A propòsit de “dilemes estratègics” Revisat per Revista Treball a . En Josep Vendrell ha escrit un interessant article, “Dilemes estratègics”, sobre el 26-J i les perspectives de futur de UNIDOS PODEMOS (UP). La seva lectura, qu En Josep Vendrell ha escrit un interessant article, “Dilemes estratègics”, sobre el 26-J i les perspectives de futur de UNIDOS PODEMOS (UP). La seva lectura, qu Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » A propòsit de “dilemes estratègics”

A propòsit de “dilemes estratègics”

A propòsit de “dilemes estratègics”

En Josep Vendrell ha escrit un interessant article, “Dilemes estratègics”, sobre el 26-J i les perspectives de futur de UNIDOS PODEMOS (UP). La seva lectura, que globalment comparteixo, m´ha suggerit unes reflexions que passo a intentar posar negre sobre blanc.

En primer lloc, en relació a les causes del resultat electoral. En aquests 6 mesos, el PP ofereix “un futur segur i tranquil” davant els perills dels “inexperts podemites, chavistes i comunistes”, UNIDOS PODEMOS situa com eix central del seu discurs fer el “sorpasso”. No ofereix un horitzó alternatiu de confiança a les incerteses vitals que avui té la gran majoria de la ciutadania, les respostes a les preocupacions i aspiracions de la qual queden en segon terme. En canvi, i com a conseqüència d´aquesta estratègia, es formulen missatges com “Zapatero millor president”, “som socialdemòcrates” i d´altres semblants que, sense cap dubte, van adreçats a l´electorat socialista, però que desconcerten al nostre. Els resultats electorals es converteixen en un fi en si mateixos. La por del futur superà el rebuig a la corrupció.

En cas que la causa de la davallada electoral de UP sigui, en bona part, el vot de la por, hauríem de poder respondre algunes preguntes. Entre d’altres, per quines raons no vàrem poder neutralitzar el missatge de la por? Què haguéssim hagut de dir que respongués a les incerteses de una gran part de la societat?

És evident que hi ha altres factors que graviten sobre el resultat d’UP. I no graviten positivament, algunes manifestacions de dirigents de Izquierda Unida. La situació de Grècia o França, el debat d´investidura de Pedro Sánchez o, molt especialment, el “BREXIT”, que crea una sensació d’un cert pànic. En tot cas, siguin quines siguin les raons que han portat a més de 8 milions de persones a votar PP, hem de ser molt respectuosos amb totes elles.

En Vendrell planteja a continuació dues qüestions estratègiques per afrontar: “la construcció d´un espai polític que sigui alternativa de govern” i “ la relació amb el PSOE”.

Tot i estant d´acord amb els dos dilemes que en Vendrell planteja , al meu parer, n´hi ha dos de la mateixa importància. Em refereixo al “model territorial” i a la construcció d’una estructura organitzativa.

No hi ha cap dubte que aquesta legislatura el tema territorial estarà en el centre de l´agenda política. Cal recordar, a més a més, que el PP, a diferència de l´anterior legislatura, no disposa de majoria absoluta per barrar el pas a qualsevol iniciativa parlamentària. Tot i que sí la té en el Senat i pot vetar iniciatives que vinguin del Congrés.

UP, a banda del reconeixement de la plurinacionalitat de l´Estat espanyol i del “dret a decidir”, poca cosa més ha dit, tot i la importància d´aquestes dues afirmacions. No sé si és veritat que algunes veus d’UP atribueixen a la defensa del dret a decidir una de les causes dels insatisfactoris resultats electorals.

En tot cas, UP haurà de tenir opinió, més enllà del dret a decidir, sobre quin model d´Estat. És a dir, com pensa que s´ha d´articular jurídicament la celebració del referèndum? Quina reforma constitucional? Quin Senat? Quin finançament autonòmic? Quines mesures davant el bloqueig dels nous EEAA? Diputacions, sí o no ? Sistema electoral? Com s´han de distribuir els objectius de dèficit?

Això no serà fàcil, i són preocupants les declaracions que Susana Díaz, en el més pur estil Rodríguez Ibarra, alertant dels privilegis de Barcelona.

Crec, per tant, que és urgent arribar a un acord sobre uns punts mínims amb UP, las Mareas i les confluències sobre model d´Estat.

D’altra banda, tan bon punt hi hagi president de Govern, cal exigir la seva presència en el Senat perquè expliqui el seu model territorial (en el nou marc polític a l´Estat caldrà redefinir la nostra estratègia).

En relació a l´estructura organitzativa, és evident que la rapidíssima emergència de PODEMOS i la necessitat d´afrontar vàries campanyes electorals han impedit estructurar organitzativament la formació, però a ningú no se li escapa la seva fragilitat organitzativa amb els problemes que comporta. No és un repte petit, això. Cal una organització radicalment democràtica, eficaç, participativa, amb intens debat polític i que faci possible la convivència dels militants procedents de partits clàssics amb els nous militants procedents dels moviments socials.

En aquest sentit cal veure, també, com es concreta la plurinacionalitat, tant internament com en les confluències.

La relació amb el PSOE és el segon dilema que en Josep Vendrell planteja, i aposta per un escenari més cooperatiu que competitiu. No amago el meu escepticisme en relació a aquest punt. La competència per veure qui lidera l´esquerra serà un dels elements constants de la propera legislatura. Tanmateix, no hauríem de caure en l´error d´aquests 6 mesos: “Fer política per guanyar al PSOE”. Hem de fer política per donar resposta a les necessitats, aspiracions o problemes de la gent. El nostre interlocutor no és el PSOE, és la gent. La nostra agenda política no l´ha de marcar el PSOE, sinó la gent.

Y si ho fem així, segurament superarem el PSOE.

Autor/Autora

Joan Saura

Militant d'ICV

Articles publicats : 3

Comentaris (1)

  • Roman

    Companys:

    -Fa falta un progrmama economic creible que integri el fracàs de Tsipras i expliqui perque a nosaltres no ens pasarà

    -Fa falta un partit politic que sustitueixi al actual poti-poti. El funcionament de ECP es molt semblant al del partit democrata americà amb els comités de campanya dels candidats fent la guerra pel seu compte

    -Fa falta una articulació europea del partit descrit en el punt anterior

    Tres coses, com el huevo Kinder. Espero que els dirigents de ICV es posin a la feïna un cop s’ha vist que la idea de deixar que condueixi l’atzar no acava d’anar bé.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top