60 anys i 222 números de ‘Nous Horitzons’: una invitació a la lectura Revisat per Revista Treball a . Manuel Vázquez Montalbán hauria convertit la molt meritòria marca dels 60 anys de 'Nous Horitzons' en tres tangos, o sigui, molt de temps, sobretot si tenim en Manuel Vázquez Montalbán hauria convertit la molt meritòria marca dels 60 anys de 'Nous Horitzons' en tres tangos, o sigui, molt de temps, sobretot si tenim en Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » 60 anys i 222 números de ‘Nous Horitzons’: una invitació a la lectura

60 anys i 222 números de ‘Nous Horitzons’: una invitació a la lectura

60 anys i 222 números de ‘Nous Horitzons’: una invitació a la lectura

Manuel Vázquez Montalbán hauria convertit la molt meritòria marca dels 60 anys de ‘Nous Horitzons’ en tres tangos, o sigui, molt de temps, sobretot si tenim en compte les dificultats que va viure la revista durant el primer tango, fins a la seva arribada a Catalunya després de la seva fundació a Mèxic i el seu pas clandestí per París. Molts associem la revista no sols als seus orígens antifranquistes, sinó també al seu format de quadern escolar durant la transició, amb en Quim Sempere com a director. O amb els anys en què el grup d’economistes i historiadors cultíssims i inquiets liderat pel Francesc Roca oferien moltes idees i recuperaven moltes altres amb més energies de les que la llarga crisi del PSUC podia inspirar. Aquelles revistes anomenades teòriques, germanes de ‘Nuestra Bandera’ i parella de fet de ‘Treball’ van ser acompanyades des dels anys 80 de llibres, exposicions, xerrades i publicacions diverses, amb una continuïtat que de ben segur rebria l’aplaudiment dels fundadors.

I crec que també hem d’aplaudir, tots aquells que hem estat directors o col·laboradors de la revista, l’esforç artesanal que en Marc Rius i la Sandra Cruz han realitzat per editar enmig d’aquests mesos distòpics la preciosa, difícil i equilibrada selecció de textos del número 222 (com “la galleta que se pide por su número”, nascuda a Mataró). Comprovaran els lectors més joves que és possible lligar en un mateix canal escrit grans referències del marxisme català (Sacristán, Solé Tura, Fontana) amb artistes (Tàpies, Ovidi), altres grans intel·lectuals de referència (Montserrat Roig, Teresa Pàmies, Vallverdú,  Amat, els citats Sempere i Roca), dirigents polítics (Josep Moix, Gregori, el Guti, Dolors Calvet, Cipri, Cama, Maria de la Fuente)… I també referències espanyoles i internacionals com Hobsbawm, Berlinguer, Ramonet o Innenarity. Si entrem en els continguts, ens felicitarem tots pel gust italià dels redactors, per la pluralitat de les idees i per la lleialtat al català des de temps en què no era fàcil ni evident prendre aquesta opció. Poc puc afegir a les esplèndides presentacions que fan del volum l’Andreu Mayayo i la Lali Vintró, dos líders polítics i també dos assidus practicants des de fa ja més de 40 anys del pensament d’esquerres i de la reflexió escrita.

En temps en què d’una banda les xarxes dificulten el manteniment dels mitjans escrits en paper i d’una altra es menysté la mirada llarga i la reflexió sòlida davant de les realitats líquides, em sembla que va més enllà d’un exercici de nostàlgia reivindicar la necessitat de plataformes que generin i difonguin pensament. En el cas de ‘Nous Horitzons’, es fa des d’una fundació de matriu partidària i em sembla tota una declaració d’intencions que l’esquerra verda mantingui i impulsi des de l’homenatge al passat i la projecció al futur aquesta capçalera. Bona mostra d’això és que el recull va precedit d’un assaig d’en Joan Herrera amb un títol tan suggerent com el seu contingut: ‘Una proposta ecosocialista per a l’escenari post COVID-19’. Llarga vida doncs per a ‘Nous Horitzons’… i per a l’ecosocialisme!

 

Autor/Autora

Ricard Fernández Ontiveros

Exdirector de 'Nous Horitzons'

Articles publicats : 2

Deixa el teu comentari

Scroll to top