Accelerar el camí cap a la justícia fiscal: 9 raons per reivindicar que la propera reforma fiscal incorpori els drets de les dones Revisat per Revista Treball a . La fiscalitat és una peça clau en l’Estat del benestar. Després de 8 anys de retallades, amb importants impactes de gènere i la reducció de partides clau pel be La fiscalitat és una peça clau en l’Estat del benestar. Després de 8 anys de retallades, amb importants impactes de gènere i la reducció de partides clau pel be Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Accelerar el camí cap a la justícia fiscal: 9 raons per reivindicar que la propera reforma fiscal incorpori els drets de les dones

Accelerar el camí cap a la justícia fiscal: 9 raons per reivindicar que la propera reforma fiscal incorpori els drets de les dones

Accelerar el camí cap a la justícia fiscal: 9 raons per reivindicar que la propera reforma fiscal incorpori els drets de les dones

La fiscalitat és una peça clau en l’Estat del benestar. Després de 8 anys de retallades, amb importants impactes de gènere i la reducció de partides clau pel benestar social i el creixement econòmic com l’educació (més del 60% de dones ocupades en el sector), la sanitat (77% de dones ocupades en el sector, majoria entre les usuàries i entre les acompanyants i prestadores “de substitució” a falta d’una xarxa pública de servei de cura) i la dependència (3 de cada 4 dependents són dones, i més del 90% de les cuidadores són dones), és important veure si la recaptació dels diners que calen per mantenir la despesa pública té o no un impacte de gènere. A més, l’avaluació de gènere de la que és, potser, la llei més important de cada mandat, el pressupost, és un element imprescindible per assolir la igualtat i assegurar els drets de les dones. Si totes les polítiques han d’estar encaminades a la construcció d’una societat més justa, com no garantir que tingui un impacte igualador l’organització de la recaptació pública?

En un recent estudi encarregat a iQ per Ernest Urtasun com a parlamentari europeu, i que vam poder realitzar nosaltres mateixes amb la col·laboració de l’equip d’Ekona, hem trobat que (1), l’actual estructura d’impostos afecta desproporcionadament les dones, contribuint d’aquesta manera a la desigualtat econòmica per raó de gènere, i que (2), reforça la subordinació econòmica de les dones en el marc d’un model tradicional de família. Les conclusions a què arriba l’informe, i el que abans havien demostrat les escasses investigacions en aquesta àrea, ens alerta sobre la urgència d’incorporar la reivindicació d’una justícia fiscal basada en el principi d’igualtat i els drets de les dones com una prioritat del nostre programa polític:

