Absoluta perplexitat Revisat per Revista Treball a . Ja fa alguns anys que moltes persones tenim plena consciència que l’allau d’informació que ens arriba en un breu període de temps és tan  immensa  i  és tan exc Ja fa alguns anys que moltes persones tenim plena consciència que l’allau d’informació que ens arriba en un breu període de temps és tan  immensa  i  és tan exc Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Absoluta perplexitat

Absoluta perplexitat

Absoluta perplexitat

Ja fa alguns anys que moltes persones tenim plena consciència que l’allau d’informació que ens arriba en un breu període de temps és tan  immensa  i  és tan excessiva  que resulta pràcticament impossible no ja assimilar-la, i no diguem reflexionar-la, sinó ni tan sols donar-li una ullada. Tanmateix, aquesta percepció s’ha vist, al menys en el meu cas, espectacularment confirmada la darrera setmana, quan de forma brutal s’han acumulat un gruix de notícies, algunes previsibles i d’altres no, que han desbordat del tot la capacitat normal de qualsevol ésser humà per a assumir-les.

Fem-ne un breu repàs: dilluns dia 9 el Parlament aprovava, al matí, una resolució solemne de desconnexió amb aspectes substantius de la legislació i les institucions derivades de la Constitució i d’inci d’un procés cap a la independència; la votació va fer palesa la divisió en dos grans blocs del propi Parlament i va ser qualificada per uns de cop d’estat i per d’altres de mandat democràtic majoritari del poble de Catalunya, en mig tota mena de matisos i variants. El mateix dia, a la tarda, el Parlament escoltava el discurs d’investidura del candidat Mas a la presidència de la Generalitat. El dimarts dia 10 tenien lloc les intervencions de tots els grups per expressar el seu posicionament i es realitzava la votació que va deixar vacant la seu de la Presidència obligant, en conseqüència, a repetir la votació el dijous dia 12. De res, doncs, havien servit les negociacions entre els grups partidaris de la independència, JxSí i la CUP, ni la resolució del dia 9 amb el sorprenent, parlamentàriament, jurídicament i políticament, annex afegit a corre-cuita hores abans del ple. Tot i que les negociacions continuaren i les cessions per part del grup majoritari al minoritari anaren més enllà del que alguns dels seus propis representants volien, el resultat de la segona votació fou idèntic que el primer i Catalunya segueix empantanada amb un Govern en funcions que no pot prendre cap decisió important mentre els problemes greus de la ciutadania no mereixen cap atenció ni albiren cap proposta de solució o d’alleugeriment.

La resposta immediata del Govern de l’Estat amb el suport del PSOE i d C’s, mentre que Podemos no s’hi sumava, ha estat recurs al Tribunal Constitucional, que després de ser acceptat a tràmit  ha implicat la suspensió de la resolució i l’advertiment personal a vint-i-una persones amb càrrec institucional a Catalunya  que tenen l’obligació de complir el dictamen del TC.

Deixo de banda qüestions aparentment menors, però que no ho són gens, com l’increment de la contaminació de l’aire o el continuat escalfament del planeta que segueixen sense merèixer actuacions decisives per part de tots els Estats i els seus màxims responsables com, és de témer, succeirà a la propera cimera de Paris. I també el degoteig de notícies sobre el capteniment del recentment elegit govern de Polònia en relació amb els refugiats, sobre l’aixecament de més barreres dins de països de la UE per dificultar la circulació dels refugiats, sobre els problemes que està tenint la Sra. Merkel per haver acceptat més refugiats dels  que els seus socis i compatriotes voldrien. Per no insistir en els casos de corrupció: clan Pujol, Gurtel, Bárcenas, EREs andalusos, Palau… que dia sí i altre també van oferint novetats.

Tampoc puc entretenir-me amb la propera convocatòria d’eleccions generals del proper 20 de desembre, la confecció de les llistes, les candidatures que es presentaran soles o en coalició (JxSí desapareix, la Cup no s’hi presenta, ERC i CDC aniran cordialment separades, En Comú Podem serà la nova marca de les esquerres de CSQEP amb la incorporació d’Ada Colau….) o què passarà amb les llistes al Senat.

Finalment, el divendres dia 13 ens va costar dormir per culpa dels atemptats que l’EIS havia dut a terme a Paris i que han causat més de cent trenta víctimes mortals. Dos dies després seguim estabornits, angoixats i impotents, ja que tothom veu que la guerra continua però també sap que amb els medis utilitzats fins ara no sembla que avancem cap a la victòria.  Valdria la pena plantejar que, sense deixar de banda la seguretat, tal vegada ha arribat l’hora d’abordar altres vies de solució

Em sembla, sí, que hi ha més que motius per a la perplexitat.

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 36

Deixa el teu comentari

Scroll to top