1714, 1939… Revisat per Revista Treball a . Enguany es compleix el 75è aniversari de la derrota republicana a la Guerra Civil. En un moment en què la commemoració del 1714, tricentenari de l'entrada de le Enguany es compleix el 75è aniversari de la derrota republicana a la Guerra Civil. En un moment en què la commemoració del 1714, tricentenari de l'entrada de le Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » 1714, 1939…

1714, 1939…

1714, 1939…

Enguany es compleix el 75è aniversari de la derrota republicana a la Guerra Civil. En un moment en què la commemoració del 1714, tricentenari de l’entrada de les tropes borbòniques, està present arreu, és ben curiós l’oblit del govern de la Generalitat de l’aniversari del 1939, especialment si tenim en compte que aleshores Catalunya va perdre tant o més que el setembre de 1714. El periodista Joan Barril ho deia molt bé en un article el passat gener: “Tota commemoració té la seva ideologia i no sembla que els partidaris del tricentenari estiguin per la tasca de commemorar altres derrotes igualment doloroses i potser més pròximes (…). Poca cosa hem après de la història si glorifiquem els catalans de fa tres segles i es persisteix en l’oblit dels catalans vençuts, que van ser els nostres avis.”

El febrer de 1939 Catalunya va perdre totes les seves llibertats i les tropes franquistes van disposar un autèntic règim d’ocupació. En primer lloc, van exercir una repressió ferotge contra tots aquells que havien manifestat qualsevol grau d’adhesió a la República i la Generalitat. En segon terme, les autoritats d’ocupació van disposar-se a liquidar totes les transformacions que s’havien produït durant la República, començant per la mateixa institució de la Generalitat i l’Estatut. I en darrer lloc, però no menys important, les forces d’ocupació es van llençar des del primer moment a una persecució ferotge de la llengua i la cultura catalanes. I tot això, cal dir-ho, amb el suport d’una part de catalans, de la Catalunya partidària de Franco; perquè van existir i van constituir un suport inqüestionable de la Dictadura. Fet, aquest, difícil ara de recordar per l’amnèsia col·lectiva que va instal·lar-se al país durant la Transició i pel fet que quasi tothom es va convertir en catalanista.

Quan ara es recorda fins a l’extenuació el 1714 i s’oblida el 1939 s’està prenent una opció política partidista, que no pot oblidar la pèrdua de totes les nostres llibertats sota la dictadura franquista, els milers d’executats i empresonats i els centenars de milers de ciutadans que, omplint les carreteres cap a França, marxaven a un incert exili i que serien internats en els camps de concentració i, més endavant, sota el règim de Vichy, molts -més de deu mil- deportats als camps nazis.

El desplegament de mitjans que hem vist per commemorar el 1714 no l’hem vist, ni de lluny, pel que fa al 1939. I crec que és imprescindible recordar aquells dolorosos fets de la nostra història; recordar que el 1939 va començar la terrible repressió, el terror feixista, el gran exili i l’arrabassament de les llibertats nacionals de Catalunya, i de manera més greu encara que el 1714. Uns fets, però, que no van passar fa tres-cents anys, van passar només fa setanta-cinc anys…

Autor/Autora

Enric Cama

Historiador

Articles publicats : 2

Comentaris (1)

  • Avatar

    Héctor

    Bon article Enric, no hi ha dubte de que la memòria molt sovint és sel·lectiva. Un breu comentari per una persona que li dec, en bona part, la meva passió per la història.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top