27 d’octubre: Eixamplar la base? Superar el 50 per cent? Revisat per Revista Treball a . “Les eleccions de la nostra vida”. “Serem independents en divuit mesos”. “Europa ens espera”. “Tenim pressa”. “Estem preparats”. “ El món ens mira”. “Només depè “Les eleccions de la nostra vida”. “Serem independents en divuit mesos”. “Europa ens espera”. “Tenim pressa”. “Estem preparats”. “ El món ens mira”. “Només depè Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » 27 d’octubre: Eixamplar la base? Superar el 50 per cent?

27 d’octubre: Eixamplar la base? Superar el 50 per cent?

27 d’octubre: Eixamplar la base? Superar el 50 per cent?

“Les eleccions de la nostra vida”. “Serem independents en divuit mesos”. “Europa ens espera”. “Tenim pressa”. “Estem preparats”. “ El món ens mira”. “Només depèn de nosaltres”. Frases i consignes que el vent s’endugué el 27 d’octubre de 2017. Quantes promeses no fonamentades i quantes decepcions. I, sobretot, quant dolor causat per la repressió impulsada pel Govern del PP i pel poder judicial, però també quantes explicacions i disculpes pendents per part dels dirigents independentistes.

Tres anys després i de cara a unes noves eleccions, enlloc de rectificar, s’actualitza l’argumentari. Hi ha qui reitera que cal eixamplar la base de l’independentisme i qui es fixa com a objectiu que aquest superi el 50 per cent de vots, no en un referèndum, sinó en unes eleccions al Parlament, que ens volen tornar a presentar com a plebiscitàries. En realitat tot es resumeix en un únic missatge: voteu a Junts, ERC o CUP. Però les coses són més complicades.

Segons l’enquesta sociopolítica 2020 del CEO d’aquest mes d’octubre, el 32,9 per cent dels votants de Catalunya en Comú Podem, unes 100.000 persones segons els resultats de les darreres eleccions, volen que Catalunya esdevingui un estat independent. Per als que defensen que l’independentisme ha d’eixamplar la base, aquestes persones que voten als Comuns i aposten per la independència, en realitat, no compten. Per obtenir el reconeixement oficial haurien de renunciar a les seves conviccions i arrels ideològiques i votar ERC, Junts o CUP; i haurien d’haver acceptat els successius i equivocats fulls de ruta que aquests partits han anat elaborant. És a dir, l’eixamplament de la base només es produiria en cas de que la gent disposada a optar pel sí en un referèndum passés a votar en les eleccions un dels partits independentistes. Mentre no ho facin restaran en territori indefinit: no seran ni carn ni peix. Però aquests votants tenen molt clar el que desitgen per Catalunya i en un hipotètic referèndum el seu vot a favor de la independència no es distingiria del provinent dels tres partits citats.

Trobem també a la mateixa enquesta l’altra cara de la moneda: el 15 per cent de les persones que diuen votar ERC afirmen que no volen que Catalunya esdevingui un estat independent: podrien ser unes 140.000, aproximadament, segons els resultats de 2017. Legítim. El que sobta, però, és la interpretació positiva que en fa el partit de Junqueras: aquest fet demostraria, diuen, que s’està eixamplant la base perquè hi ha un percentatge de gent no independentista que vota ERC. És una explicació una mica retorçada: serveix a la causa de la independència la gent que vota ERC però que en un referèndum es pronunciarà en contra d’aquesta opció? O potser la base que es vol ampliar és la d’ERC i no la de la independència? Qui ens aproparia més a la independència, els 140.000 electors d’ERC que potser votarien que no o els 100.000 dels Comuns que potser votarien que sí? L’argument d’Esquerra és tan agafat pels pèls com el de l’amic Joan Tardà quan considera que el seu partit juga un rol similar al que havia exercit el PSUC, però no s’atreveix a trencar amb la tradició de les polítiques que varen representar Heribert Barrera o Joan Hortalà ni a abandonar l’actual supeditació als governs liderats per CIU i per Junts.