  1. Les dones suporten una major càrrega fiscal de l’IVA: l’anàlisi mostra que les dones disposen de menor renda que els homes, i atès que els impostos indirectes carreguen més aquelles persones amb menor nivell de renda, l’informe conclou que les dones es veuen més perjudicades per aquest impost indirecte. Per entendre-ho millor: rics i pobres consumeixen poc més d’una barra de pa al dia i paguen el mateix IVA, independentment del seu nivell de renda; per tant, l’IVA del pa afecta més al pobre, ja que paga el mateix impost però té menys diners que el ric. Per això diem que els impostos indirectes són regressius. A més a més, això succeeix en un context en el qual la recaptació d’impostos via IVA s’ha incrementat a Espanya en majors nivells que a la UE-28, per sobre de la recaptació via impostos directes –que és més justa socialment perquè incorpora elements de progressivitat–, que s’ha estancat i que se situa per sota de la mitjana europea.
  2. Les dones es veuen perjudicades fiscalment pel seu rol de “cuidadores”, carregant amb el que hem anomenat “taxa a la cura”. Els rols de gènere que atribueixen a les dones la funció social de la cura de les persones distribueix patrons diferents de consum en funció del sexe. Així, derivat del rol reproductiu, les dones consumeixen més béns associats a les tasques de cura, però la legislació no considera que aquests béns estiguin inclosos dins de la categoria de “béns bàsics” i per tant, no estan exempts d’IVA, ni tampoc se’ls aplica un IVA superreduït.
  3. Les dones paguen la “taxa al tampó” i no existeix equivalent per als homes. Els productes d’higiene femenins relacionats amb la menstruació haurien d’estar reconeguts amb un IVA superreduït (4%), ja que són productes de primera necessitat (actualment estan gravats amb un IVA del 10%), el que reflecteix un clar biaix androcèntric en el disseny del sistema impositiu.
  4. Les dones paguen en exclusiva el que es coneix com a la “taxa rosa”. Sembla increïble, però les investigacions han mostrat que el mercat aplica preus més alts a productes que s’adrecen específicament a les dones. Per exemple, l’estudi demostra que una joguina amb motius que el mercat considera únicament femenins (color rosa, princeses, casetes, etc.) és més cara que la mateixa joguina que s’adreça als nens. El mateix s’ha demostrat amb la roba o amb les fulles d’afaitar.
  5. Les dones s’han vist menys beneficiades que els homes per la darrera reforma de l’IRPF iniciada pel govern del PP l’any 2014. Elles es concentren en els nivells de renda més baixos, i els homes predominen en els nivells de renda mitjans i alts, precisament allà on més positivament ha impactat la reforma.
  6. La figura de la tributació conjunta, característica del model fiscal espanyol, perjudica les dones. No ho dubtis: amb aquesta modalitat, el segon preceptor, que gairebé sempre és la dona, es veu penalitzat, perquè s’acumula la seva renda sobre la del cònjuge i com a resultat s’aplica a la dona un tipus impositiu més alt del que li correspondria pel seu nivell de renda. A més a més, el tipus impositiu és més alt com més alta sigui la renda de l´home i més baixa la renda de la dona. Per si no n’hi hagués prou, les estudioses han demostrat que aquest mecanisme reforça el model de família tradicional i desincentiva la incorporació de les dones al mercat de treball. La Comissió Europea recomana des de 1982 adoptar sistemes de tributació individualitzada en detriment de modalitats de tributació conjunta. Anem 36 anys tard.
  7. La llei beneficia fiscalment a les famílies biparentals per sobre de les famílies monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones que se situen en nivells de renda baixos. Així, la reducció a la base imposable per tributació conjunta en la modalitat d’unitat familiar composta per matrimonis és de 3.400 euros l’any. En el cas d’unitats familiars monoparentals s’estableix una reducció de 2.150 euros anuals.
  8. Les dones es beneficien menys de les deduccions i bonificacions legals, ja que aquestes tendeixen a afavorir els grups amb major nivell de renda: els homes sobre les dones, les famílies nombroses sobre les famílies monoparentals; contribuents amb una feina formal sobre les dones que s’encarreguen del treball domèstic i familiar no retribuït. Les dones es veuen més perjudicades perquè, com hem dit, elles se situen en els nivells de renda inferior, elles encapçalen les famílies monoparentals en major mesura que els homes i moltes dones s’encarreguen del treball reproductiu i no han accedit al mercat de treball formal. Per exemple, l’informe explica que la llei actual contempla deduccions per aportacions a plans de pensions privats. Es demostra que hi ha més homes que dones amb aquest tipus de plans i que només un petit grup hi aporta més de 3.000 euros anuals, precisament els que més es beneficiaran de les deduccions en aquesta rúbrica, i que molt probablement seran homes.
  9. L’elusió fiscal i l’evasió d’impostos a Espanya perjudiquen més les dones. Redueixen dràsticament els recursos públics, tot afectant doblement les dones: no es “beneficien” perquè estan absents als trams de renda més alts i, en canvi, es veuen perjudicades pels recursos que l’Estat deixa d’ingressar. És a dir, per conèixer l’impacte de gènere cal veure no només si les dones estan sobrerepresentades entre els qui paguen més, sinó també si els homes estan sobrerepresentats entre els qui paguen menys. I, malgrat l’escassetat de dades, aquesta és la conclusió a la qual hem arribat en relació a l’evasió fiscal, i les fórmules d’elusió fiscal, a través de l’Impost de Societats i fórmules específiques com les SICAV. Totes aquestes pràctiques són dutes a terme i beneficien les empreses grans sobre les petites o els autònoms. En aquestes empreses grans, les seves direccions estan compostes, pràcticament en exclusiva, per homes. A més a més, les dones es veuen perjudicades pels recursos que l’Estat deixa d’ingressar.

És necessari treballar en una agenda de propostes per apuntalar els drets econòmics de les dones i comptar amb un grup de gent que pugui monitorejar les reformes fiscals i realitzar propostes alternatives amb perspectiva de gènere, ja que hem vist que és una àrea crucial per assolir la igualtat. L’informe que hem elaborat incorpora una sèrie de recomanacions de política pública que pot servir de base per a aquesta tasca. T’hem convençut? T’hi apuntes? Pots escriure amb les teves idees i propostes a dones@iniciativa.cat.

Autor/Autora

Marta Martínez i Maria de la Fuente

Expertes en polítiques de gènere

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top