Allò que el partidisme i l’electoralisme amaga Revisat per Revista Treball a . “Allà sí que esteu vivint processos polítics apassionants, tan de bo tinguéssim aquí alguna cosa semblant” Quan un col·lega internacional (alemany, estadouniden “Allà sí que esteu vivint processos polítics apassionants, tan de bo tinguéssim aquí alguna cosa semblant” Quan un col·lega internacional (alemany, estadouniden Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Allò que el partidisme i l’electoralisme amaga

Allò que el partidisme i l’electoralisme amaga

Allò que el partidisme i l’electoralisme amaga

“Allà sí que esteu vivint processos polítics apassionants, tan de bo tinguéssim aquí alguna cosa semblant” Quan un col·lega internacional (alemany, estadounidenc, francès…) m’ho comenta li acostumo a donar la raó, i també a explicar que molta gent ho està passant malament per la situació socioeconòmica i això no està canviant encara. Viatjant per Europa i parlant amb gent preocupada per la política als seus països i amb mirada atenta a realitats internacionals trobes un gran interès pel que està passant a Barcelona, Catalunya, Espanya. Veuen en el nostre escenari una vitalitat política que no hi troben en els seus. I el més important, veuen en aquesta vitalitat un conjunt d’idees i projectes que tenen en el seu interior la voluntat de lluitar per drets que consideren essencials per una societat democràtica i entenen que poden estar en risc en els seus països per la manca d’aquesta defensa.

Una mirada, encara que fos ràpida, als resultats electorals que s’han donat darrerament a Europa ens hauria de fer prendre consciència d’algunes particularitats que estem vivint i que potser per diferents motius no estem valorant prou. Hi ha un element que pot ser diferenciador en la nostra societat si ens comparem amb altres països de l’Europa central i que marquen el camí de la Unió Europea: a Barcelona, Catalunya, Espanya, ens els darrers anys han anat creixent i consolidant-se posicions polítiques que busquen una sortida a les diferents crisis que estem vivint (econòmica, política, ecològica…) pel camí de l’aprofundiment democràtic posant les necessitats de les persones en el centre de les polítiques que es reivindiquen. Hi ha plantejaments que tenen clar que de la situació actual se n’ha de sortir amb més democràcia o se n’acabarà sortint amb menys democràcia.

La mobilització social de reivindicació democràtica que va emergir amb tanta força i presència a partir del 15 de maig de 2011 és un gran motiu d’interès, encara que per a determinats sectors hagués d’arribar Occupy Wall Street per atendre al que passava al sud. El moviment independentista que en els darrers anys ha aconseguit una dimensió que fa que hi hagi interès pel futur de Catalunya i per les conseqüències de la seva possible independència. L’aparició de nous partits polítics també. Podemos va generar gran repercussió internacional pels resultats obtinguts a les primeres eleccions europees a les que es va presentar. És un nou actor amb dimensió estatal i europea que ha estat present a la premsa internacional i això l’ha convertit en molt conegut. També ha ajudat els cercles del partit nascuts en altres països impulsats, en part, per persones que han sortit d’Espanya per buscar millors opcions laborals. Les eleccions municipals de 2015 van portar al govern de Barcelona i Madrid dos projectes polítics, Barcelona en Comú i Ahora Madrid, sorgits dels moviments socials i de la politització crescuda des del 15M que també està guanyant repercussió internacional, especialment per algunes de les polítiques locals que aquests governs comencen a desenvolupar i per la voluntat que han mostrat, i el nom de l’alcaldessa Colau apareix recurrentment, de participar en debats que són d’àmbit europeu i internacional.

En el conjunt d’Europa segurament podem dir que no hi ha una societat que tingui actiu un potencial polític transformador tan gran per la via de l’aprofundiment democràtic, tan de bo no fos així. És a dir, tan de bo fos un procés col·lectiu en el que més societats estiguessin implicades. Veurem com evoluciona la nostra situació i la del conjunt d’Europa perquè hi ha experiències molt interessants a diferents països. Però, dit tot això, potser ens caldria preguntar-nos si estem sent capaços d’aprofitar aquest potencial. La successió de diferents convocatòries electorals estan servint per traslladar a les institucions aquestes noves realitats polítiques, però a la vegada porten a un partidisme i electoralisme que no ajuda la construcció de projectes. Viure en una campanya electoral constant marcada per una lluita exempta de joc net per bona part dels actors implicats, amb una gran responsabilitat dels mitjans de comunicació i no només dels partits, té les seves conseqüències. Per exemple, el diàleg, el debat i la deliberació, són espècies en perill d’extinció. Treballar conjuntament més enllà de partidismes, un repte a assolir, per fer possible la democràcia que tanta gent anhela avui.

Autor/Autora

Jordi Mir

Professor del Dpt. d'Humanitats de la UPF. Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF. @llambordes

Articles publicats : 11

Deixa el teu comentari

Scroll to top