Allò nou, allò vell i el gènere Revisat per Revista Treball a . Sens dubte, l'exclusió relativa de les dones als partits forma part del nucli dur del que anomenem vella política. En conseqüència hi ha un evident alineament e Sens dubte, l'exclusió relativa de les dones als partits forma part del nucli dur del que anomenem vella política. En conseqüència hi ha un evident alineament e Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Allò nou, allò vell i el gènere

Allò nou, allò vell i el gènere

Allò nou, allò vell i el gènere

Sens dubte, l’exclusió relativa de les dones als partits forma part del nucli dur del que anomenem vella política. En conseqüència hi ha un evident alineament entre la idea de nova política (o abans, la nova esquerra) i els interessos de les dones.  Hi ha oportunitats per a les dones en, com a mínim quatre aspectes:

Primer, El “desordre” i la incertesa a l’esfera pública poden jugar a favor de les dones. Els contextos d’inestabilitat organitzativa i normativa han estat, històricament, finestres d’oportunitat per a que les dones hi prenguiessin protagonisme. El qüestionament de totes les normes prefixades inclou també els mandats de gènere, obrint possibilitats a la seva veu i a la seva acció. El perill és el retrocés que es produeix quan tot torna al seu lloc i s’arriba a un nou ordre social: llavors les dones perden protagonisme i fins i tot es produeix un retorn a l’esfera privada. Això ha estat així en la major part de moments de revolta social o revolució a Europa.

En segon lloc, la tradicional manca de poder femenina és avui un capital polític: el col·lectiu femení, havent participat de forma incompleta (o més ben dit: subordinada) a la vida dels partits, és menys presoner de les seves lògiques. Per contra, l’experiència(es) femenina(es) és imprescindible per a una nova agenda política. Si l’esfera privada domèstica és una qüestió fonamental per a la vida que ha estat menystinguda a la (vella) política, la veu de les persones que se n’han fet càrrec (les dones) passa a ser rellevant per a repensar què és important i què no a l’esfera pública.

Finalment, les dones com a grup social estan lliures de la vinculació entre la identitat masculina  normativa i la política. La dificultat de retirar-se de la política que experimenten els seus protagonistes és una de les principals causes de la impermeabilitat de les institucions i organitzacions. Aquesta dificultat no només és causada per raons econòmiques, sinó (i de forma més rellevant, profunda i complexa) per una dependència de caràcter identitari. Els homes experimenten una forta pressió ambiental per mantenir la seva posició en política a causa dels rols de gènere. No és fàcil trobar un lloc al món fora de la política quan has construït la teva identitat a partir del teu rol dins d’un partit i aquest és un problema que afecta molt més als homes que a les dones perquè que elles disposen de ressorts per a la seva autodefinició en altres esferes de la vida quotidiana .

Ara bé. No estaríem sent honestes si no reconeguéssim els riscos que té la nova política per a les dones. Segurament n’hi ha diversos, i els anirem descobrint. D’entrada en puc esmentar dos. El primer és el dels efectes excloents de la intersecció de gènere i edat a la nova política. Si els homes vells dominaven la vella política i la nova política està feta, majoritàriament per gent jove d’ambdós sexes que se n’havia allunyat, què passa amb les dones grans? Manuela Carmena és una excepció refrescant a l’absència general de dones de mitjana edat (o més) protagonitzant els nous aires dins de l’esquerra. Passarà aquest grup social de ser subordinat a ser invisible? Seria una autèntica pèrdua de capital polític.

Val a dir que en el cas d’ICV, aquestes dones van protagonitzar a nivell local un procés de desordre organitzatiu i transició cap a la nova política dins la nostra tradició. Em refereixo al que es va produir els anys noranta pel trencament amb IU i l’assumpció del nostre perfil verd. L’impacte devastador del trencament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona va afavorir l’emergència de lideratges femenins, i en aquell moment on semblava que només hi havia a perdre, un bon grapat de dones van posar-se a la primera línia amb el dubtós privilegi de prendre el testimoni dels líders psuqueros en retirada.

Però, reprenent el fil, el principal perill de la nova política per a les dones és el de la tirania de la falta d’estructures. Manllevant l’afirmació de Jo Freeman hem d’assenyalar l’efecte pervers del discurs anti estructures partidistes i de les pràctiques que, sota l’aparença d’un format innovador i obert, acaben sobredimensionant els lideratges naturals i desprotegint les dones de les dinàmiques patriarcals: és el cas de l’aplicació de mesures d’aparent obertura de l’elecció de candidats/es que són incompatibles amb les quotes de gènere.

Tots aquests elements entren en joc de forma molt complexa en el conjunt de sistema de partits (nous i vells) i poden augurar un canvi positiu per a la feminització de la política, o reproduir velles dinàmiques o fins i tot generar noves formes d’exclusió. Les feministes hem d’aprofitar el moment actual per a prendre la veu i no deixar que la nova fixació de normes i estructures que es produirà ben aviat ens retorni cap a posicions de subalternitat a la política.

Autor/Autora

Maria De la Fuente

Directora de l'observatori IQ

Articles publicats : 18

Deixa el teu comentari

Scroll to top