27-S: Una nova etapa personal

El president Mas ha decidit convocar eleccions al Parlament de Catalunya el proper 27 de setembre. Aquest fet aclareix el calendari polític i posa data de caducitat a l’actual legislatura. Per aquest motiu m’ha semblat necessari abusar una vegada més de la paciència dels lectors i lectores de Treball per fer públic un anunci (de fet, una constatació) que m’afecta personalment. Crec que el mitjà ideal per fer-ho és la revista de la meva formació política i que va ser durant molts anys l’òrgan oficial del PSUC.

El novembre del 2015 farà dotze anys que vaig entrar al Parlament, el novembre del 2003, coincidint amb la creació d’una majoria catalanista i d’esquerres, encapçalada pel president Maragall. El meu partit, Iniciativa per Catalunya Verds, té establert, en els seus estatuts, des de fa temps, i en el Codi Ètic recentment aprovat, una limitació de mandats de tres legislatures o el seu equivalent en anys, és a dir, dotze. En conseqüència, és evident que el que pertoca, en el marc de les normes de la meva formació política, és no presentar-me a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i renunciar òbviament a acollir-me a les excepcions que preveu la mateixa normativa d’ICV (i que penso que es podrien aplicar a d’altres companys i companyes més joves i amb responsabilitats al partit).

Així doncs, exerciré les meves funcions com a diputat fins al final de la legislatura, i a continuació, tornaré a la meva feina com a funcionari del Cos Superior d’administració de la Generalitat, plaça en la que en aquests moments em trobo en situació de serveis especials.

Aquesta decisió, que tenia presa des de que es va iniciar la nova legislatura el novembre de 2012, la vaig comunicar ja fa un cert temps a la direcció nacional d’Iniciativa, a la direcció del partit del Baix Llobregat, i la vaig explicar ja fa més de tres mesos als meus companys i companyes, a l’assemblea de l’Agrupació d’ICV de Sant Feliu de Llobregat; ara que coneixem la data de les properes eleccions és el moment de fer-la pública.

Penso que la meva nova situació personal i professional ha de comportar també deixar les meves responsabilitats a la direcció d’ICV, i quan acabi la legislatura, plegaré com a membre de la Comissió Executiva. No faré més que culminar un lent, voluntari, planificat i progressiu procés d’allunyament de les màximes responsabilitats en el partit, iniciat l’any 2008 quan vaig deixar de ser vicepresident d’ICV a la 9a Assemblea Nacional, i continuat quan vaig deixar de formar part del Nucli de direcció i de presidir la fundació Nous Horitzons durant  la darrera Assemblea Nacional, la 10a, l’abril del 2013, d’acord amb la renovació interna impulsada per en Joan Saura.

Ser diputat del Parlament del meu país és i ha estat un honor excepcional. He pogut viure en primera persona esdeveniments d’una gran intensitat: durant la legislatura 2003-2006, vaig participar activament com a ponent en l’elaboració i negociació de l’Estatut i vaig estar tres anys senador designat pel Parlament; durant la legislatura 2006-2010  vaig defensar amb orgull i fermesa el Govern d’Entesa, com a portaveu, primer, i president després, del meu grup parlamentari; des de 2010, ja a l’oposició, he participat activament en les Comissions d’Interior, Afers Institucionals, i Justícia i Drets humans, i en diverses Comissions d’Estudi com la del Dret a decidir o la de bales de goma, i he viscut molt de prop i amb il·lusió tot el procés sobiranista col·laborant en l’elaboració de les diverses declaracions aprovades pel Parlament. Alhora he dedicat especial atenció les qüestions relacionades amb la meva comarca, el Baix Llobregat. Posats a fer balanç i a escollir moments personals destacats triaria cinc tasques parlamentàries: haver estat ponent de l’Estatut de 2006, haver estat relator de les lleis per impulsar polítiques públiques de la memòria (Llei del Memorial Democràtic i Llei de Fosses), haver defensat el Cos de Bombers d’atacs innobles a la Comissió d’investigació de l’incendi d’Horta de Sant Joan, haver combatut l’equivocada política del conseller Puig a Interior, i haver pogut realitzar aportacions al redactat de les declaracions sobiranistes dels darrers anys.

En el nou cicle electoral que comença aquest any, col·laboraré tot el que pugui en ajudar als meus companys i companyes d’ICV a obtenir els millors resultats possibles a les eleccions del mes de maig: he estat molt temps vinculat al municipalisme d’esquerres i valoro moltíssim l’esforç i la dedicació, sovint poc reconeguts, dels càrrecs públics locals. Després, al setembre, iniciaré amb normalitat una nova fase de la meva vida.  Em sembla saludable, en moments de descrèdit de la política, poder explicar que torno al meu lloc de treball. Això no vol dir pas que abandoni l’activitat política: penso continuar militant a Iniciativa, defensant una política d’esquerres que lluiti contra la pobresa i les desigualtats i un país net de corrupció. Treballaré per la plena sobirania d’una Catalunya independent, a partir d’un procés realitzat amb rigor, allunyat de demagògies, i capaç de construir majories sòlides des de la convicció de que som un sol poble. I no deixaré de col·laborar mai en l’enfortiment de lligams entre tots els Països Catalans.

El primer acte polític públic en el que vaig prendre la paraula va ser, de ben jove, el de la presentació pública d’un PSUC encara il·legal a la meva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. Probablement, el darrer míting multitudinari en que hauré intervingut haurà estat el de Vic, el 8 de novembre de l’any passat, un acte unitari en defensa del sí-sí a la consulta de l’endemà: em sembla bonic, emocionant i significatiu.