Què significa, doncs, la proposta de que l’independentisme superi el 50 per cent dels vots en unes eleccions al Parlament?. Em temo que ben poca cosa a part de la temptació d’algun grup de repetir l’error d’intentar una via unilateral que cap estat europeu accepta. L’argument del 50 per cent topa també amb el fet que el poble de Catalunya en el darrer referèndum reconegut legalment celebrat al país, el de l’Estatut de 2006, va validar que la reforma de l’actual marc jurídic  hauria de comptar amb les dues terceres parts de vots dels diputats i diputades del Parlament, una mesura que en el Ple celebrat el 30 de setembre de 2005 havia rebut el suport de CIU, PSC, ERC i ICV. Aquella expressió de la voluntat popular ja no és vàlida? Caldria que ens ho aclarissin.

En totes les darreres nits electorals s’ha produït una situació kafkiana: TV3 no sap, dins el seu predeterminat marc mental, com comptabilitzar els vots als Comuns; els cataloga, de forma insultant, com abstencions o vots en blanc. Aquesta contradicció es veurà ara accentuada per l’aparició de nous actors, com el PDECat i el PNC, que també seran difícilment classificables per part dels que creuen que tot és blanc o és negre. Diguem-ho clar: no hi ha altra manera de conèixer la voluntat real del poble català sobre el seu futur que celebrant un referèndum amb totes les garanties legals. És molt difícil, cert; però més inútil i dolorosa ha estat la via unilateral basada en percepcions equivocades i voluntaristes.

Ara, determinats mitjans alerten que el tema social i “l’eix esquerra-dreta” constitueixen “la gran esquerda per on els rivals de l’independentisme intentaran fer sang”. Potser per tapar aquest forat Quim Torra i David Fernàndez clamen simultàniament per la unitat de l’independentisme amagant que si aquesta es basa en repetir els errors comesos no suposarà cap pas endavant: no tenen cap proposta més enllà de l’apel·lació a una unitat que els fets desmenteixen cada dia. La dreta i l’esquerra, es vulgui o no, existeixen. La cantarella de l’eixamplament de la base, de les eleccions plebiscitàries i de superar el 50 per cent, no és més que la tàctica de tres partits per dissimular els seus errors, en especial pel que fa a la valoració del que significa, també per Catalunya, l’actual govern progressista a l’Estat, tapar les mancances de projecte i de gestió del Govern de la Generalitat i oferir arguments per a que la gent desenganyada els torni a votar.

Funcionarà la tàctica una vegada més? De l’enquesta publicada pel diario ‘Público’ fa unes setmanes es dedueix que 50.000 vots dels Comuns i 28.000 del PSC podrien anar a ERC a les properes eleccions. És cert que els dos partits pugen, una mica els Comuns i força més els socialistes, però caldria preguntar-se quins serien els seus resultats el 14 de febrer si les dues candidatures poguessin tapar aquestes vies d’aigua. Pel PSC aquest és un tema menor: el seu objectiu és recuperar vots de Ciutadans i les pèrdues cap a Esquerra són assumides com a danys col·laterals sense més importància. Pels Comuns, en canvi, la qüestió es ben diferent: si volen millorar resultats s’han de disputar el vot, no tan sols amb el PSC, sinó també amb ERC. Per això és fonamental que no atenguin els cants de sirena de sectors prosocialistes que voldrien ubicar Catalunya en Comú dins el camp de l’anti-independentisme visceral, allunyant els Comuns de la majoria del seu electorat, independentista, sobiranista o federalista, però sensible a la defensa dels drets nacionals. Cal reconèixer la dificultat de competir amb ERC mentre els líders independentistes, aquest octubre de 2020, continuen empresonats: el vot que expressa un sentiment de rebuig a la injustícia tapa les enormes negligències del Govern català en la gestió de la pandèmia i la manca de propostes de futur dels tres partits. Cal aconseguir que els presos recuperin la llibertat: per un principi de solidaritat i també perquè és de justícia. Si això succeís, les contradiccions d’ERC, Junts i CUP, quedarien més en evidència. Seria el moment de confrontar sense interferències els diferents projectes polítics, que és el que es dilucida en unes eleccions al Parlament.

Autor/Autora

Jaume Bosch

Exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 31

Deixa el teu comentari

Scroll to top