis dels 70, no vivíem un context de repressió cap al moviment obrer i sindical organitzat de les proporcions de Potser des del procés 1.001 contra CCOO a principis dels 70, no vivíem un context de repressió cap al moviment obrer i sindical organitzat de les proporcions de Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Alstom i el perquè de la darrera reforma laboral

Alstom i el perquè de la darrera reforma laboral

Alstom i el perquè de la darrera reforma laboral

Potser des del procés 1.001 contra CCOO a principis dels 70, no vivíem un context de repressió cap al moviment obrer i sindical organitzat de les proporcions de l’actual. La darrera reforma laboral es carrega del tot la possibilitat d’exercir de contrapoder com a moviment organitzat i permet, de nou, la repressió laboral en un marc legal dins l’empresa. Fora de l’empresa, la repressió política i judicial arran de la darrera vaga general ha generat centenars de processats per participar en piquets arreu de l’Estat espanyol.

És en aquest nou context repressiu i dissuasiu socialment,  que en l’interior de les empreses té el braç armat en la reforma laboral, que la direcció d’Alstom Santa Perpètua denuncia unilateralment el conveni  col·lectiu el gener de 2013. La voluntat negociadora en els primers mesos per part de l’empresa és nul·la i planteja, per la seva banda, una plataforma de negociació inacceptable per a la plantilla, el comitè i les seccions sindicals de CCOO i UGT (les úniques amb presència a la factoria). Vista la manca d’èxit en les seves pretensions, l’empresa planteja un xantatge sobre la taula;  si volem accedir a mercats en el futur més proper (la comanda més immediata era Rihad) hem d’acceptar una rebaixa salarial de fins el 30%, flexibilitat sense control sindical i a la carta i  amb absoluta disposició als comandaments immediats.

Tot seguit, i davant el rebuig del comitè a aquesta proposta, entra en escena el Departament de Treball. En aquesta reunió la Generalitat fa servir els mateixos arguments que l’empresa i queda clar d’aquesta manera d’on havia sortit la petició.

Si la nostra activitat productiva estigués dedicada al consum privat,  l’actitud de la Generalitat i del govern central podria ser estèril i, per tant,  innecessària. Però en el nostre negoci les administracions són el principal client i per tant haurien de tenir molt a dir, condicionant d’alguna manera que aquesta comanda es realitzés a Santa Perpètua. Encara més si afegim que  la principal empresa del consorci és espanyola i que, a més, en els darrers dos anys, tot i no haver-hi comandes de material rodant a l’Estat espanyol, s’han adjudicat a Alstom  diferents concursos de senyalització  per mes de 500 milions d’euros.

Tot i així en tornar de les vacances s’arriba a un acord, amb la mediació del Departament de Treball, que és signat i ratificat per les parts. Pocs dies després la direcció de Santa Perpètua d’Alstom ens comunica que ha estat desautoritzada per la central de París i que no compliran l’acord.

De nou la Generalitat ens convoca i pressiona per modificar l’acord. Com la posició empresarial és d’ultimàtum, acceptem posar la proposta de l’empresa a debat entre els treballadors mitjançant un referèndum en urna. La proposta, tot i les pressions directes sobre la gent de la direcció i el canvi de posició a darrera hora de l’altre sindicat a l’empresa, acaba amb un no rotund de gairebé un 70%.

A partir d’aquí les agressions de l’empresa es multipliquen i s’endureixen; apliquen un ERTE (expedient de regulació temporal d’ocupació) sense complementar i envien a casa plantilla fixa mentre en paral·lel contracten eventuals per cobrir els mateixos llocs de treball. Les condicions de l’ERTE imposat són les que dóna estrictament la llei, sense cap complement. Es debat la situació i es pren la decisió  de denunciar l’ERTE. Mesos mes tard, els jutjats ens donarien la raó argumentant que la manca de feina s’ha de demostrar en el global de la multinacional ja que no és atribuïble a Alstom Espanya al no tenir accés directe als concursos i comandes.

Creiem que aquesta sentència (a dia d’avui ferma) és un bon precedent per fer front a altres multinacionals que puguin practicar o practiquin el xantatge per assolir uns determinats objectius. Cal destacar que l’informe preceptiu de la inspecció de treball va ser fonamental per arribar a aquesta sentència i serveix per tenir en compte que, si bé ja no cal l’autorització administrativa per aplicar un ERO, l’autoritat laboral té molt a dir encara mitjançant l’informe.

El mes d’abril un nou gerro d’aigua freda cau a Santa Perpètua: la multinacional comunica al comitè europeu que hi ha d’haver una retallada de 193 llocs de treball ja que no hi ha càrrega de feina (que evidentment no han volgut portar) mentre es comença el període d’informació i consulta que durarà fins a la presentació de l’ERO a l’Autoritat Laboral.

Cal obrir aquí un petit parèntesi per explicar que Alstom fa anys que té una direcció que ha tractat de fer més rendibles les accions, oblidant el caràcter industrial de la multinacional i dedicant-se a l’especulació financera amb la contínua compra i venda d’activitats i empreses que han acabat provocant un caos financer. També en el nou tarannà de la direcció hi apareixen directius de RRHH i finances molt properes ideològicament al pensament neoliberal més radical.

En aquest moment entenem que tota la pressió l’hem de dirigir cap a l’administració ja que el sector és un negoci estratègic de país i cal que tothom es mulli en la resolució. En aquest punt cal dir que ICV l’hem trobada allà on ens ha calgut i ha estat qui ens ha obert les portes de les institucions on està representada. Cal també destacar el contacte permanent amb la direcció del partit o l’ajuntament de Santa Perpètua que han estat molt a l’alçada de les circumstàncies.

Finalment, i ratllant el temps de descompte (de nou en temps límit), el dia abans de les vacances s’arriba a un acord que, com tots els acords, no deixa satisfet ningú però que fonamentalment esquiva la rebaixa de les condicions de treball i evita els acomiadaments traumàtics.

Tot això, que es llegeix en cinc minuts, ha tingut una duració d’un any i mig, on els i les treballadores han anat combatent i sortejant un a un tots els atacs de la direcció envers nosaltres. Ha estat un procés dur i cansat on l’empresa ha jugat a una estratègia de desgast constant i on la clau ha estat la informació puntual i al dia dels treballadors i les treballadores. Mitjançant assemblees generals de fàbrica o de secció sindical, un ús continu de les noves xarxes socials, blocs, etc. sobre en quina frase del procés estàvem. I on, gràcies a la transparència informativa, les decisions s’han pres de forma molt majoritària sense gairebé escletxes entre les nostres files. Batallant una imposició empresarial rere l’altre des d’una posició col·lectiva i  organitzada. Convençuts que, només si actuàvem mesurant bé les nostres forces i amb una posició que busqués l’acompanyament majoritari de la plantilla, aconseguiríem sortir-ne amb cert èxit. La dosificació de la mobilització i l’obsessió per aconseguir tenir a la plantilla informada al dia han estat objectius prioritaris del comitè d’empresa.

Hem patit durant aquest temps un atac desproporcionat basat en la darrera reforma laboral, que va estar feta, justament, per combatre l’organització dels treballadors i les treballadores als centres de treball, però que tenim clar que forma part d’una sèrie de mesures transversals i en tots els àmbits per acabar amb la resistència social i organitzada que tanta nosa els fa als poderosos per poder ser més poderosos encara.

Autor/Autora

Xavier Boronat

Membre del Comitè d'empresa de CCOO

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top