A propòsit del dret de vaga Revisat per Revista Treball a . Aquest passat mes de febrer es complien 97 anys de la vaga de La Canadenca, a Barcelona. Tot naixia de la reticència de la direcció de l’empresa a l’organitzaci Aquest passat mes de febrer es complien 97 anys de la vaga de La Canadenca, a Barcelona. Tot naixia de la reticència de la direcció de l’empresa a l’organitzaci Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » A propòsit del dret de vaga

A propòsit del dret de vaga

A propòsit del dret de vaga

Aquest passat mes de febrer es complien 97 anys de la vaga de La Canadenca, a Barcelona. Tot naixia de la reticència de la direcció de l’empresa a l’organització sindical dels seus treballadors, que els va dur a acomiadar una part de la plantilla. Aquests acomiadaments varen provocar una vaga que va paralitzar Barcelona durant 44 dies. Al final es va aconseguir la readmissió dels treballadors acomiadats i s’assolia, per fi, la jornada de 8 hores.

La vaga és un element d’equilibri de forces entre treballadors i empresaris indispensable per defensar-nos, negociar i vetllar pels nostres interessos. Una vaga és l’últim recurs, és el moment més crític en un conflicte col·lectiu; cap treballador o treballadora va a la vaga per plaer o diversió, hi anem per necessitat.

Actualment, però, el debat sobre la vaga excedeix les nostres fronteres. Hi ha un gran debat a l’Organització Internacional del Treball (OIT) impulsat per les patronals angleses, estatunidenques i alemanyes, que han imposat la seva proposta de deslligar el dret de vaga del conveni més important en el marc de l’OIT sobre la llibertat sindical i la protecció del dret a sindicar-se.

El dret de vaga és el principal instrument de la negociació col·lectiva, i aquesta és la principal font de democratització i avenç de les relacions i condicions laborals per a tots i totes. Dir que pot existir el dret a la negociació col·lectiva sense dret de vaga és una falsedat. No tenim cap altre instrument de pressió per plantar-nos davant l’abús i exigir millores.

Què hi ha darrere de la persecució al dret de vaga? Doncs la voluntat d’establir un marc de relacions laborals sense contrapesos. Pretenen anul·lar el sindicat com a subjecte col·lectiu, carregar-se el seu poder contractual i la seva capacitat d’emprendre accions de pressió que modifiquen o qüestionen el poder unilateral de l’empresari. El dret de vaga, de fet, ja té límits i restriccions, com ho són els serveis mínims. A Catalunya, a iniciativa dels sindicats, comptem amb un acord general de serveis mínims; sempre que s’ha vulnerat, ha estat per part de l’administració.

Però no tot són núvols de pluja. El passat dimecres 17, el magistrat de la Sala de lo Penal número 1 de Getafe, Abel Téllez, ens donava una gran alegria: l’absolució dels 8 d’Airbus. 8 homes que estaven sent processats per la seva participació com a piquets a la vaga general del 2010. El dret de vaga estava assegut a la banqueta dels acusats, i ara podem dir que ha guanyat el judici.

I és que, gràcies a l’Article 315.3 del Codi Penal, un centenar de sindicalistes estan sent encausats i encausades en els darrers anys per l’exercici d’un dret legítim. Els i les vaguistes no són delinqüents: són ciutadans i ciutadanes que lluiten per la millora dels seus drets i els dels seus companys i companyes.

Per aquest motiu, la setmana passada registràvem una Proposició de Llei al Congrés dels Diputats demanant la supressió del maleït article, l’aturada de tots els processos en marxa i la revisió de les sentències fermes que ja hi ha hagut.

La sentència dels 8 d’Airbus va molt més enllà d’aquests 8 homes. És el camí per l’absolució de la resta de persones que, injustament, estan immerses en processos penals pel fet de l’exercici d’un dret constitucional.

Molesti a qui molesti, no hi ha democràcia sense dret de vaga.

Autor/Autora

Aina Vidal

Diputada d'En Comú Podem

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top